12 de novembre 2007

Manifest

Aquest cap de setmana he fet un viatge al passat. He estat envoltada de reis, ministres i milicians del segle XIX les 24 hores del dia, he topat cara a cara amb Napoleó, he participat a les revoltes populars, a la primera República i al moviment obrer, que demanava millores salarials i un horari laboral digne. Així doncs, he acabat de la Història fins al capdamunt, sento dir que no és la meva assignatura preferida. A veure, que m’agrada conèixer que va passar i trobo interessant saber els nostres orígens, però a l’hora d’aprendre-m’ho de memòria és un suplici.


Així doncs, com a conseqüència d’aquesta aventura i el contacte amb les societats menys afavorides que demanaven una millora de la seva qualitat de vida, exposo el meu programa de reformes o peticions, com li vulgueu dir, i que desitjo que es compleixin el més aviat possible:


- Una jornada de 26 hores com a mínim, perquè em falta temps per estudiar i alhora poder gaudir d’uns segons de temps lliure

- Que la política exterior s’ocupi d’importar de l’espai algun aparell que sigui capaç de captar el pensament de les persones (segur que en alguna civilització això ja existeix), així no caldrà que faci els exàmens i el professor podrà veure com els coneixements hi són, però que a l’hora de deixar-los per escrit la cosa es complica...

- Que totes les civilitzacions del món es mobilitzin per penjar fotografies de dofins a la xarxa, que no en trobo cap que em faci el pes com a portada del treball i em queden dues setmanes per entregar-lo (el més complicat en teoria no era la recerca d’informació i l’elaboració del treball en sí?)


Bé, per no ser gaire exigent, així s’inicia el programa de reformes. Ara només em queda que algun partit polític (que vist el panorama l’hauré de fundar jo mateixa) em vulgui donar suport i em representi al Parlament. I un cop d’estat? Bé, és una via alternativa...


En resum, aquest manifest excèntric tan sols us vol comunicar que en les properes dues setmanes les meves incursions pel món blocaire seran menys freqüents, malauradament en contra de la meva voluntat.


Per cert, he intentat penjar el tercer vídeo i no he pogut... Que no me n’he oblidat eh! A veure si puc fer-ho aviat...

3 comentaris :

  1. "Que la política exterior s’ocupi d’importar de l’espai algun aparell que sigui capaç de captar el pensament de les persones"...

    per determinats pallussos no hi faria falta, només cal mirar-los en determinades circunstàncies per veure que pensen... i generalment no són pensaments gaire acadèmics !!

    ResponElimina
  2. Com d'Estat no, pronunciamiento queda més del segle XIX.

    No és la meva pregerida però sí que m'agrada molt.

    PS: Nosaltres la història l'hem començada amb la caiguda de la Primera República.

    PPS: L'aparell pel pensament el desitjo per filosofia perquè perdo nota pel fet de donar coses per suposades i no les explico.

    26 hores... Diria que cap dels que hi ha...

    ResponElimina
  3. ehemmm... em permetràs que em pose en plan profe i que et diga el mateix que els dic als meus alumnes respecte el punt dos. Si no ho pots explicar, no t'ho saps. :PPP

    Però no m'ho crec que no ho pugues explicar, dona! si t'expliques la mar de bé en el blog com no ho has de fer als examens! ànims amb les fotos de dofins que trobaràs una ben bonica i et quedarà un senyor treball!! ;)

    ResponElimina