23 d’octubre 2007

Trencanous

La nou és el fruit misteriós i resistent per excel·lència. És com una petita capseta molt forta, que dins amaga el fruit... o potser no, si s'ha florit o és buida. La gràcia està en que no ho saps fins que no l'obres, ja que de fora totes semblen bones. A més a més, necessitem fer sevir totes les nostres forces per obrir-les, jaq ue jo no sé per què però mira que són resistents les punyeteres!

De petita sempre amb el trencanous a la mà, mentre mirava envejosa com els altres les sabien trencar com diu l'Alasanid, agafant-ne dues i fent pressió fins que una d'elles dues es trenca. També havia vist el mètode que proposa en Carquinyol, agafar-ne una i col·locar-la entre els palmells durs de la mà, fent pressió fins que cedeix. Però si no podia fer-ho amb dues nous (i principalment és que no m'hi cabien les dues a les mans), amb els palmells encara menys! Així que trencanous a mà i anar fent. I ja de més gran vaig intentar aplicar aquests mètodes, però no sé per què no ho he aconseguit mai.

Fins fa relativament poc, un any o dos. Vaig veure a la televisió aquest mètode per trencar nous i realment és senzillíssim, malgrat que al vídeo que veureu la taula foti un bot (és que aquesta nou se'm resistia!) Sí, exacte, les manetes que veureu són les meves. Col·locar els dos dits sobre la juntura, allà on s'uneixen les dues closques, i llavors... pam! Un cop sec sobre els dits. I en realitat els meus dits acaben intactes i les nous es trenquen en un tres i no res, no com aquesta maleïda! M'ha tocat la nou rebel, què hi farem... Però no en tinc més per provar-ho, així que us conformeu amb aquesta. Aaaara, així s'explica un post tan xorra, no? Mira, em feia gràcia penjar un vídeo!


11 comentaris :

  1. Gràcies per ser tan inl·lustrativa.

    Com a persona amb ganes de provar nous mètodes he anar a menjar nous. He arribat on soles ser i sorpresa només n'hi havia una...
    Vola aplicar els dos mètodes i al veus que el mètode d'en Carquinyol era similar al meu he provat el teu. Pel que sembl no el domino gens. Al primer cop he esclagat la nou i m'ha tocat separar els fragments.

    PS: Tot i picar fort temia per la integritat dels dits.

    PPS: La duresa deu dependre de dos factors principalment.
    1r: la forma
    2n: el material que com es pot veure no és com els cacauets.

    Joan,

    ResponElimina
  2. Sembla molt més senzilla aquest mètode que no pas el meu. Ja ho diuen els castellans "más vale maña que fuerza" :)

    ResponElimina
  3. Doncs a mi em fa una mica de cosa provar aquest mètode. I si em faig mal?? Que jo sóc una mica patosa i segur que sóc la típica que em faré mal o que picaré vés a saber on.
    Crec que és millor utilitzar el trencanous. Tot i així ho provaré quan tingui nous.
    Els altres dos mètodes també els provaré, però algun cop ho he fet i no me'n vaig sortir.

    ResponElimina
  4. ui, ja veig que t'ha tocat entretenir-te a separar la closca del fruit... No li piquis tan fort la propera vegada alasanid!

    En el meu cas el refrany es compleix a la perfecció carquinyol :P

    Que noo valqui, que segur que no et fas mal dona! Què faràs si et trobes un dia amb un desig irrevocable de menjar nous i no tens un trencanous a mà? (bé, ja em direu a qui li passa això ... però és un supòsit només!)O bé... com se les menjaven els cromanyons? Així! O a cops de pedra també...

    ResponElimina
  5. Oh! que curiós! Això no ho sabia! Ho provaré. I quines manetes més mones Laieta.

    Petons

    ResponElimina
  6. ui, doncs perquè no es veu el palmell, però havia estat fent deures i bé... jo no sé escriure sense tacar-me :P Ara que ho dic, la cicatriu tampoc es veu! ja en parlaré algun dia...

    ResponElimina
  7. Ei, jo no sabia aquest mètode! Moltes gràcies, ja el provaré algun dia :-)

    ResponElimina
  8. jajja, ara cobraré comissió de la indústria de la nou per fomentar el consum de fruits secs! Al final acabarem muntant un campionat de trencar nous, ja que n'hi han de síndries... perquè no aquest? :P

    ResponElimina
  9. A casa meva hi ha un noguer molt gros. Jo no compro mai nous :-)

    ResponElimina
  10. ostres! Quina sort... Què, ho has provat? :P

    ResponElimina
  11. Podriem provar de fer un concurs per veure qui en trenca més en un temps determinat... O en el meu cas n'esclafa més.

    ResponElimina