26 de desembre 2007

Rialles festives

Avui no ha estat un Sant Esteve tradicional. No hi ha hagut ni iaies, ni tietes, ni cosins, ni canelons, ni sobretaula, ni res d'això. Però ha estat un dels més divertits que recordo.

Trencant amb els anys anteriors, he anat al teatre amb els pares i el meu germà, allà al Paral·lel. El carrer era ple de vida i sobretot les entrades dels teatres on hi havia molta gent fent cua: el Victòria, l'Apolo, el Condal, el Molino (aquest sí que tancat...). I no sé per què cada vegada que passo per aquells carrers la ment em retorna uns quants anys enrere, abans que jo nasqués, quan anar al teatre era més freqüent i era un lloc d'oci molt freqüentat (encara hi h molta gent que hi va sovint, però jo no recordava l'última vegada!).

Bé, doncs que ham anat a veure una comèdia, que durava un parell d'hores (sense l'entreacte). I he rigut molt. Moltíssim. Com feia dies. I em pixava de riure a la butaca. I a cada segon sentia riure una dona tres fileres més endavant, una dona d'aquelles escandaloses i que riuen a cada moment. Però jo no me'n podia estar i també reia sovint. I m'ha anat de conya. I en un moment de l'obra els actors s'han quedat en blanc, i han improvisat, i ni ells mateixos podien aguantar-se el riure. I això encara et fa riure més. Rialles. Felicitat. Així haurien de ser tots els Nadals.

En resum, un vespre festiu de conya. Espero que us hagi anat molt bé a tots aquest dia! Ara només em queden uns quants dies amunt i avall... Que he d'anar a veure als centres comercials quines joguines vull per escriure-ho a la carta del reis... Ara es diu així :D

6 comentaris :

  1. Sembla que cada cop tot es torna més original, fins i tot les tradicions. Ei, però digues quina obra has vist, que si fa tan riure, aquesta informació s'ha de compartir.

    ResponElimina
  2. mmmm... no, així no hauria de ser cada nadal. Així hauria de ser cada dia! Anar al teatre té unes virtutsd terapèutiques incalculables... ;)

    ResponElimina
  3. Mmmm
    Això de quedar-se en blanc em sona. No anirà de maletes l'obra?
    Ai ai ai... que acabo de descobrir que el quedar-es en blanc estava preparat...
    Jo també vaig riure com un carallot baobabitzat.

    ResponElimina
  4. Uixx... Jo també recordo una obra d'aquestes, en què els actors es queden en blanc. En el meu cas no era la que dius tu Dan, era una del Teatre de Guerrilla. Segons diuen, aquell dia van omplir per primera vegada el teatre d'Arenys des de feia molts anys.

    ResponElimina
  5. Ei xexu, doncs es una que es diu Òscar: una maleta, dues maletes, tres maletes; i que ara fan al Condal. És del Joan Pera (bé, que ell hi surt). A mi és que aquest home em fa riure molt :D :D

    Ui nimue, doncs no et dic pas que no! I em fa una ràbia no poder anar amb els de l'institut a La Plaça del Diamant del TNC... Que m'ho van dir dos dies abans d'anar-nos-en de vacances i jo aquell dia no puc :( Ja vaig llegir que tu l'havies anat a veure!

    Aaaaa Dan tu també l'has anat a veure?? ostres, doncs jo que em pensava que s'hi havien quedat de debò, en blanc... Fa molt que hi vas anar? A mi també em va fer riure quan gairebé queia per les escales i començava a fer acudits sobre l'AVE XD

    Jo també sé qui són aquests, Alasanid! Sortien a la tele també, em sembla. No ho hagués dit mai, però, que això de quedar-se en blanc ho duguessin preparat... Si és que fins i tot no podien aguantar-se el riure ells mateixos!

    ResponElimina
  6. Vaig anar-hi farà unes tres setmanes. Jo també m'ho vaig pensar fins que he llegit el teu comentari. Però tant és. En aquell moment vaig riure molt, que d'això es tracta.

    ResponElimina