18 d’octubre 2007

Emissor, receptor i missatge

Ja que avui en Carquinyol ha penjat un post excepcional, d'aquells que t'entendreixen i que no pots deixar de "llegir" (un dels millors posts per a un 0,00...3 % de la població? Bé, és igual, sublime per a mi), jo també m'afegeixo a la campanya, i és que ja fa massa dies que no parlo d'ells!

Els dofins salvatges són famosos per la gran quantitat de sons que emeten en el seu medi natural i per les complexes "converses" que semblen establir entre ells. Un d'ells emet una sèrie de xisclets, i després l'altre sembla que li respon amb el mateix mètode. Frisem per saber què coi es diuen, quina finalitat tenen aquells tocs d'aleta o els salts espectaculars realitzats enmig de la immensitat de mar, però malauradament això encara queda força lluny del nostre abast. A més a més, cada so o moviment té molt a veure amb el context en el qual s'emet i envers a qui, ja que els dofins viuen agrupats en poblacions molt jerarquitzades.

Però... i els dofins captius? També es comuniquen de la mateixa manera? Com afecta la captivitat en un dofí pel que fa al seus sistemes de comunicació? Segueix emetent els mateixos sons, esdevé més agressiu, canvia les postures que adopta dins l'aigua? Evidentment, sí.

Cal analitzar com es comuniquen els dofins. Igual que en les persones, la comunicació no verbal cal tenir-la molt present perquè ens aporta molta més informació de la que ens podem imaginar. Així doncs seria un gran error pensar que els dofins només es comuniquen mitjançant els sons: un complex sistema de postures i fregaments amb diferents parts del cos completen la situació comunicativa d'aquests animals, juntament amb l'ample ventall de sons (els audibles i els que no!). Per tant, ens fixem en els quatre principals mètodes que utilitzen per comunicar-se: les postures, el contacte físic, els sons audibles i els clics d'ecolocalització.

En primer lloc, les diferents postures que adopten els dofins en captivitat no són aleatòries, sinó que cadascuna té un significat específic en funció del moment en què es realitza: pot significar que s'ha divisat un banc de peixos, es pot realitzar un salt determinat per mantenir cohesionat el grup, o simplement es fa per cridar l'atenció o jugar. Per tant, quan aquests animals passen a viure en captivitat, el fet que el seu contacte amb altres dofins es resumeixi en uns tres o quatre individus fa que moltes de es postures siguin innecessàries. A més a més, tal i com hem dit els salts i postures dels dofins salvatges tenen un significat específic, en canvi la majoria de les que els dofins captius realitzen són obligades, amb l'única finalitat d'entretenir-nos, i per tant podríem dir que són "buides", no tenen pas significat.

Després tenim el contacte físic entre dofins, que en llibertat és constant i molt freqüent entre mares i cries. Això és perquè els dofins tenen una sensibilitat molt acurada a la pell, i cada frec els permet transmetre's moltes sensacions diferents o indicar alguna cosa. Però en els zoològics no sempre les mares i les cries es troben juntes en tot moment, i la competència per aconseguir una femella en època de zel és mínima o bé nul·la. Tot aquest contacte (ja sigui afectiu o violent), les relacions que estableixen gràcies a aquest i la quantitat d'informació transmesa pateix una davallada considerable.

Pel que fa als sons, malgrat que sí que n'emeten en captivitat, aquests no poden comparar-se amb el gran ventall que es dóna en el medi salvatge. Un dels canvis més importats és degut a la bona visió dels dofins: en llibertat, els sons els permeten comunicar-se i mantenir el grup cohesionat, ja que es reconeixen els uns als altres amb el "xiulet individual" (del qual ja us en parlaré la pròxima vegada). Així doncs, quan passen a viure en un tanc, els dofins no necessiten emetre una sèrie de sons que en llibertat són indispensables, i per tant es basen més en estímuls visuals que no pas acústics (i els exercicis que entrenen per després realitzar l'espectacle tenen una part important de discriminació visual). El seu repertori es redueix a uns quants sons que utilitzen per comunicar-se amb la resta de dofins, i els estímuls auditius que perceben provenen dels altres dofins i en gran part, també del xiulet de l'entrenadora.

