30 de desembre 2007

Feblesa

Amb aquest post enceto una categoria. La de les paraules. La d'aquells mots que llegeixo no sé on i que em desperten un no sé què (oh, que explícita sóc eh!), un no sé què que em fa pensar i pensar i remirar-me la paraula. I poder dir que m'agrada. O que la odio. O que no em diu res, Llavors, cal buscar-ne de noves, que per això n'hi ha tantes i tanta gent al món.

La feblesa física pròpiament dita és massa explícita i no em diu gaire cosa. Trobo més perillós ser feble en altres sentits, com per exemple ser feble d'ideals, de sentiments, de convicció. Si no tens prou força física, potser acabaràs amb un ull de vellut; però al cap de tres o quatre dies tot haurà passat. Si ets feble interiorment, si tens punts dèbils fàcils de trobar o en tens massa, si ets excessivament vulnerable, massa coses que t'envolten t'afectaran. Masses. I el que és pitjor, t'aniràs enfonsant tu sol, la teva inseguretat, la teva feblesa, no et farà creure en un tu pots, en un ànims.

Ningú pot ser fort per tu. La feblesa es pot modelar, es pot enfortir, cal portar els nostres pensaments i l'autoestima al gimnàs, a fer peses, fins que siguin capaces de moure muntanyes. Éssent fort, tota la resta és menys agressiva. Tot es fa més suportable, res t'enfonsa a la primera, ets capaç de pensar en un demà on el que et turmenta haurà desaparegut. Tot és posar-s'hi, però costa. Som com som des de que naixem i canviar alguns aspectes de nosaltres mateixos que no ens agraden costa. Si no, com és que moltes de les expectatives i projectes típics que es tenen per al nou any (aniré al gimnàs... emmm.. aprendré anglès... mmm... deixaré de fumar....) acaben per no realitzar-se i deixar-se per l'any que ve? (alto, que estic generalitzant eh!). Ens sobra feblesa i ens falta convicció i empenta.

Potser la imatge de feblesa que em ve al cap és la d'un nen o nena. Indefensos davant de tot, vulnerables, febles. I em ve de gust abraçar-los ben fort, que s'acurruquin, no deixar que els passi res. Instint de protecció davant aquells que veiem més febles. Però no vull que ningú em vegi d'aquesta manera, perquè molts m'hi veuen. I sóc més forta del que es pensen, perquè n'he après, i encara hi sóc. Però m'espanta que per una banda m'enforteixo i de l'altra em vaig afeblint mica en mica. Cada vegada em salten les llàgrimes més aviat per poca cosa, cada vegada tinc més dies d'aquells de estic trista i no sé per què. Espero que siguin les maleïdes hormones i que quan se m'acabi l'edat del pavo fumin el camp!!

[És curiós com ha acabat el post... Tenia la sensació que em desenvoluparia de manera ben diferent! Però és així... tal com raja!]

5 comentaris :

  1. "Cada vegada em salten les llàgrimes més aviat per poca cosa, cada vegada tinc més dies d'aquells de estic trista i no sé per què. Espero que siguin les maleïdes hormones i que quan se m'acabi l'edat del pavo fumin el camp"

    Tu saps quants anys tinc jo?

    Jo també vull una treva amb les maleïdes hormones. I... i em sembla que no estic a l'edat del pavo.

    És clar que t'ho pots mirar d'una altra manera: hi ha gent a qui sí que se li passa. Però no és per deprimir-te, però les hormones solen durar, i durar, i durar...

    ResponElimina
  2. Per cert, el blog t'ha quedat molt maco! M'agrada molt el nou títol!!!

    ResponElimina
  3. Hehehe, ja veig que no ens deixaran en pau, no... Jo ho he atribuït a aquesta etapa perquè em passa des de fa relativament poc, i he canviat també en altres aspectes. Però si ha de ser un canvi definitiu, m'hi hauré d'anar acostumant! :D

    Però em fa ràbia... Si l'altre dia estàvem discutint amb ma mare per una cosa que ens va passar, i ella estava nerviosa i cridava, i jo també m'hi vaig posar, i en comptes de cridar, plorava. I la gent es pensa que s'ha passat molt, que ha dit alguna cosa molt grossa; i fa un any i mig jo en la mateixa situació no hagués deixat anar ni una llàgrima. És aquesta mena de canvi el que no m'agrada, perquè em sento molt feble. Sé que en un futur no m'aixecaran la camisa, que tinc prou cap i sóc lo suficientment viva com per no deixar-me prendre el pèl. Però em noto feble i temo que per aquí em puguin enganxar i fer-me caure...

    Ale, un comentari-post per acabar l'any!!

    ResponElimina
  4. I és que com podia ser encara l'estiu si els cirerers a hores d'ara no tenen fruit?? ;) Havia de fer canvi d'estació al post...

    ResponElimina
  5. Pel que fa a l'estació segurament a l'hemisferi sud...

    Jo d'aquest tema, canvis per culpa d'hormones, no el domino gaire. Però pel que veig té una gran repercució sobre un cos humà.

    ResponElimina