24 de novembre 2007

Blanc

Blanc immaculat. Blanc de puresa. Blanc d'incert. Blanc de tranquil·litat. I el blanc es tenyeix de negre.

La ment en blanc, tranquilitzant-se per tal de poder afrontar la setmana fatídica. Dilluns havia de ser un dia horrible. Dimarts la cosa millorava. Dimecres havia de fer un sospir d'alleujament i preparar-me per a l'auge del dijous, on un crit de satisfacció i descans m'havia de sorgir des del racó més amagat de l'ànima. Tants dies d'estrès i treball continu es mereixien un petit descans, que tot millorés i que anés rodat. La vida dóna masses voltes per poder fer un plànning del que farem l'endemà. Per això els plans i els projectes se'n van en orris, per això, quan creus que ja te n'has sortit tornes a caure. És com el problema del cargol que cau al pou i que de dia puja un metre, de nit en baixa mig. O de vegades fins i tot dos, pobre cargol.

Tot blanc. Parets blanques, llit blanc, sostre blanc, rajoles blanques. Però esdevé persistent aquella olor de desinfectant i medicament que no et pots treure del cap. I davant dels teus ulls, observes com es queixa de tant en tant, aquell que admiraves per la seva vitalitat i la seva inquietud, aquell que no havies vist mai en un llit d'hospital. I veus com la seva fortalesa decau una mica, esdevé vulnerable i això et toca els sentits i et fa feble a tu també, quan hauries de mantenir-te fort i animar-lo. I penses que dintre d'una setmana tornarà a casa, però que durant uns mesos potser vagarà com una ànima trista, avorrit i sense saber què fer, sense poder fer tot allò que desitja i que abans feia. Sense poder desplaçar-se amb fluïdesa. I això encara et toca més els sentits, però alhora et reconforta pensar que no hauràs de tornar a l'univers de color blanc. I si aquest algú és la mama, si ets adolescent i hi estàs força vinculat, potser els sentits i l'ànim encara et superen més del que et podies arribar a pensar. I la tristor no marxa, ni el per què a ella, ni la llagrimeta de tant en tant, ni l'angoixa d'anar-la a veure i sentir llàstima perquè s'avorreix com mai allà dins.

Li faig companyia allà asseguda, xerrant, passant la tarda, i malgrat que gairebé no em moc ni un dit, a la nit estic que no m'aguanto. Cansada, esgotada, amb un cruiximent generalitzat, però sobretot amb l'ànim cansat i les forces que defalleixen. Aquesta setmana havia d'acabar molt bé. Havia. Imperfet d'indicatiu. Temps passat.

8 comentaris :

  1. En aquest blanc asseptic amb olor de desinfectant és quan has de posar la nota color, i retornar una mica les forces que l'altre ens ha donat quan les hem necessitades. Aquests lloc són terribles, no sé ben bé perquè, però semblen xuclar poc a poc les energies tant dels que estan com dels visitants.

    ànims, força i endavant, mostra enteresa,alegria i vitalitat, és la millor recepte, tot i que després a l'arribar en casa estiguis tan cansada que només desitgis deixar la ment en blanc una estona.

    Abraçades i ànims

    ResponElimina
  2. Em sap molt greu, no sé pas què és el que té, però espero que es millori, i que aviat torni la tranquil·litat a casa, que tenir algú a l'hospital és un rotllo.

    ResponElimina
  3. Com ja t'han dit, molts ànims! Espero que la teva mare (era la teva mare, no?) estigui molt millor. Dius que no ha de tornar a l'hospital. Això és una bona notícia! I bé, molts ànims, per tu i per ella!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a tots pels ànims. Es va trencar un parell de costelles, una li va tocar la pleura i té un hemoneumotorax. Encara està a l'hospital perquè la tenen connectada a una bomba de pressió que l'ajuda a buidar la sang. En teoria hauria de tornar a casa a mitjans de setmana... ja veurem com va.

    Altra vegada, gràcies per tot.

    ResponElimina
  5. Completament d'acord amb el que s'ha dit abans meu: sempre és dur tenir-hi algú.

    PS: Suposo que un lloc d'aquests pintat de colors foscos semblaria tètric i el blanc deu fer semblar net i pur.

    ResponElimina
  6. bonica! espere que es recupere aviat la teua mare! cuideu-vos molt i molts ànims! una abraçada!

    ResponElimina
  7. Segur que les teves paraules aconseguiran que la seva ànima no esdevingui una ombra de tristesa!

    I vigila amb els dits!

    ResponElimina