02 de novembre 2007

Per què escriure un bloc

En primer lloc, val a dir que això és un meme que m'ha passat en jacme. És el primer meme de la meva vida, el primer cop que algú me'n passa un, i per aquest motiu voldria fer algunes aclaracions prèvies a la meva reflexió:

1. Que faci un meme no vol dir que en comenci a fer a partir d'ara, ja que en principi no m'agraden gaire.

2. No faré memes del tipus: 5 coses de tu que no sàpiga ningú (perquè vull que continuïn així!), o 3 consells per a ser un bon blocaire (perquè tots ho som, no ens podem comparar els uns amb els altres)... Sento ser tan radical en la resposta però considero que ser sincera en aquest aspecte és una prioritat. I si alguna vegada en veig un que ningú no m'ha passat però que em ve de gust fer... doncs aquí el tindreu! No sempre te'ls han de passar els altres, ho pots fer tu mateix (com els auto-regals!)

3. Faig aquest meme perquè és una simple pregunta de la qual em ve de gust parlar, perquè el trobo curiós i enriquidor per a mi mateixa.

Així doncs, aquí ho teniu: per què escriure un bloc

Per tenir un lloc propi dins la xarxa, un raconet que modeles al teu gust i del qual n'ets l'únic propietari.
Per buidar el pap i explicar curiositats, sensacions o moments a algú que no coneixes, allunyat del teu dia a dia, que et veu amb uns ulls diferents i que no tindrà prejudicis contra tu a l'hora de jutjar-te. O simplement escriure per a tu mateix, i si no vols comunicar-te tan sols no has de marcar l'opció de rebre comentaris. Tan senzill com això.
Per l'art d'escriure, tan bell com vell.
Per conèixer a nova gent, nous punts de vista, noves sensacions, nous indrets... Per endinsar-te en un món nou.
Per l'art d'ensenyar i aprendre cada dia coses noves.
I com vaig dir fa uns dies... perquè sí.

Començar a escriure un bloc costa. Almenys a mi, és clar, només puc parlar des de l'experiència personal. Hi influeix el desig d'escriure sempre i potser hi ha posteriors frustracions al no poder complir les expectatives plantejades, o a l'inrevés, fa mandra pensar que hauràs d'escriure periòdicament i s'acaba convertint en una activitat quotidiana que enganxa.

Sigui com sigui, el teu bloc acabes sent tu. Així doncs, hi ha algun motiu per ser nosaltres mateixos?

[Suposo que ja us haureu imaginat, però bé, si no és així ho deixo explícit: convido a qualsevol membre de la blogosfera o catosfera o d'arreu del món que faci aquest meme si li ve de gust!]

[Gràcies jacme, ara que he acabat... encara m'ha agradat més haver-lo fet! Retorn al passat, de quan et qüestiones si tirar endavant aquest petit racó de món o no...]

3 comentaris :

  1. molt bona resposta a la pregunta! com ja m'esperava, ets una ionqui dels blocs (com jo!)

    :DDDD

    la declaració d'intencions del principi és molt dura, xiqueta... de fet, per alguns moments, m'has fet sentir culpable d'haver-te passat un meme... ;D

    però bé, els memes són per passar l'estona i per disfrutar amb ells, no és cap obligació fer-los, i jo juraria que la majoria de blocaires pensem com tu (així que pots estar tranquila, no ets més friki del que pareixes...)

    una besada, i gràcies a tu per compartir el meme amb tots naltros!

    ResponElimina
  2. jo intente no fer memes però reconec que sóc una xafardera i m'agrada llegir els dels altres... :PP

    ResponElimina
  3. jacme, precisament només em sabia greu escriure allò per a tu, perquè de moment ets l'únic que m'ha passat un meme... però no et sentis culpable, que m'ha agradat fer-lo! I com he dit, he gaudit molt fent-lo perquè era com tornar al passat, així doncs fins i tot te'n dono les gràcies! potser així els hi perdo la por... O el que sigui que tingui ;) Un petó també ben gros per a tu!!!!

    Ui, de xafarders ho som tots nimue! A mi la curiositat sempre em pica i acabo caient en la temptació!!! ;)

    ResponElimina