04 d’octubre 2007

M'acompanyeu

Fa uns dies estava mig emprenyada per haver de deixar de banda coses que adoro, com escriure al bloc. I ara, malgrat que la taula és plena de fulls de física amb fórmules per tot arreu, he menjat una mica (necessito glucosaaa) i aprofito per escriure. I és que unes de les coses que el bloc m'ha aportat sou vosaltres. Els comentaris dels lectors freqüents, dels no tan freqüents, els lectors anònims (que les cireretes que s'han deixat caure per aquí d'ençà que vaig posar el comptador ja en són més de mil! Què us pensàveu... Us vigilo a tots!!!).

I sobretot els més freqüents ja formeu part de mi malgrat que no us conec gaire, malgrat que no sé la pinta que feu, malgrat que sé ben poca cosa de la vostra vida (només les que vosaltres voleu que sàpiga...). Us tinc present encara que faci uns dies que no segueixi el bloc: és que sortiu de sota les pedres eh!

Biologia, 9:20 h: ... perquè tenim un enzim anomenat tripsina que degrada proteïnes i que secretem al duodè... Coi, i va i em ve el Xexu a la ment! I me l'imagino fent "pastetes" al laboratori, amb tot el material esterilitzat, guants, pipetes... Precisió, pols...

Història, 12:45: ... la unió de la corona catalanoaragonesa el 1137... durant el segle XIII va viure un important període d'expansió per la Mediterrània. Amb Jaume I El Conqueridor es van annexionar Mallorca, València, etc. etc. etc... I quan em pregunten que si n'havia sentit a parlar abans o què en sé d'aquest home, surto triomfal i com qui no vol la cosa sé que allà a la plaça St Jaume, a la façana de l'ajuntament hi ha l'estàtua del conqueridor... Influència d'en Carquinyol (per cert, m'has fet quedar d'allò més bé!) I també quan expliquen totes les disputes entre reis i nobles, i l'art romànic i jo que sé més... A cada full, en comptes de mapes hi han micacos gairebé!

Física, 10:20: Problema 24, pàgina 78 [PAU 03-04] La Lluna descriu una òrbita circular al voltant de la Terra en MCU... i la llum ens arriba al cap de 1,28 s... I té un període de 27, 4 dies... Bé en resum Lluna, que he descobert (perquè suposo que aquestes dades no se les han inventat del tot) que tens una velocitat angular de 2.654*10e-6 rad/s i que la teva acceleració centrípeta és de 2,7*10-3 m/s2. Però això tu ja ho saps... Ara ja sé més coses de tu encara que siguis tan lluny! [Us pot semblar insòlit que en plena classe de física em vingui al cap la Lluna blocaire en comptes de centrar-me en resoldre l'exercici... Doncs què hi farem, ha estat així! Deu ser la febre blocaire que tinc últimament!]

Català, 11:15: La professora entra a classe i l'escolto. I encara que no té l'accent valencià sí que és d'allà, i de sobte és la nimue qui m'explica la història de la llengua catalana, amb la repressió franquista, la recuperació amb Edicions 62, Cavall Fort...

I enmig de tantes hores asseguda a una cadira tinc moltes estones per badar, mirant per la finestra. Plou, bastant.

I jo aquí dins. Quan surti no obriré pas el paraigua... Ja veuràs com arribaré a casa!
Et constiparàs.
Però m'és igual. Uf, si encara no és l'hora de dinar, si em queda una classe! Mmm però els canelons m'esperen després a casa.
Ei que jo també en vull eh! Per cert, Laia, quines paranoies t'has imaginat aquest matí amb els blocaires!
Doncs saps què? Quan arribi els ho explicaré!
Noo, primer fes els deures!
Que sí home que sí...

Doncs apa, me'n torno amb les meves derivades i moviments harmònics...

9 comentaris :

  1. hahahahaha m'ha fet molta gràcia l'apunt d'avui. La veritat és que, encara que no ho sembli, és tot un elogi, moltes gràcies !!

    Per cert, no se si ho saps, però el museu de Cerdanyola prepara tot una sèries d'activitat interessants aquesta tardor.

    PS: Espero que no et refredis !!

    ResponElimina
  2. Ho sabia!!! Ja t'ho vaig dir fa temps, eres una futura malalta, i el futur ja ha arribat! Et passa com a mi, com a tots, n'estic segur. Qualsevol cosa ens recorda alguna persona del món virtual, i ja hi som, ens despistem del tot.

    Bé, gràcies per haver-te recordat de mi, justament ara en vinc del laboratori, tardíssim, i és que demà m'espera un llarg dia de fer 'pastetes'...

