16 de novembre 2007

Setmana de la ciència - UTM

Coincidint amb la Setmana de la Ciència, dimecres vam assistir a una conferència d'una hora i quart a l'Ateneu de Cerdanyola que anava sobre la investigació marina. L'home que ens la va fer era un investigador que formava part de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, que lògicament va explicar-nos en què consistia la seva feina i els projectes que tenien entre mans en relació amb tot això del canvi climàtic.

Primer ens va introduir breument alguns dels desastres naturals més recents, com l'huracà Katrina o el tsunami de Sumatra. I la majoria d'aquests no els podem evitar perquè no coneixem prou el mar. Amb la terra això no passa: sabem com és, la seva estructura, la tectònica de plaques, el relleu... I així podem controlar molt millor què hi passa. Però amb el mar és diferent: hi ha corrents marines superficials i d'altres d'aigües profundes, a través d'un satèl·lit tan sols podem observar-ne la superfície i no pas el relleu, com seria el cas de la terra, i la seva immensitat és un valor afegit que ens distancia encara més de poder-lo controlar. Així doncs, ja s'han establert algunes corrents marines, una general que recorre tots els oceans del món (que la teniu a la foto de sota) i d'altres de superficials, pròpies de cada oceà o mar, i que són circulars.

I com s'ha fet per tal de saber en quina direcció van les aigües? Tradicionalment, cap allà l'any 1900, el sistema utilitzat era el més simple i antic, empleat pels nàufrags de tots els temps i pels de les novel·les d'aventures: el missatge dins l'ampolla. Així doncs, a dins hi posaven una carta que deia que aquell que trobés l'ampolla, si us plau indiques a les autoritats a on havia estat trobada, que els ho comunicarien a ells. Curiosament l'any 1998 van trobar una ampolla d'aquestes que feia 80 anys que viatjava pels oceans del món. Quina d'aventures deu haver viscut! Ara, però, el que es fan servir són unes boies que duen incorporat un sistema que permet identificar-les amb un sistema semblant al GPS des de qualsevol racó de món. Per tal d'estudiar les corrents submarines, tenen una mena de bossa d'aire que permet que pugin i baixin, de manera que en sortir a la superfície les localitzen, les tornen a enfonsar i seguidament aquestes reemprenen el seu camí, fins a la propera sortida. I si apareixen aquestes boies allà on les autoritats de país no permeten que hi vagin els vaixells... Ui, això què és? Meu no pas! És un bon mètode per anar allà on els vaixells no els és permès arribar....

A més a més, s'estan estudiant les profunditats, el relleu, les muntanyes i es fan mapes del fons marí. Mica en mica es va avançant una mica més i coneixem més coses sobre el món en què vivim i els misteris que encara ens amaga.

Però tan sonar i aparells que analitzen el fons per refracció d'ones, i quan els homes el van inventar els dofins ja en tenien un de millor i més sofisticat incorporat al seu cos... És que la natura no deixarà mai de sorprendre'ns! (no preteníeu que un post on parlés del mar no hi sortís algun dofí...)


4 comentaris :

  1. Jo el dimecres vaig anar al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (també del CSIC). Tot i el nom que tenen actualment se centra en la recerca en els camps de l’Ecologia i la Biologia d’organismes de sistemes marins i d’aigües continentals.

    Sempre és interessant saber com es feien certes coses abans de la invenció del GPS o coses semblants.

    No me n'he trobada mai cap d'ampolla (com la dels nàugrags) però ha de ser si més no una expeciència per explicar.

    PS: En aquesta il·lustració es poden veure perfectament els principals corrents i els sentits i també si són calents o freds.

    PPS: Aquí es veu perquè fa més fred a Nova York que a Barcelona.

    PPPS: Els de l'UTM són a Barcelona al CMIMA juntament amb l'Institut de Ciències del Mar (hi vaig ser l'any passat i està realment molt bé.

    ResponElimina
  2. És clar, molta de la tecnologia que tenim es basa en habilitats d'alguns animals, treiem moltes idees de la natura.

    Molt interessant el sistema aquest de boies submergibles, no ho coneixia pas.

    ResponElimina
  3. Pensava que parlaries també dels aneguets de goma que van voltant pels oceans i apareixen per aquí i per allà :-)

    ResponElimina
  4. Alasanid, me n'alegro que també participéssiu en la setmana de la ciència! Si no fos pels exàmens hauríem anat a més llocs...

    La naturalesa és sàvia, oi xexu? Em va fer gràcia això que se submergissin i que amb les corrents submarines sortissin a algun lloc remot... Malauradament algunes se'ls perden i no són biodegradables!

    Sí, també ens en va parlar Lluna! I va posar una foto de cents d'aneguets de goma surant al mar! Vessaments i naufragis de vaixells mercants els han servit per conèixer més a fons les corrents marines. I els aneguets no van ser els únics: equips d'hoquei, bambes, ...

    ResponElimina