30 de novembre 2007

La vida es resumeix en unes quantes lletres

La clau del que som, de com som, de què ens pot arribar a passar, de les nostres qualitats... Tot, tot i tot es troba en els nostres gens. I de què estan formats els nostres gens? Doncs d'ADN, nucleòtids enllaçats i replegats en una doble cadena que es troba al nucli cel·lular, ben protegidet perquè no li passi res. Allà dins es troba en forma de cromatina, que és simplement ADN molt replegat associat a unes proteïnes anomenades histones. Així doncs, en realitat, si despleguéssim la doble cadena obtindríem més d'un metre de material genètic (és que hi ha moltes coses a dir sobre nosaltres eh!).

Però de què serviex l'ADN? Només per saber si els nostres descendents tenen una possibilitat de tenir els ulls verds, com nosaltres, o si seran rossos, o...? Ni molt menys. L'ADN conté tota la informació que regula el funcionament cel·lular i del nostre cos en general, és capaç d'expressar la informació continguda en els seus gens i traduir-la en proteïnes que realitzaran diferents funcions dins el nostre cos (com ja sabeu, els biocatalitzadors enzimàtics són proteics i duen a terme les reaccions químiques, per tant són de vital importància)

Però abans de tot, cal conèixer com és l'ADN, perquè al cap i a la fi després tot és un trencaclosques on s'han d'encaixar les peces que pertoquen.

Els àcids nucleics, ja sigui ADN o ARN, estan formats per una pentosa, àcids fosfòrics i una abse nitrogenada. I és precisament aquetsa última la més important pel que fa a la difernciacióe ntre ambdós tipus d'àcids nucleics, ja que mentre l'ADN té citosina, guanina, adenina i timina (C, G, A i T), l'ARN té citosina, guanina, adenina i uracil (C, G, A i U). I com tots sabeu, l'ADN està format per dues cadenes complementàries, per tant les bases van "aparellades" i davant d'una sempre va l'altra. Per exemple:
La part de dalt seria un fragment de doble cadena d'ADN, i el de baix, un fragment d'ARN. I aquí teniu la base de la nostra existència, del que som i del que ens passa, del que regula el nostre dia a dia. Un altre dia us en faré cinc cèntims de tot el que se'ns remou per dins, de com, a través d'un trencaclosques i amb l'ajut de la bíblia de la genètica, el codi genètic, existeixen centenars de combinacions diferents que fabriquen centenars de proteïnes que realitzen moltíssimes funcions que ens permeten subsistir. Tota una proesa de la natura.

M'encantaria reduir-me a uns quants nanòmetres de longitud, deixar-me empassar i fer un viatge a l'interior d'una cèl·ula, perquè és la fàbrica més complexa i meravellosa que s'hagi inventat mai. I poder veure com funciona tot, com treballen els enzims a ple rendiment, com els activadors i repressors fan que les diferents cèl·lues del nostre cos expressin distints gens... Tot. Absolutament tot. Ho voldria saber tot.

5 comentaris :

  1. qui pogués veure una baralla a aquelles dimensions...

    Parlo de la destrucció de cèl·Lules, injeccions d'enzims, cèl·lules que els reventen la membrana i finalment cèl·lules que són devorades.

    És una de les parts de la biologia que l'any passat em va agradar més...

    Sembla un món fantasiós el de l'interior de la cèl·lula.

    PS: PEr cert l'explicació m'ha agradat força.

    ResponElimina
  2. No et recomano dur a terme el teu desig. Si entressis a la cèl·lula no duraries pas massa, series reconeguda com a element estrany, i se't carregarien de seguida. Millor mirar-s'ho des de fora. Com sempre tractes els temes amb molta correcció, i ho expliques molt bé. Mira que jo aquestes coses les tinc per la mà, però m'agrada llegir com ho expliques tu.

    ResponElimina
  3. ummm, no acabo d'estar de tot d'acord amb la part "La clau del que som, de com som, de què ens pot arribar a passar, de les nostres qualitats... Tot, tot i tot es troba en els nostres gens".

    Fisícament segur que és així, i segur que també té importància crucial al nostre potencial, però el nostre entorn social suposo que també té quelcom a dir en el que ens pot arribar a passar i en les nostres qualitats.

    La resta, perfecte :P

    ResponElimina
  4. Carquinyol ara que hi penso amb deteniment l'ambient pot afectar a les histones.

    I el genoma més que el resultat final és més aviat el llibre d'instruccions i d'operacions senzilles que s'ha de fer per arribar al resultat final. Que com es pot comprovar és més simple així. (diria)

    ResponElimina
  5. A mi m'està agradant força, alasanid... I el que em queda :D :D!!

    Gràcies xexu :D Sí que és cert que se'm menjarien i no duraria ni el que dura una ensaïmada a les meves mans :P Em va fer gràcia allò del Poli-A, tot aquell reguitzell d'adenines per protegir-se de les nucleases!

    Home, i tant carquinyol! I molt hi té a veure també! Si no, com ens adaptaríem als canvis del medi? Com evolucionarien les espècies? perquè el medi selecciona aquelles que estan millor adaptades, i potser certs gens que estaven silenciats esdevenen actius...

    ResponElimina