05 de gener 2008

Carta als reis

Fer la carta ara ja no té gaire sentit. En primer lloc, perquè els Reis ja han passat i a hores d'ara deuen estar treballant de valent. I en segon lloc perquè no sé tampoc si l'hauria de fer, si he estat bona o no (i qui o què ho marca això), i si val la pena fer-la. Crec que des que vaig conèixer en persona als reis (diguem-li així) no l'he tornat a escriure. És a dir, que no he agafat un paper d'aquells que vénen a les revistes de joguines o a la revista del poble, aquell que té un marc de color blau amb estrelletes i a dalt els tres reis dibuixats, i que comença amb un Estimats Reis Mags de l'Orient. Ni m'he entretingut a emplenar amb lletra ben maca i cuidada les línies que segueixen aquesta salutació. Ni l'he firmada i posat dins del sobre que posa A Ses majestats els Reis d'Orient. No he fet res d'això.

A mesura que he anat creixent, el comportament dels nens més petits i la seva innocència i ignorància m'ha fet riure, i de vegades he pensat que són bastant ximples. I quan algú em recorda que jo també era així, callo. Perquè en realitat me'n ric perquè em fa ràbia, perquè donaria qualsevol cosa per tenir altre cop aquella il·usió, aquella innocència, aquell desig de que arribi el matí per trobar al mig del menjador el que havia demanat, aquelles voltes dins el llit de nerviosisme. I val a dir que amb mi els reis sempre es portaven molt bé, perquè la presentació dels regals era immilorable: Si demanàvem el Ford i els indis del Playmobil, en despertar-nos teníem al menjador un autèntic escenari de l'Oest de plàstic, amb una batalla campal en marxa. I en demanar plats i coberts per a la meva nina, em vaig trobar una tauleta magníficament parada, que ni el dia de Nadal. I de ben segur que això fa més il·lusió que no pas el mateix però dins la caixa.

Però la carta als reis s'ha de fer, perquè sinó potser un altre any que sí vull alguna cosa en concret (i no com aquest, que no sabia pas què demanar) i llavors només em duran carbó perquè s'hauran enfadat. Així doncs, espero que tinguin qualitats telepàtiques i em puguin escoltar!

A Ses Majestats Els Reis Mags d'Orient:

Estimats Reis Mags:

Em dic Laia i aquest any crec que m'he portat bé, però no sé pas què vull. Salut de moment ja en tinc, així doncs això no val. Però pels que no en tenen, dóna'ls-en una mica. Potser força, seguretat, convicció, fermesa.. (apa, i no volia res eh!)

Potser podries portar-me una bata, que la que tinc sembla paper de fumar i la veritat, passo una mica de fred!

I de la resta... Doncs no demano res, perquè no hi ha res que em faci il·usió i demanar per demanar (encara que sé que fareu el que voldreu...)

Bé, sí... M'agradaria que, si està al vostre abast, erradiqueu un virus que mata a les poblacions de dofí llistat del Mediterrani i que fa que els pobres animalons vinguin a les costes a morir (veus? ara m'he passat...)

Ah! I si podeu, a la Llum porteu-li un helicòpter teledirigit i als altres amics del bloc, si se us ocorre algun detallet també!

Bé, moltes gràcies. Com sempre, us deixo una mica de torró i aigua per als camells al balcó, perquè us refeu durant la vostra ruta, que és tan llarga.

Aix, ara no tinc sobre... Bé. l'envio telepàticament. Aaammmmmmmmm... Ja!

4 comentaris :

  1. Ostres!!! Moltes gràcies per demanar-los l'helicòpter teledirigit per mi. Quins nervis! I si t'han sentit i me'l porten? Ostres!

    I ara un altre comentari: quina passada, això dels Reis que es dedicaven a posar-ho tot ben posat! Jo hagués rebut Reis com els teus i hagués al.lucinat mandarines!!! Que xul.lo, i que original! Tu que coneixes els Reis, ja els pots felicitar de part meva per la seva imaginació!!!

    ResponElimina
  2. VEig que els reis tot i ser els mateixos actuen de forma ben diferent per allà on passen. El més possible és que sigui perquè deu ser massa monòton fer el mateix a cada casa.

    I sí, una bona carta. Veig que pràcticament no demanes res...

    PS: És una curiositat però quin és el rei que us atrau més? O us agrada (o agradava) més?

    ResponElimina
  3. hehehe... a mi de moment em van portar una bona caiguda de bloc.cat, serà que aquest any he estat molt dolent.

    =)

    ResponElimina
  4. Ostres Llum, jo me'n recordo de la batalla campal d'indis i vaquers... Era una passada!!

    I qui sap, potser sí m'han sentit... ;)

    ________

    Jo alasanid li tenia una mica de por al rei negre perquè una vegada, a un centre comercial on feia molta calor, li vaig anar a donar la carta i estava tan mal pintat que se li escorria la pintura i es tornava blanc de mans... I em vaig espantar!I la mare em deia que estava malalt... Ai ai ai...

    ________________

    Es veritat, que jo intentava entrar-hi i em sortia error, i lletres, i de tot!! Doncs pensa bé a veure si has fet alguna dolenteria, que potser és això eh! Un avís... ;)

    ResponElimina