07 de desembre 2007

Decoració nadalenca

Cada any, per Nadal, la mare fa el centre de taula. Sempre li queden molt bonics, hi té molta traça; a més a més no li agrada pas repetir i sempre sol fer canvis respecte el de l'any anterior.

De ben petita recordo que ho feia en una safata petita qualsevol, que hi posava una espelma al mig i al voltant hi col·locàvem boles i branquetes de pi. Però un bon dia que estàvem de visita, va veure com la meva àvia volia llençar una espècie de "set de fumador" molt antic, que havia estat del meu avi. Era tot de fusta envernissada, i hi havia una mena de plataforma d'on en sortia un tronc. A dalt del tronc hi havien dues castanyes grosses amb tapa, on s'hi guardaven els cigarros. I a baix, un cendrer i un bolet de fusta on crec que s'hi apagaven els cigarros. I la meva mare, tota imaginativa, li va dir a la meva àvia que no ho llencés i que li donés (malgrat que estava bastant fet pols i infestat de corcs). I super-mama, amb el 3 en 1 a una mà i amb el vernís a l'altra, va fer fora els inquilins i ho ve deixar bastant bé. I allò va ser el centre de taula durant alguns anys: hi posava alguna espelma, branquetes de pi, alguna cinteta... Però sempre ho fa amb molt bon gust i defuig de tot allò sobrecarregat.

I després d'algun temps sense el "set de fumador desokupat", amb diferents estils però cap d'ells determinant, aquest any ha tornat a innovar i ha quedat així:



Què us sembla? Jo el trobo original i al cap i a la fi és el que buscàvem. Però hi falta el meu nan somrient, que no me l'ha deixat posar... Bé, ja li faré un lloc en algun racó :D

El més curiós, però, és d'on ha sortit aquest tronc. No ho diríeu pas. Doncs sí, altra vegada la meva mare té flaixos d'aquests insospitats en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Aquest tronc el tinc rondant per casa des de fa ben bé vuit anys. Tot va començar un dia que vam anar a fer una barbacoa a Can Coll, a Collserola. I allà hi havia llenya per cremar i poder fer la carn a la brasa. Mentre nosaltres li anàvem donant els troncs al meu pare i ell els anava col·locant, la meva mare va veure aquesta arrel. Té una forma curiosa, mira, va pensar, però en comptes de prendre-s'ho com una anècdota va impedir que es cremés i ens la vam quedar. Primer li va fer lloc a l'entrada del pis, on hi tenim una paret que és tot un mirall i un calaix enclastat que fa una mica de prestatge. I per Nadal el treia, li posava una mica de molsa o alguna cosa a sobre, i una figureta d'un nen jesuset petit que m'havien regalat a mi. Al cap d'uns anys, però, ens en vam cansar de fer sempre el mateix i va anar a parar a l'altell. I ves per on que quan ahir pensàvem com fer el centre de taula, va deixar anar: i si posem el tronc? Doncs apa, allà s'ha quedat fins passat festes.

[Nota: ja tinc el treball enquadernaaaaaaaaaaaat :D]

3 comentaris :

  1. Molt maco, el centre de taula! Felicita a ta mare de part meva!

    Per cert, com està? Ja està bé del tot?

    ResponElimina
  2. vaja! tens una mare molt creativa! :) us ha quedat ben bonica la decoració! això vol dir que ja està boneta...?

    ResponElimina
  3. Bé, encara no està bé del tot ni pot anar a treballar, que els costelles encara les té trencades. Però la cosa millora. Gràcies :D

    ResponElimina