02 d’octubre 2007

The son of man [Relats Conjunts]



Massa temps sola. Massa temps sense notar l'escalfor d'un altre cos dins el llit, sense trobar-me mitjons o camises per tota la casa. Si no ho hagués tingut no ho trobaria a faltar, però que ell marxés va ser per a mi un daltabaix, no m'ho esperava. I tancada a casa no soluciono res, i vull anar al gra que ja no tinc vint anys. M'enfilo a la cadira fent equilibris i agafo las páginas amarillas. I vaig llegint la lletra diminuta mentre ressegueixo les columnes amb el dit índex, fins que per fi ho trobo: agències matrimonials. N'hi ha massa, ara no sé per on començar, no sé quina triar! No tinc cap més sortida: tanco els ulls i amb el mateix dit d'abans dono unes quantes voltes i el clavo en un punt indeterminat de la pàgina. Agafa aire, Laia. Em trec l'altra mà de davant els ulls i llegeixo quina d'elles he escollit. Un nom poc original, però què hi farem. Apunto en un bloc de fulls els nou números i començo a marcar... Piiiiiiiiip.... Piiiiip.... Piiiiip (merda, segur que no l'agafen i ara hauré de fer el joc del ditet altre cop...)
- Agència matrimonial X, digui'm?
- Sí... emm... Hola, bon dia. Volia obrir una fitxa amb les meves dades per buscar parella.
- Molt bé, però hauria de venir a les nostres oficines a omplir el qüestionari amb les seves preferències: edat, home o dona, aficions... Bé, ja sap (ja sap? que faig veu de dona viciosa o alguna cosa per l'estil que cada dos per tres ha de buscar parella perquè la deixen plantada pels seus gustos estranys a l'hora de...)
- D'acord, ja passaré aquesta tarda. Bon dia.
- Bon dia.

Quina mandra, ara hauré de caminar tres quarts d'hora per anara la merda d'agència aquesta i tot perquè després em tinguin penjada durant un any en una llista d'espera secreta, sense que ningú s'interessi per mi, perquè potser els candidats interesants els desvien cap a una altra banda i se'ls queden per a elles... Segur... Aquestes teeloperadores fan estraperlo segur...

[una setmana més tard]

Riiiing..... Riiiing.... Riiiiiiiiiiiiiiing - Collons ja va, ja va!
- Sí digui'm?
- Laia? Hola, li truco de l'agència matrimonial X perquè hem trobat un candidat ideal per a vostè.
- Ah sí? Que bé (segur que el guapo d'ulls verds ja te l'has quedat per a tu...). I ara què he de fer?
- L'home estava molt interessat en la seva fitxa i ens ha dit que només poden quedar aquesta tarda. Com ja sap, han de dur algun tret que els permeti distingir-se allà on es trobin. En aquest cas l'home ha estat estricte i ha exigit que vostè portés una poma golden de color verd, ja que ell en durà una altra.
- Ah, molt bé... I on ens hem de trobar?
- Doncs al port a les set de la tarda d'acord?
- D'acord, moltes gràcies. Adéu.

Una poma golden? No en tinc ni una a la nevera... I ara he d'anar a la fruiteria a comprar una poma golden...? Quin ridícul (em pot pesar aquesta poma siusplau?) A més a més... No se sol portar un mocador, una peça de roba d'un color determinat, una flor... Una poma? Un maniàtic de la cuina? Un pagès? Ui quina mala espina...

Ja ho tinc tot: la camisa de quadres de color terra, cordada. La bragueta dels texans, cordada. Les sabates, cordades (ai no que no tenen cordons!). A la bossa: el mòbil, les claus, el moneder i un esprai antivioladors (mai se sap, mai se sap...) I sobre la taula, la poma. Doncs bé, ja està. M'hi arribaré xino-xano que encara arribaré massa d'hora i es pensarà que estic moolt desesperada.

Fa deu minuts que he arribat al port i no hi veig a ningú amb una poma. Potser ell ha arribat massa d'hora i d'esperar-me li ha entrat gana i se l'ha fotuda. O potser aquella que va de bracet del tio guapo és la teleoperadora que m'ha gastat una broma i ara se n'està enfotent de mi. Ai no sé... Ostres, aquell home d'allà duu una poma! No em diguis que és ell... No me l'imaginava tan formal... Amb el bombín de color negre i l'americana ben planxada, la corbata vermella, la camisa cordada fins l'últim botó... Jo no sóc tan estirada... Crec que aviat s'acabarà això. Però... i la poma? Per que cony la duu davant la cara?
- Hola...
- Hola. Per fi has arribat. T'esperava.
- Perdó, però és que no veia a ningú amb una poma golden... Com és que se t'ha ocorregut portar una poma?
- Coses meves
- Aahh... I no te la podries treure de davant la cara? Se'm fa una mica estrany parlar amb una poma parlant amb braços i cames...
- Encara no, tot arribarà.
- Va, home, que així no podem xerrar ni res, que és massa incòmode!
- Què més dóna quina cara faci, si encara no sabem res l'un de l'altre! Petits detalls com aquests faran que no gaudeixis la cita...
- Què cony petits detalls, jo et vull veure la cara!

