04 de desembre 2007

Ja el tinc!

Amb aquesta frase començava un post la Lluna no fa gaire. I avui no he pogut evitar repetir-la dins meu una i una altra vegada. No és una joguina. No són uns pantalons ni una jaqueta (ui, per cert, he de fer la presentació oficial de la meva jaqueta nova de follet :D). No és un llibre. O potser sí. És el meu llibre. És el meu treball!

Per fi. I no puc evitar sorprendre'm de pensar: ostres, i tot això he escrit? Tot ho han redactat aquestes manetes? Deu n'hi do! Però és que cal posar sobre la taula el resultat i tot el temps invertit, que no és pas poc. Que a l'estiu la Laia ja va començar a redactar, després de triar tota la informació obtinguda prèviament. Que al juny la Laia ja havia anat a visitar dos dies els dofins del zoo i s'havia empassat les vuit sessions corresponents. Que vaig intentar aprofitar el temps lliure al màxim per no caure durant el primer trimestre (i sortosament ho he aconseguit). Que al cap i a la fi, no ha estat bufar i fer ampolles, sinó que hi he invertit molt de temps. Molta il·lusió també, per suposat. Malgrat la frustració inicial, ha acabat sent un treball amb cara i ulls. I què hi puc dir, li tinc molt de carinyo perquè és el meu treball!

Els fulls ben apilonadets a l'habitació. Sagrats, intocables. Demà toca portar-los a enquadernar i ja estarà tot fet. Fins dimarts, que l'he d'entregar. I llavors comença la fase final, el cara a cara, l'enfrontament on rodaran caps!

Dimecres 19 a les 16:00 hores. Tinc un quart per poder dir el que vulgui, per poder defensar el meu esforç de la millor manera possible. I després cinc minuts per deixar-me apunyalar per totes les preguntes que em vulguin fer. I per què m'havia de tocar un professor de mates i una d'anglès com a tribunal? Qui fa aquesta disposició? No hi havia cap professor de modalitat lliure? I per què la d'anglès ha de ser precisament aquella que ja té la mala fama de puntuar a la baixa? Però no hi fa res, allà estaré jo amb la meva autoestima i el meu treball com a bandera, amb la meva convicció i el desig de defensar el meu nen com una mare.

Ja està. A mitja cocció. I demà, el trauré del forn i estarà a punt per ser devorat. Devorat pels meus ulls afamats i satisfets :D

7 comentaris :

  1. Tot aquest temps en que el teu cervell ha estat fent xup xup has estat cuinant aquest treball. Segur que t'ha sortit ben bo !!

    Felicitats i ara a per la d'anglès !! ;)

    ResponElimina
  2. visca! enhorabona per la feina ben feta! i tranquil·la per la defensa que ja veuràs que anirà la mar de bé. En el teu institut no sé quin serà el criteri per decidir tribunal. En el meu està el coordinador de batxillerat que és de llatí, el coordinador de treballs de recerca que és d'Història i el tutor de cada alumne que defensa. A mi em va tocar l'any passat i a la meua tutorada li va anar molt bé. A tu també t'anirà molt bé! Ja ens contaràs!

    ResponElimina
  3. Veig que funciona de manera similar que a l'institut on vaig. Allà el tribunal el formen el tutor i un altre professor (que certes vegades està força perdut).

    Jo però tinc l'exposició un mes més tard.

    Després de Nadal.

    Ah, felicitats, espero sentir una satisfacció semblant d'aquí poc.

    ResponElimina
  4. Moltes felicitats!!!

    I ja veuràs com, per una vegada, la d'anglès posa una bona nota!!! :-)

    ResponElimina
  5. No tinc cap dubte de que la dedicació que has posat en aquest treball es veurà recompensada. Crec que ja t'he dit altres cops que quan s'estima el tema que s'està tractant tot surt millor, i no serà que tu no estimes els dofins... Que tinguis la millor de les sorts en l'exposició, i tranquil·la, que és un moment, i un cop has començat, tot surt rodat.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots! Els altres anys no era així, però aquesta vegada tinc també classe pel matí el dia de l'exposició. És perquè "no ens hi preocupem tant"... Si no pensaré en res més!

    Bé, està clar que un cop fet, ja no s'hi podrà fer res... I serà post segur!

    ResponElimina