21 de gener 2008

Abans de començar a llegir el post, pensa en una paraula i reten-la. Si cal, escriu-la en algun lloc, però que no se t'escapi...

Perdó per aquest títol tan estrany i tan llarg alhora, però és que necessito una pluja d'idees d'aquestes radicals. Sense saber de què va, sense tenir cap tipus de vista, heu pensat en alguna paraula. I per tal que al cosa sortís bé, he cregut convenient que havia de ser així, abans de llegir res. Perquè si ho demano dins el post, el que pugui haver escrit abans ja fa canviar la cosa, en canvi el títol és la primera cosa que es llegeix i és d'impacte immediat.

La mínima informació el cervell l'emmagatzema i no la deixa anar, almenys durant alguns minuts. I si et diuen que pensis en alguna cosa, només et vénen al cap coses immediates que hagis vist, sentit, observat, tocat, però res objectiu pel que fa al tema. Tan se val si acabeu de llegir un altre bloc, si tot just heu escrit un post, si estàveu mirant la televisió o xafardejant el carrer. Però el que us rondava pel cap ja no tenia res a veure amb mi, era totalment aliè al meu bloc. Potser algú diria: cirereta. I segurament us ha passat pel cap, perquè bans que el títol del post ve el títol del bloc, i abans d'aquest el vostre cap estava pensant en donar una ullada pel camp de cirerers i heu fet clic sobre algun lloc. Tot té un antecedent, tot el que ens ve al cap té un per què.

Perquè he decidit fer el post perquè necessito una pluja d'idees, paraules a manta, una guspira que faci encendre l'espelma de la creativitat que algun dia s'encenia dins meu i que crec que està hivernant. I tot per escriure, quan irònicament hauria d'escriure allò que em motiva i que m'agrada i que m'agradaria plasmar en paper. Però porto alguns dies amb aquesta incertesa, amb la llum apagada, amb la motivació literària enfonsada. La inspiració no entén de dies, ni hores, ni minuts, ni anys. Però jo sí que tinc una data límit. I ni molt menys es tracta d'una obligació, ni d'un treball que hagi de fer ni res d'això. És un esdeveniment en el qual m'agradaria participar, i no em queda gaire temps. I no voldria fer el que faig, perquè m'agradaria que tot sortís de mi, però no surt. Per això us demano només una cosa que crec que tots em podeu donar: una paraula. Només això. Curta, llarga, concreta, abstracta, trista, exuberant, fantàstica, sorprenent, lletja... Qualsevol.

Mentre escric el post ric, perquè en realitat, dins el meu subconscient, estic jugant a dos bandes. M'imagino el moment en que llegeixi una paraula, dues. I el seu escriptor. I jugo a imaginar-me què escriurà aquella persona, a veure cap a on tirarà, a veure si sóc capaç d'endevinar-ho, a veure qui em sorprèn més i qui menys. Perquè si a alguna de les paraules que llegeixi m'hi acosto, riuré. Riuré perquè voldrà dir que encara que sigui supèrfluament, us hauré arribat a conèixer una mica més del que m'esperava. Però ben pensat és molt relatiu tot això: depèn del que us amoïni, de si esteu de bona o mala llet, de la son que tingueu, del que acabeu de fer, com he dit abans... depèn de tot. Però com que per sobre de tot, depèn de vosaltres... El joc ha començat!

7 comentaris :

  1. doncs ho has encertat. la primera paraula que m'ha vingut al cap ha sigut cirereta. Si et serveix l'anterior, que també la tenia al cap era "mico".

    ResponElimina
  2. Doncs mira, jo no sé si tens raó amb això de que no ens influeix el que hem llegit abans amb la paraula que hem pensat, però jo en llegir el títol, he pensat una paraula, per si era un joc de fer alguna cosa amb ella. La paraula no te la diré, però la recordo molt bé. Acabat el post, si no he entès malament, tu ens hauràs assignat una paraula i vols veure si ens coneixes. Doncs bé, espero a veure quina m'has assignat a mi, i no pateixis que si me l'has encertada, t'ho diré, que jo no faig mai trampes en els jocs. Ara m'has encuriosit. No crec que encertis què he pensat, però ja tinc ganes de saber el que has pensat que jo diria (si és que n'has pensat alguna per mi).

    ResponElimina
  3. a mi m'ha vingut "paraula"... què anem a fer, sóc simple!! em diuen "pensa una paraula" i jo penso "paraula", la llei del mínim esforç !! És com aquells que com a password tenen "password"

    Abans tenia "micaco" al cap, i una mica abans "mac"... ja ja, m'ho hauria de fer mirar, vaig a demanar hora a un especialista...

    ;)

    ResponElimina
  4. Totes serveixen, dan! Gràcies per escriure-la ^^ A veure què en farem del mico...

    ---

    No, xexu, que jo deia que SI que influeix el que haguessis estat fent segons abans, però com que ja no estaria relacionat amb el meu bloc, doncs ja servia. En principi això del joc era una cosa que se'm va occórrer mentre escrivia, no era l'objectiu principal del post. I en tu sí que hi vaig pensar, més que res em vau venir al cap els que soleu passar per aquí. I molt em temo que amb tu no l'hauré encertat, no sé per què, però és que cada vegada em sorprens amb posts diferents, on expresses sentiments molt diferents i coi...! Se'm fa difícil... però vaig pensar en "somriure"... i ara afirmo la meva tesi que el que llegim ens influeix, perquè ahir vaig llegir el teu post i em vaig imaginar un xexu content i molt animat. No sé per què tendeixo a pensar en coses abstractes, quan el més fàcil seria dir, com en carquinyol, "paraula" o "patata" que no sé per què però sempre la tinc a la boca... BÉ, QUINA ERAAAA??

    ---

    Eiii doncs mira, jo creia carquinyol que em diries alguna cosa del tipus "nació" o "ubuntu" XD No anava tant erradaaaa :D

    ResponElimina
  5. les meves, si les dic per ordre surten: paraula, cirereta i porta.

    La paraula porta té significat momentani per mi perquè m'he quedat tancal al celobert i finalment m'han obert després de cridar al veí de baix (el meu avi).

    Després me les he tingut amb la porta. Diria que ja hem solucionat les nostres diferències.

    ResponElimina
  6. Saps què Laia, no anaves gens desencaminada. Ets bona observadora, és nota que ets intel·ligent, i tens raó que jo faig posts diversos, perquè de vegades la vida és canviant. Ja vas veure que el meu post era alegre, o més que alegre, se'm veia bé. Has pensat en somriure i m'agrada, com a mínim, a mi me n'has arrencat un en llegir-ho, perquè no estaves lluny, i pensant una cosa abstracta, amb mi encertaràs més sovint. El que vaig pensar va ser: 'felicitat'.

    ResponElimina