I m'hi llenço al damunt, que a sobre a mi les pomes golden m'encanten! Però no li trec la poma de la cara sinó que li clavo queixalada, i alhora li queda encastada al nas. Retrocedeixo i espero pacientment a que marxi i em deixi plantada. Si ja sabia jo que no sortiria pas bé aquest experiment... Però de sobte comença a riure amb la poma mig aixafada a la cara, i d'una revolada se la treu del damunt.
- Hola Laia!
- Rogeeeeeeeeeeeeeeer?????????

17 comentaris :

  1. XDD Molt esprai i la perillosa ets tu!! XDD Felicitats, bona entrada als relats :)

    ResponElimina
  2. Vés per on, he començat pensant que nonempabé amb l'agència... i a mig camí he canviat d'idea, i al final m'he emocionat! Això té tota la pinta d'algú amb imaginació i alhora de tocar de peus a terra. M'ha agradat moooolt! Salut. Fins aviat, espero.

    ResponElimina
  3. jejeje... però al final es mengen les pomes o no? :P

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Gràcies Pd40! ostres és genial, el relat s'ha anat construint mica en mica! Perillosa jooo? És una mossegadeta sense malícia :P

    benvinguda zel! Me n'alegro que t'agradi! ha estat precipitada l'entrada a relats Conjunts i no n'he volgut llegir gaires perquè després no em ve cap idea al cap, tot són plagis! Però ara mateix m'hi poso amb el teu :D

    Home nimueee i tant! Una poma ben dolceta no es deixa a mitges! Fins i tot les restes de poma que li queden a la cara al pobre noi... Tot s'aprofita!

    ResponElimina
  6. De fet la sort és que era una poma... I si, estic d'acord amb en pd40: un pelet perillosa ho sembles. Molt bo

    ResponElimina
  7. Que bo, que bo!
    M'ha agradat moltíssim!

    Felicitats i benvinguda als RC!

    Amb el teu permís, un petonet dolç!

    ResponElimina
  8. Molt bé Laia, m'alegro de que t'hagis decidit a participar, no sé per què pensava que ho faries, vaig estar a punt de dir-t'ho directament i tot. Ja sabia que ho faries bé, una gran estrena, esperem que en vinguin molts més. Molt bo, de veritat.

    ResponElimina
  9. Benvnguda al mon dels relatadors de relats conjunts....jo continuare llegint els teus sota el meu centenari garrofer....m'agradat molt gracies

    ResponElimina
  10. hahahaha, que bo!
    aiii, aquest Roger, sempre tant sorprenent!

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies adrià, barbollaire, xexu, mon i eudald! M'ha agradat això de RC i segur que segueixo! És sorprenent els múltiples relats que en poden sortir d'una imatge...

    Xexu... Sóc massa previsible? O tens un sisè sentit d'aquests?

    ResponElimina
  12. Aixó si que va ser el pecat original.

    Petons.

    ResponElimina
  13. M'ha encantat! Jo, quan he vist això de les agències matrimonials també he arrufat el nas, però després... boníssim!

    ResponElimina
  14. No, és que estàs feta per fer relats d'aquests!

    ResponElimina
  15. nena, només amb la primera frase ja m'has enganxat! :)

    Molt bé!

    ResponElimina
  16. Oooh me n'alegro que us agradi a tots! Així qualsevol es resisteix a fer la propera proposta a RC!

    Nosotras mismas, a mi espero que no m'expulsin del paradís, per això :P

    Lluna, és que és només sentir-ne el nom ja provoca aquesta reacció, però me n'alegro que tinguessis la suficient curiositat com per seguir llegint :P

    Oh, vols dir xexu? de moment m'ha quedat força bé aquest, almenys m'agrada que ja és molt... Però ha de venir la inspiració també! però moltes gràcies i encara que no em vegis, m'han pujat els colors :P

    Estripanits i annatarambana, gràcies als dos! El primer d'uns quants més espero!

    ResponElimina