19 d’octubre 2007

Diarrea mental

Un nou concepte. Adreçat al jovent d'avui en dia, a tota la societat menor de divuit anys. O potser també per a alguns que ja sobrepassen el llindar. Encara no té una entrada al Diccionario de la Real Academia Española, però tot arribarà. És un nou moviment sorgit de la unió de trenta-cinc alumnes de batxillerat en una mateixa aula. Fer segons quines barreges pot tenir efectes nocius sobre la salut i pot provocar una onada expansiva, que alguns intentem evitar amb vestits invisibles d'astronauta aïllants, creant una barrera entre un sector de la societat que desprèn hormones infantils de nens de vuit anys per tots els porus de la pell, però que a la vegada ja s'afaita cada dos dies o pateix els efectes de la menstruació mensualment.

No arriben als extrems de sentir caca pedo culo pis i riure durant mitja hora, mentre es tapen la boca amb les dues mans i no paren de repetir el que ha dit, el que ha dit! De vegades, però, fins i tot em sorprèn que no ho facin. Trobo trist i deplorable haver de sentir els crits desesperats d'una persona teòricament adulta que crida a la professora, i que més tard argumenta que no se la té prou en consideració perquè no se li presta prou atenció, amb un fil de veu propi d'una nena que fa "morros" en un racó de la classe. Una altra de les variants és girar el rostre i veure tot de cares empantanegades amb trossets de paper quadriculat, que simulen un segon rostre darrere del qual l'inculpat s'amaga dels altres i riu. Com un nen. Un nen amb barba i que podria estar conduint si volgués. Sincerament, ho trobo xocant.

I ha sortit el comentari de la diarrea mental, que trobo prou gràfic i explicatiu. Una barreja de conceptes, idees i comportaments que acaba en una mescla incomprensible i desagradable (a qui li agrada anar al bany cada cinc minuts...?). I ara surt l'altre que em considera avorrida (per voler destruir l'esperit de parvulari que es respira pels racons), o el que m'acusa de ser repel·lent, individualista i egocèntrica (és que no voler jugar a cuit i amagar als meus disset anys és tot un sacrilegi! Dec tenir febre...)

I enmig d'aquesta realitat, em converteixo en una alumna pilota per excel·lència per mantenir una conversa amena i totalment allunyada de les assignatures que s'imparteixen a classe, una conversa agradable amb algun professor, totalment allunyada d'aquesta relació que tenim dins l'institut, simplement una conversa persona-persona enriquidora i que m'ha retornat l'esperança en el gènere humà, que m'ha permès pensar que un cop es traspassa el llindar dels... 20?25? No ho sé. Bé, que més endavant la gent canvia.

Doncs sóc jo, sóc així, i a qui no li agradi que s'hi posi fulles, ale.

4 comentaris :

  1. La gent canvia sola, quan toca, i el llindar està en cada persona. Et sents fora de l'edat que et pertoca, oi? Has evolucionat més ràpid que els altres. Tranquil·la, ja t'atraparan.

    A mi també m'agradava parlar amb els professors (alguns), ja que ho trobava molt enriquidor. Però no recordo que mai em tractessin de pilota...

    ResponElimina
  2. No és exactament el teu cas, però Dèu n'hi do còm s'asembla. A mí em pasava el mateix amb la colla d'amics. Jo volia parlar de física, protons, neutrons, etc., i molts s'enfotien.

    Només era guai el que portava la ropa de marca, la moto més xula i el cotxe més car.

    Avui, que ja sóc gran, mentres llegeixo articles com els teus sobre dofins, com els del Dan i n'estic orgullós de tenir amics personals com en Remo, no puc de deixar de pensar que quan quedo amb ells per sopar després dels anys veig un reflex del que mai no m'hauria agradat ser.

    Vas pel bon camí :-)

    Salut!

    ResponElimina
  3. Veig que és general aquesta diarrea. Durant la secundària no va ser gens agradable compartir la classe amb certs elements, no els agrada que hi hagi gent que no juga a ser el més tonto de la classe.

    Aquest any som 12 a classe (científic + tecnològic) i en aquest aspecte ha millorat molt i com a mínim no disparen contra certs sectors.

    "Només era guai el que portava la ropa de marca, la moto més xula i el cotxe més car."

    En el meu institut canviaria cotxe per borratxera més gran o abusos d'altres substàncies.

    PS: Jo m'havia fet farts d'anar a esmorzar amb un professor (a l'hora del pati) per parlar de temes extraescolas (premis Darwin, etc.)

    ResponElimina
  4. Xexu, a aquestes alçades, dir literalment "pilota" ja no ho diuen... però de vegades una mirada o un comentari fora de lloc poden ser molt explícits! I espero que a alguns l'empenteta els arribi aviat... Moltes gràcies pel comentari ^^

    Home omalaled, no és que tota l'estona vulgui parlar de ciència o de coses de l'institut. En xerrar amb professors em referia (a més a més de les consultes sobre temari i coses així)a establir una conversa amb ells que realment m'agradaria realitzar amb un noi/noia de 17 anys, sobre coses quotidianes, però que se'm fa molt difícil en veure els seus interessos i reaccions davant la vida. Seria com parlar amb un nen de primària gairebé... I me n'alegro que estiguis a gust amb la teva tria, realment també la trobo encertada!

    Alasanid, ja veig que la situació és anàloga als altres centres de Catalunya... Què hi farem!

    ResponElimina