10 de novembre 2007

Refinament


Hi ha qui a l'època adolescent del famós "canvi", quan les hormones estan revolucionades i demostren tot el seu potencial, se li nota bastant. Sobretot els que fan una estirada i en dos mesos ja et passen un pam, o les noies a les quals els hi creixen molt els pits... Doncs jo no sóc ni dels uns, ni dels altres ni de cap d'aquest gremi de canvis sobtats. Jo anava fent, mica en mica. I ningú està mai content amb el que té, no? Els uns són alts i volen ser baixos, els rossos es tenyeixen, etc... I jo, no podria ser menys. El canvi que més he notat i que el regalaria a qui volgués ara mateix és que el meu estómac s'ha tornat... pijo, per dir-ho.

Bé, potser aquesta no és la paraula adequada. El fet és que el meu estómac ara no tolera segons quins menjars, i el que és més fotut és que el "refinament" de l'estómac no és proporcional al del pal·ladar, perquè segueixo sent igual de llaminera i m'agrada tot, em continuo delint pels berenars en potència, per les amanides, les mandonguilles, el lluç, les croquetes, els canelons, els macarrons... I no pararia!. Però a ell no, ell s'ha tornat finolis. I per això he hagut de fer nous amics inseparables com la camamilla o el poleo-menta. I d'això no em queixo, que sempre m'han agradat molt las infusions i els tes, però és que... Haver de notar aquell malestar a la boca de l'estómac i notar com se'm remou per dins el menjar és molt desagradable. I fa la punyeta unes dues horetes, i després sembla que se'n va a dormir una miqueta. Però a la que torno a menjar fregits, carn cuinada amb salses o si menjo molt copiosament, per exemple, ja hi tornem a ser (i a sobre ara que ve Nadal...). Una de les mesures que he pres ha estat aprendre a menjar lenta i tranquil·lament, cosa que abans no en sabia (endrapava com una mala cosa...) I en sí funciona, m'estalvia les infusions en motles de les ocasions. Però els dinars de ca la iaia... mare meva! Allò és una nit en dejú assegurada!

Així doncs... No voldríeu pas canviar-me'l?

6 comentaris :

  1. Responent a la pregunta final. No.

    Ha de ser empipador però la camamilla m'agrada molt més que el poleo-menta que no em fa el pes.

    El meu de moment no s'ha torant llepafils. És curiós això del canvi hi ha gent que realment s'estira moltíssim en poc temps i no coordinen bé els moviments. A vegades resulten divertits i tot...

    Jo també he canviat però no massa perquè encara em reconec a les fotos antigues.

    Joan

    ResponElimina
  2. Laia! és que el cos és molt savi i menjar a base de salses i fregits i proteines animals no és sa i per això se t'ha rebelat! :P

    ResponElimina
  3. S'ha de trobar el terme mig entre endrapar de valent i que el teu estómac s'hagi tornat un finolis. Menjar una mica de tot està bé, i en teoria no t'hauria de fer mal si fas unes tapes amb moderació, un bon entrecot. Ara, si només menges coses molt greixoses, probablement el cos es queixi, això si.

    ResponElimina
  4. Jo vaig passar una època molt dolenta entre els 16 i els 20 anys, més o menys. Em despertava a mitja nit, marejada, blanca, gairebé no em podia aguantar dreta. Estava mitja hora donant volts, i llavors treia tot el que havia sopat, dinat i potser fins i tot, esmorzat. Vaig estar molt temps així, no sabia què em passava.

    Al final, vaig deixar de menjar carn als vespres. Al vespre només menjo una mica de verdureta, o amanida, o fruita. I sempre, com a mínim 3 hores abans d'anar a dormir.

    Ara fa molts anys que no em passa. No sé si era cosa de l'edat. O si és que continuo amb els "bons costums".

    ResponElimina
  5. Doncs tocaré fusta... Mai m'ha passat res d'això, però diuen que els canvis a saber quan arriben!

    Encara que també he d'aprendre a alimantar-me "bé"...

    ResponElimina
  6. Tranquil que no te'l passaré, alasanid!

    No és això nimueee :( Que no són dolentes les proteïnes animals, tot és bo en la certa mesura!

    Ui, xexu, si jo tinc una dieta molt saludable, i de fregits en menjo molt pocs! Em va molt la verdureta i les coses fetes a la planxa o al forn, sobretot el peix. Però és que a mi abans per exemple, la ceba m'anava cap dins sense problema i en canvi ara... I molts altres aliments que no són pas indigestos de per sí, doncs a mi em fan la punyeta! :(

    Ui, jo a tant no arribo Lluna! però des de sempre el meu sopar ha estat molt light també... no suporto anar enfarfegada a dormir!

    Aquesta és una d'aquelles coses que costen de fer però que després et donen satisfaccions carme...

    ResponElimina