01 d’octubre 2007

Prioritats

No m'agrada haver de fer un plàning de les meves prioritats, ja que això vol dir que alguna cosa no rutlla. Vol dir que he de fer massa coses i que no dono l'abast. O que voldria fer més coses de les que puc fer. O que he d'agafar un bolígraf i anar subratllant tot allò que està més val en la llista de prioritats i que ara no em puc permetre el luxe de fer. Vol dir que he de dir que no.

En primer lloc i com haureu comprovat, he hagut de renunciar a poder escriure un post diari com aquest estiu. M'encantava fer-ho i ara ja no puc. Malgrat tot segueixo en actiu i escrivint sempre que puc, perquè m'encanta. Si no fos com sóc, si no m'exigís tant, si no fos tan meticulosa, tindria més temps. Però és superior a mi, porto massa anys cultivant aquesta personalitat i ara està massa arrelada com per intentar desfer-me'n. Així que al bloc, mitja ratlla.

Les visites a la piscina també s'han reduït a unes tres entre setmana i si puc, hi vaig dissabte i diumenge també. Només si puc. Ma mare encara deu estar contenta perquè el consum de galetes ha disminuït, ja que a mi l'aigua i el clor m'obren la gana, què voleu que us digui. Ara que hi penso, Múscul-man em deu trobar a faltar ;) Així que la piscina, mitja ratlla també.

Les classes de repàs. Encara conservo la classe d'anglès dels divendres per la tarda, però he hagut de renunciar a fer classe de química a una noia. No podria, ja que a banda de que ja tinc prou feina amb els meus deures i amb el TR, per davant de les classes hi tinc altres prioritats de la llista. La piscina per exemple és un graó més amunt. Prefereixo no comprometrem entre setmana, ja que llavors hauria de deixar de banda algunes sessions de piscina perquè alhora, lògicament, l'institut té prioritat davant la piscina i no deixaria de banda l'estudi per fer xip-xap una estona. També em sabria greu creure'm super-woman i dir que sí, perquè sé que al final acabaria petant per algun cantó, ja sigui per TR, selectivitat o qualsevol altra cosa, i llavors hauria de deixar penjada a la noia. I com que no suportaria que m'ho fessin a mi, més val dir no a temps. Així que classes de química, ratlla completa.

No m'ha agradat la meva llista de prioritats, ara amb paraules enterrades sota una mar de línies del meu BIC blau. Però sóc prou conscient que tard o d'hora es prenen decisions, i voler-ho tot i voler-ho ara és de ser massa capritxosa. Tot arribarà. Només he de tenir paciència...

[Moment de frustració: és normal que hagi estat dues hores senceres per llegir un text de llengua castellana i fer-ne un comentari? Els odio! Estic segura que somiaré amb aquell paio i amb les metàfores, la función referencial y conativa, el lèxic, la semàntica i la mare que em va parir! :( ]

3 comentaris :

  1. Ai Laiona, tothom té les seves prioritats. Escriure un post diari no és obligatori, encara que sé que ho feies perquè t'agradava, però si ara tens menys temps, doncs ens vas mantenint informats quan tinguis una estona, i ja vindran millors èpoques, tu no perdis la il·lusió pel blog, que ja veuràs que a final de mes, el número que n'hauràs fet no serà petit, encara que no sigui 31. Abans de l'estiu escrivies molt de tant en tant, i ara segur que no serà així, perquè t'has viciat molt més. A més, sé de bona tinta que tot i estar tan enfeinada, ens segueixes llegint a nosaltres, i això s'ha d'agraïr.

    És ben normal que unes coses passin per davant d'altres, però ja canviarà, tot depèn del moment que vivim. Potser l'any que ve estàs molt més descansada i podràs escriure més que ara, o t'imposes un règim de traball estricte que farà que no et veiem el pèl. Però bé, de moment, anar fent, que nosaltres t'anem visitant.

    ResponElimina
  2. Tan de bo tinguéssim temps per a fer tot allò que podem, però per molt que diguin el temps no és infinit, almenys el personal. Què hi farem, en aquesta vida sempre em d'anar fent prioritats :(

    A mi la llista de pendents cada vegada se'n fa més llarga !!

    ResponElimina
  3. Uiixxxx les prioritats...

    Les prioritats són una conseqüència directa de la limitació del temps.

    L'altre dia parlaves del temps. Quan te n'adones ja és massa tarda i se't tira al damunt.

    Diuen que el 2n de BAT menja moltes hores, a mi les 6 de classe més uns 50 minuts que es perden en total. Si se li ha d'afegir el Treball de Recerca, ja en sumen unes quantes més. I finalment si es té altres ocupacions no queda temps per res i s'ha d'anar comprimit i molt ben coordinat.

    PS: El castellà... Mare meva que Déu m'agafi confessat a la Selectivitat... Suposo que serà una de les que més maldecaps em portarà.

    PPS: Quan et penses que estàs ben amagat, a un lloc on no et pot veure... Surt del no res i et sorprèn.

    PPPS: Aquesta ha estat la meva situació al llegir "la función referencial y conativa".

    PPPPS: Perdoneu que m'hagir quedat tan llarg, no és culpa meva.

    ResponElimina