13 de desembre 2007

Uns noms especials

Cada vegada que parlem, produïm un indeterminat nombre de sons (i alguns més que d'altres, per exemple, jo xerro tot el dia :P). I tots aquests sons poden provocar dues reaccions en l'individu, en funció del tipus d'informació continguda en els o que es seleccioni: si ens fixem en el timbre de la veu, que és característic de cada persona, podrem identificar la veu d'una persona coneguda fàcilment, de manera que si sentiu a la mama parlant per telèfon sabeu que és ella pel seu timbre de veu. I d'altra banda, una seqüència de sons ens pot proporcionar un altre tipus d'informació, que també podem identificar. I és que si algú pronuncia el mot "Laia", jo m'hi sentiré identificada i em giraré envers la persona que l'ha pronunciat, i així de la mateixa manera en la resta d'individus. I a on vull arribar amb tot això? Homeeee ja ho haurieu de saber! Doncs als dofins, com de costum :D

Doncs bé, els dofins emeten una gran quantitat de sons quan es troben en llibertat, i aquests es veuen reduïts parcialment quan passen a viure en captivitat. S'han fet estudis que semblen indicar que els dofins tenen un xiulet que seria l'equivalent al nostre nom, i que els serveix per a identificar-se com a individus i com a membres d'una població. Aquest xiulet s'ha batejat amb el nom de "xiulet de signatura", ja que precisament quan signem també estem deixant un símbol d'identitat en paper. I si això és possible, a part de ser un pas més per tal d'arribar a conèixer com viuen i com són aquests animals, el que es fa cada vegada més evident és la consciència d'ells mateixos que tenen aquests animals (recordeu també l'episodi del mirall), i la complexa xarxa de relacions que s'estableixen entre els diferents dofins.

En primer lloc, el que es va plantejar era al necessitat de reproduir als dofins els sons d'altres individus amb els quals haguessin estat en contacte, ja perquè formessin part de la mateixa població o per estar emparentats directament. Un cop els sons van ser gravats amb hidròfons, es va haver de fer un pas clau: extreure de la seqüència sonora tot allò que podia afectar i distorsionar el so, com per exemple el soroll de les onades. Dic que és un pas determinant perquè d'aquí també se n'extreien las característiques del so en qüestió, és a dir, el timbre. Si no es fes així, no podrien assegurar que el dofí reconeixia la seqüència de sons i no pas el timbre (i llavors tan sols estaria discriminant un so dels altres perquè aquell l'havia sentit amb anterioritat)

La prova consistia en reproduir als dofins un parell de xiulets individuals; el primer era el d'un familiar i l'altre, el d'un dofí amb el qual se l'havia vist amb freqüència però al qual no hi estava unit amb un vincle familiar. I els dofins van respondre correctament a l'estímul, girant-se envers els altaveus que reproduïen el so més vegades quan el so emès era el d'un familiar que no pas el d'un altre individu. I és que el xiulet individual del dofí és una font d'informació per als altres dofins, ja a través d'ell s'expressa qui és l'individu posseïdor d'aquell xiulet, si pertany a una població determinada... I aquests xiulets no són fixes: poden variar una mica si el dofí forma una aliança amb un altre dofí, ja que els dos l'adaptaran per tal de poder-se reconèixer a distància. I quan són petits, el que fan és adaptar el xiulet de la mare i posteriorment el van modificant i el van fent seu. La clau però està en reconèixer el so i no pas discriminar-lo. Jo puc veure molts instruments d'escriptura damunt una taula i discriminar el que són bolígrafs del que són llapis; però si d'altra banda entre els llapis n'escullo un perquè era meu o del meu company, llavors el que estic fent es reconèixer aquell llapis. En el primer cas, no cal tenir coneixements previs del que s'està veient, en canvi en el segon cas sí. I si els dofins reconeixen els sons individuals és perquè els són propers i els transmeten una determinada informació.

Val a dir que el 50% dels sons que els dofins emeten en llibertat són aquests xiulets individuals o de signatura, per la qual cosa encara se n'accentua més la seva rellevància.

Aquí teniu un exemple de seqüència sonora. A l'esquerra es mostra el so tal i com va ser enregistrat, i a la dreta un cop se li van extreure les característiques de la veu del dofí i els factors ambientals que el distorsionaven, amb l'ajut d'un sintetitzador.


Si puc, el proper dia us penjaré exemples dels diferents sons emesos per un dofí.

2 comentaris :

  1. Amb els humans passa quelcom del mateix, mira els del Gran Hermano, segur que emeten encara molt menys sons !! ;_)

    ResponElimina
  2. Aixxx...

    A vegades jo també em giro quan sento Joan. Una altra cosa, el dofí amb què van experimentar no hauria estat millor introduir-hi un 3r xiulet, no el seu (que no estaria malament), sinó el d'algun desconegut.

    PS: És normal que fes més cas al del familiar.

    PPS: La relació familiar és gaire estreta?

    ResponElimina