29 d’octubre 2007

Idees i realitat

Plató deia que tot el que hi ha al nostre món és una còpia d'una Idea que es troba en un món superior, que és el de veritat. Més o menys. Així doncs, totes les muntanyes del nostre món són una còpia de la Idea de muntanya que es troba en aquell món superior, i també existeix la Idea de Justícia o de Bondat. Francament, no és al meva assignatura preferida, però hi ha coses que encar que siguin irracionals des del meu punt de vista, de vegades em fan pensar i construeixo un món interior ple de paranoies dins el meu cap, potser fruit de l'avorriment o d'una ment massa retorçada.

M'imagino un món superior on hi conviuen totes les Idees, i m'imagino que el meu món és com si fos un món d'holografies, llocs i objectes que en realitat no són allà, sinó que simplement són imatges d'una realitat que es troba en aquell altre indret. Però si aquí tot és fictici, jo també ho sóc? Existeix una idea de Laia allà dalt? Però això voldria dir que totes les Laies tenen una Idea comuna, i per tant més coses en comú... O només existeix una Idea d'home o dona? O ni tan sols això? Ben mirat, és igual. El que m'és m'espanta és pensar que jo podria ser irreal, una simple imatge fictícia reflectida en un món irreal, còpia d'un altre. Pensar que sóc tan fràgil, que podrien tocar-me i traspassar-me sense ni esforçar-se, que tal i com he aparegut puc desaparèixer i no tornar...

Sovint també em pregunto què som. Sé que sóc un conjunt de matèria orgànica molt ben posadeta que forma un cos, que té vida i que va fent dia a dia. De vegades em miro les mans des d'un punt de vista estrany, al·lucinant, i alhora paranoic. Es mouen els dits i penso que inconscientment el meu cap està ordenant aquest moviment, i també penso que a la vegada el meu cervell ordena que jo pensi que jo no faig conscientment tots i cadascun dels moviments del meu cos. I no puc evitar pensar, en un moment paranoic total, que sóc un ésser humà, que tinc vida, que sóc una màquina de rellotgeria precisa que segueix uns patrons fixos dia rere dia amb un objectiu, l'objectiu de viure... I què és això? I per què?

Però cal fer-se aquestes preguntes? Qui sóc? Potser un ésser real, o una còpia d'una Idea, o...? Per què vivim? Amb quina finalitat? No m'agrada fer-me aquestes preguntes, les trobo irrellevants i absurdes, sense sentit. Les contestaria totes amb un perquè sí, i em quedaria tan panxa.

- Per què podria pensar que no sóc irreal, sinó un individu real en aquest món? perquè sí
- Per què vivim? perquè sí
- Per què un cos és una màquina tan precisa? I com s'ho fa? perquè sí i... (per a la segona he de buscar una altra resposta crossa...)

- Per què escric aquest post tan absurd, il·lògic i enrabassat? Doncs... perquè sí.

4 comentaris :

  1. No vas tan desencaminada. Cada moment històric té la seva filosofia, i si bé a l'època de Plató es devien creure les seves paranoies (tot i que el tio era poeta i de filo en sabia el que jo de física nuclear...), actualment ens trobem en un moment 'perquè si!'. Les coses són com són perqè si, i de vegades no se'ls ha de buscar més explicacions. Però que no s'hagin de buscar no vol dir que no hi siguin, en teoria per un científic no hi ha res que no tingui explicació, només cal trobar-la. Tu creus?

    ResponElimina
  2. Les eternes preguntes, què som? d'on venim? a on anem? perquè?, que no solen tenir resposta, però cercant aquesta resposta hem recorregut un camí que ens ha fet créixer, potser el camí per arribar-hi és més edificant que l'objectiu.

    En tot cas... a mi em fa por pensar com serà el Rajoy del món de les Idees !!!! Els esvorancs de l'AVE també tenen idea ? ;)

    ResponElimina
  3. Ai mare... Avui hem estat parlant de Plató a classe de filo... El que deia, si ho he entès bé, és que al món de les idees hi ha la idea d'home no pas la idea de cada individu.

    Per altra banda segons deia va ser el déu Demiurg que va ficar la pota a l''hora de crear el món físic a partir del de les idees.

    La meva resposta a tal afirmació ha estat:
    -Es a dir que el déu aquest encara estava en pràctiques quan va fer el nostre món...

    PS: Perdoneu l'escrit, el podeu saltar sense llegir ^^

    ResponElimina
  4. Segur que tenen una resposta de caire científic, xexu, és el que defenso jos empre, la coherència i l'us de la raó. Però no m'agrada fer-me aquestes preguntes, perquè m'emprenya haver-li de buscar sempre un sentit racional a tot!

    Hi deu haver la idea de Sot, carquinyol.. i llavors el sot que fa un nen amb una pala en un sorral té la mateixa Idea que els "sots" que ha provocat l'AVE... massa imprecisa la teoria d'aquest Plató... :P Ui, espero que aleshores no existissin encara els Rajoys del món! Si no fos així això voldria dir que la seva Idea s'ha mantingut en silenci durant uns segles i ha sorgit ara per tocar la pera! ja es mala sort ja...

    Precisament el Demiurg trobo que li treu la gràcia a la teoria, alasanid... Tanta filosofia i pensament racional, però aquí es deixa entreveure un fons "mitològic" per dir-ho, on es recorre a un déu o ésser superior per tal d'explicar alguna cosa.

    ResponElimina