    ResponElimina
  3. Aisss Laia... ens passa a tots això, em sembla... jo veig o sento parlar de dofins i piscina i penso en tu :)
    El que costa més d'explicar, és quan el pensament et surt dels llavis, i dius, per exemple, "goita, això li fotria gràcia a X", entenent com a X algun blocaire (això m'ha quedat la mar de bé, eh? jejeje), les feinades que hi ha llavors per explicar de què el/la coneixes. I qui no sap què cosa és un bloc o simplement la coneixença mitjançant internet, et mira amb cara de "estàs per tancar, suposo que ja ho saps, no?"... i és molt divertit! molt!!!
    Et trobes somrient quan menys t'ho esperes, perquè hi ha tantes persones diferents aquí dins i tantes coses allà fora per recordar-nos-les!!!

    Un petonàs, preciosa!!!!

    ResponElimina
  4. jejeje... quin post més bonic t'ha quedat avui :)
    Reconec que a mi em passen coses semblants i al cap del temps comparteixes tantes coses virtuals sobre la vida real de cadascú que ja arribes a preocupar-te quan fa temps que no apareixen per si els ha passat alguna cosa, segueixes les penes, les alegries, les èpoques d'examens...

    una abraçada i vigila amb la pluja! ;)

    ResponElimina
  5. Quina gràcia, el post! M'ha fet molta gràcia que pensessis en mi a la classe de física :-)

    A mi m'agraden molt, tots aquests temes de la Lluna, i les velocitats i aquestes coses :-)

    Jo també estic malalta...

    ResponElimina
  6. Va ser molt bo, Carquinyol, vaig quedar d'allò més bé davant la professora XD! I gràcies a tu per els posts, que si no tampoc sabria tantes coses!

    Ja hi faré una ullada a això del museu i... No, no m'he refredat malgrat anar xino-xano pel carrer mullant-me i amb el paraigua a la mà... Sóc el que no hi ha...

    Ja m'hi he enganxat Xexu, ha arribat el moment, és evident! però mira, m'agrada "veure-us" per aquí i per allà, tot és més distès. Lu de "pastetes" ho vaig dir carinyosament, eh :P Vigila doncs que no facis volar res pels aires!

    Tu també elur? Li passa a molta gent! Allò de que el significat d'una paraula és la representació mental que ens en fem, doncs jo sóc el significat del dofí XD Precisament avui un amic m'ha enviat un SMS avisant-me que al C33 feien un documental de dofins... Si és que sempre m'avisen!

    Jo he tingut la precaució i l'encert diria de no promoure el meu bloc entre els companys d'institut, s'ompliria això de molts no desitjats, segur! Els moments en que me'n recordo de vosaltres me'ls guardo per a mi, són més gratificants... Ja m'ho dic jo mateixa que estic per tancar XD!

    Ah! I que de tu me'n recordo quan veig bandades d'ocellets pel cel, aquests dies nerviosos no sé per què!

    M'ha agradat molt entrar en aquest món virtual, nimue, i compartir amb tothom totes les sensacions que tinc. I és que escriure és una teràpia excel·lent!

    Cura't Lluna! Jo tinc uns glòbuls blancs d'aquests amb armadura i espases làser que es carreguen els microbis que intenten assetjar-me, així que m'he salvat!

    És que em vaig sorprendre tant... Corregint el problema a la pissarra i en dir la velocitat de no sé què, jo veia a la Lluna corrent damunt la cinta del gimnàs!

    ResponElimina
  7. Estic completament d'acord amb l'elur. A mi també em passen aquestes relacions temes-persones.

    Laia tens raó en quan dius que fer conegut el bloc a l'institut no és gens recomanable. El millor és que qui s'hi quedi realment li interessi. I el més important de tot és la quantitat de persones que són com molt bé dius no desitjades.

    A física ja esteu amb els moviments harmònics?? Suposo que depèn del tema pel que hem començat.

    Pel que fa a les derivades estem igual. (Suposo)

    ResponElimina
  8. Fa poc que sóc blocaire, ja ho saps, i la veritat és que quan coneixes el món, t'emportes tots els seus habitants a qualsevol altre racó on vagis... L'altre dia em va passar més o menys el que descrius, i vaig fer una foto de la situació per penjar-la i descriure-la...

    Jo, els blocaires, me'ls enduc a la "butxaca", juntament amb els somnis i on ningú no els pugui amagar, i tinc ganes de veure'ls quan estic davant l'ordinador de la feina, però no, no és prudent que no em vegin amb les transaccions financeres amb què hauria d'estar...

    ResponElimina
  9. Alasanid i Carme, veig que és multitudinària aquesta sensació! Jo ho trobo especial això de pensar en persones que ni tan sols sé quina cara fan... I llavors aquí hi juga una gran paper la imaginació, les ganes de riure i somiar!

    ResponElimina