I finalment, podríem parlar dels clics d'ecolocalització, que resulten inservibles en un medi de tan poca profunditat com és el tanc, ja que l'aigua és clara i la llum arriba a tots els racons (a diferència de les profunditats marines, que a partir de cert punt la llum ja no penetra i el medi s'enfosqueix). També han perdut o no han tingut mai l'instint de caça, de manera que no necessiten els clics per detectar les preses ni res d'això (ui, si també he de parlar dels sistemes de caça, realment interessants!). A part, emetre clics suposa per a ells un desgast energètic important i a part, són molestos per a la seva oïda tan fina (s'ha observat que en llibertat, disminueixen la freqüència dels clics en passar molt a prop dels altres, suposadament per no fer-se mal a l'oïda), de manera que si emetessin clics en un tanc, aquests rebotarien a les parets contínuament (i a més a més els tancs solen ser circulars), provocant desequilibris en el seu sistema sonar.

Amb tot això es veu com els dofins que veiem als dofinaris difereixen pel que fa als sistemes de comunicació dels dofins salvatges. Malauradament, per a la majoria de nosaltres és l'única manera de poder-ne veure un de viu i que no sigui a través d'una pantalla.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Vaig entregar la conclusió del meu treball al tutor i em va dir que havia d'insinuar una pregunta, així com si seria necessari aplicar canvis en els zoològics: han de desaparèixer els dofinaris? Cal modificar-los? No cal que ho explicitis aquí, però prepara-t'ho per al tribunal perquè segurament t'ho preguntaran. T'hauràs de mullar.

Doncs per quedar-me xopa prefereixo anar a la piscina! Bé, fora bromes és cert que es una pregunta delicada. La majoria dels experiments importants i basats en un mètode científic estricte que he inclòs al treball han estat realitzats en llibertat, potser en tancats provisionals, però sí en aigües marines. Després els dofins han estat alliberats, ja que el que es buscava era analitzar el seu comportament en llibertat, amb la màxima fiabilitat possible. Per tant, justificar l'existència dels dofinaris com a instal·lació per poder-los estudiar queda obsoleta en alguns casos. D'altra banda, és cert que en captivitat l'esperança de vida és més alta, però és llei de vida exposar-se als depredadors o a les malalties, i la cadena de la vida consisteix en això precisament. Però els sentiments sempre són contraposats. Gràcies als zoològics he pogut estar a tres o quatre metres d'un dofí, i la distància es redueix a uns quants centímetres tenint en compte que després jo era a l'observatori subaquàtic, en contacte amb el vidre, i l'animal s'aproximava fins a la meva mà: en aquell instant, la distància era l'equivalent al gruix del vidre.

Bé, però encara em queden un parell de mesos per pensar-m'ho bé...



4 comentaris :

  1. Als dofinaris es podran estudiar alguns aspectes dels dofins però sembla clar que no pas tots, i molts apassionants com les relacions socials seran impossibles d'estudiar.

    Això vol dir que són inútils? No, serveixen pel que serveixen, per estudiar certs aspectes (biològics, físics...) i per fer arribar a la població temàtiques que molts desconeixien. Només per aquesta feina didàctica penso que ja tenen justificació, ja que la gent pot interessar-se més veien un dofí que no pas llegint trenta llibres sobre ells.

    ResponElimina
  2. Els dofins sempre em fan pensar que si tenim tantes dificultats per entendre el seus sistema de comunicació, podrem algun dia pensar en comprendre i comunicar.nos amb una especie aliena al nostre món?
    Si algun dia contactem amb ET, potser hauran de ser ells qui facin l'esforç d'entendren's a nosaltres

    ResponElimina
  3. o siga, que qui es vol comunicar, es comunica, i si és en llibertat millor...

    Pensa bé la resposta per al tribunal i ja contaràs... ;)

    ResponElimina
  4. Jo tampoc els extingiria, Carquinyol :P però he d'estar preparada per a tot! llista d'arguments a favor, en contra, i després de sospesar-ho, treure'n una conclusió i llista de contraarguments! Uff...

    Oh, qui sap Dan... Potser ET parla la nostra llengua i tot! descendent d'un català exiliat a l'espai després de veure com anava el món... [una tonteria com una altra, si és que ja no sé ni què dir! perdó...]

    Seria fantàstic poder estar en contacte amb tots els animals i que alhora aquests visquessin en llibertat nimue... Però segur que se'n crearia un turisme exagerat, i llavors potser infestaríem el seu hàbitat natural per poder-los observar i els condemnaríem a una reclusió permanent en els hàbitats artificials, ja que de medi natural no en quedaria res de res...

    ResponElimina