05 d’octubre 2007

Post no apte per als fidels als reis

- Mama, i què els hi puc demanar als reis?
- No ho sé, Laia, el que vulguis... Però no demanis coses gaire complicades que hi ha molts nens al món i potser llavors no ho troben eh...
- I portarem la carta demà allà al Continente, eh mama? Que si no arribarà el dia i no l'hauran llegida...
- Sí, Laia...
- Però i si no hi és Gaspar? Que jo li vull donar a ell!
- Doncs li dones al que hi hagi que ja li donarà a Gaspar... Que no veus que són molt amics dona...
- Bueno. I mama...
- Queeeeee...
- Mama, com és que un rei pot estar alhora al Continente i al Pryca, eh? Que es mouen molt ràpid o com s'ho fan? I per recórrer tots els llocs del món en una nit? No és massa feina? Que la Judit em va dir l'altre dia que avui li duria a Gaspar al Pryca, i jo li he dit que no el trobaria perquè estaria al Continente, que m'ho vas dir tu... I com s'ho farà per ser-hi als dos llocs, eh mama?
- A veure Laia.. Tu què en penses? Com creus que s'ho fan?
- No ho sé, però és que ho trobo molt difícil.
- Ai... Mira Laia ara ja ets gran i la mama t'ho diu d'acord? Els reis no són reis de veritat, els reis d'orient són els pares, el papa i la mama.
- I tu portes els regals a tots els nens???????????? I com t'ho fas???
- No Laia, vull dir que són els pares en general. Cada pare li fa els regals al seu fill. I els reis que tu veus són homes disfressats.
- Ah... I per que no m'ho deies abans eh? Vaya tela, m'heu tingut enganyada molt de temps...
- Ara ja ets gran i et fas moltes preguntes lògiques, i és per això que t'ho he dit. Els nens quan són més petits està bé que tinguin il·lusions i creguin en la màgia.
- Ja... Bueno, doncs no li diguis res a l'Oriol encara, perquè no es desil·lusioni ho dic...
- Laia... L'Oriol és més gran i ja fa temps que ho sap, ha estat ell qui m'ha ajudat a que no ho sabessis!
- Aaaaanda o sigui que era un complot unànime!
- No t'ho prenguis malament dona!
- No, si no passa res, ja sabia jo que alguna cosa no quadrava. Espera un moment... I llavors tot el turró de xocolata, i el de xixona, i el d'alcant, i els crispis i l'aigua pels camells que deixava al balcó... Us ho menjàveu tot vosaltres???????????????
- No dona... L'aigua la tornàvem a l'aigüera i els crispis a la bossa :P
- Ala ja us vaaaaaaaaaal! Jo dormint i vosaltres fent el gran tiberi!

I curiosament això va ser el que em vaig prendre pitjor... La usurpació a les meves esquenes dels deliciosos turrons i neules!

7 comentaris :

  1. Quina història més guapa! Bé, guapa no, que sempre és una putada quan t'assabentes d'això, però fa molta gràcia com l'has explicada. No em puc creure que li parlessis així a ta mare mentre t'explicava això, ja eres espavilada de menuda!

    ResponElimina
  2. En el meu cas va ser un cúmul de circumstàncies que m'hi van portar.

    Sé que al menjador de l'escola hi va ajudar força però d'altra banda ha havia nombrosos caps sense lligar i tot era molt sospitós.

    PS: El que més recordo de tot és que vaig comunicar als "reis" que ho sabia quan ja havien passat les festes, no fos cas que no deixessin res.

    PPS: És una història que és repeteix cada any amb diferents protagonistes.

    PPPS: A Arenys no hi havia el problema del Pryca i el Continente tot i que anava a veure la rua a dos pobles. Suposava que tots eren enviats i que els de debò s'estaven preparant.

    ResponElimina
  3. La vegada que més em vaig il·lusionar va ser quan un patge que acompanyava un dels reis em va preguntar si l'any següent m'agradaria anar amb ells.

    PS: Era, sóc i seré (suposo) dels que li agradava el rei negre. Potser perquè era diferent als altres dos.

    ResponElimina
  4. M'has fet somriure, sobretot amb el fet de preguntar-li a ta mare si els teus pares portaven els regals a tots els nens :-)

    Molt maca, la història, i m'has fet recordar moltes coses. Gràcies!

    ResponElimina
  5. doncs jo no recorde quan m'ho van dir ni com em vaig enterar, la veritat... i això que estic ben segura que ja era majoreta! Serà que tinc facilitat per oblidar els traumes... :P

    ResponElimina
  6. Alasanid, a mi m'espantava el rei negre perquè un any els organitzadors de la cavalcada van tenir la poca gràcia de deixar-li les mans blanques... I la mare dient-me que estaria malalt!

    Oh Lluna, és que em va dir que "el papa i la mama" eren els reis! I quan ets petit tot el que gira al teu entorn és com si fos l'únic món que existeix...

    Això és el que em sobta nimue, que per mi no va ser un trauma. Molts nens de la meva edat ploraven i tenien una gran decepció en saber-ho, i en canvi jo vaig restar indiferent i em vaig enfadar perquè es menjaven els turrons!

    ResponElimina
  7. Ostres això del rei negre sí que havia de ser un bon trauma...

    PS: a mi no m'ha passat però sé de gent que tenen nens petits i els reis passen en persona abans que els nens vagin a dormir i els donen els regals en persona.

    ResponElimina