24 d’octubre 2007

De cacera!

Un dofí en llibertat no rep "X" quilos de peix al dia, completant així una dieta ben equilibrada. Un dofí salvatge no veu davant de seus nassos una maneta que li lliura el peix ja mort, sinó que s'ha d'espavilar per tal de trobar un bon banc de peixos o bé algun que altre peixet. Un dofí salvatge té l'instint natural de caça, com la resta d'animals del planeta, i el posa en pràctica per tal de poder sobreviure. Per tant, ja que són indispensables per viure, també les tècniques de caça s'aprenen a través de la observació i imitació de les mares, completant així el "procés educatiu" de les cries.

Però no totes les espècies de dofins cacen de la mateixa manera, sinó que tot depèn de si les poblacions tenen un gran nombre d'individus o no, de la zona geogràfica i també de les espècies de peixos predominants en el seu hàbitat natural. Mitjançant pel·lícules, vídeos i pàgines web he arribat a distingir fins a cinc mètodes diferents de caça utilitzats pels dofins:

Un d'ells és específic d'una comunitat de dofins de la famosa Shark bay, a Austràlia (exacte, allà on els dofins són capaços d'utilitzar esponges i on s'ha realitzat l'estudi dels sons individuals). Allà, s'ha observat que sobretot algunes femelles cacen els peixos arraconant-los, tot fent servir la costa com a barrera natural. Tot comença divisant el peix que serà el banquet del dia, la presa. Llavors, el dofí comença a nedar en paral·lel a la costa, fent que el peix cada vegada s'acosti més a la sorra de la platja fins que aquest no té la suficient profunditat per nedar i és atrapat pel dofí. Però si un dofí és molt més gran que no pas un peix, com pot ser que ell no quedi embarrancat a la costa? Doncs gràcies a la capacitat que té d'hidroplanejar: els dofins tenen el cos en forma de fus, que els proporciona una aerodinàmica excel·lent que els permet nedar arran de la superfície, gairebé surant. És per això que poden aplicar aquesta tècnica de caça sense sortir-ne malparats.

La següent tècnica també és individual, és a dir, que els dofins no actuen cooperant per tal d'aconseguir aliment, sinó que cadascú fa per ell. També cal tenir molt present el sonar dels dofins i els clics d'ecolocalització, ja que són indispensables en aquesta ocasió. Aquesta tècnica se sol observar en zones on el fons marí és de sorra bàsicament, i on moltes de les espècies de peixos que hi habiten utilitzen el fenomen del mimetisme o s'enterren a la sorra per tal de sobreviure. El primer que fa el dofí és localitzar el peix, que en veure el seu depredador s'enterrarà. Però això no li suposa un problema al dofí, ja que immediatament posarà en marxa el seu sonar, i amb l'eco dels clics emesos podrà saber en tot moment on es troba la seva presa, en quina direcció va i molta informació més. Així doncs, en un moment donat, es precipita contra el fons marí fent uns forats i clavant el morro, regirant la sorra, fins que aconsegueix capturar la seva presa.

La següent també és restringida a un grup específic de dofins, concretament a Carolina del Sud. Allà, els dofins aprofiten la baixada de la marea als estuaris per tal de programar i caçar satisfactòriament. En aquest cas els dofins actuen en grups reduïts, d'uns tres exemplars, tot cooperant i coordinant els seus moviments. Consisteix en agrupar-se a uns quatre metres de la costa (un cop el banc de peixos ha estat localitzat) i llavors nedar sincronitzadament, en direcció al llot que queda al descobert quan baixa la marea, creant una gran onada que fa que els peixos quedin varats al llot. Els dofins sempre solen quedar inclinats al llot sobre el seu costat dret, i llavors atrapen els peixos que es mouen frenèticament en busca d'aigua. És molt curiós observar com, abans que els dofins creïn la gran onada, moltes espècies d'ocells de la zona es col·loquen a la costa, en renglera, atents a l'espectacle al qual ja estan acostumats. Un cop els dofins han fet la feina, ells aprofiten per alimentar-se dels peixos que els mamífers no han pogut atrapar.

La penúltima tècnica apareix en molts dels documentals de la televisió, potser ja la coneixereu. aquí es necessiten bastants dofins que cooperin i coordinin els seus moviments, ja que l'objectiu és un suculent banc de peixos, normalment bastant gros (pot arribar als 300 metres de diàmetre!). Primer de tot cal delimitar el perímetre del banc, ja que els peixos, en notar la presència del depredador, tendeixen a unir-se encara més i formar una gran massa, fet que facilita la feina als dofins. Un cop la massa està formada i controlada, els dofins s'alternen entre sí: mentre uns continuen nedant al voltant del banc perquè no es fragmenti, els altres ataquen els peixos més externs. Un cop els primers s'han alimentat, s'intercanvien els papers i els que tenen l'estómac buit omplen el pap. Podem trobar un exemple millor d'esperit d'equip?

I ja per acabar, una de les tècniques més sorprenents: cooperació entre dofins i homes. S'ha detectat a una zona concreta de Mauritània i a Laguna, Brasil. Es tracta de pobles pobres de pescadors, on la infraestructura pesquera es limita a les xarxes de cada individu. Petites barques tampoc farien el fet, ja que els peixos són molt ràpids i amb els mètodes tradicionals resulta molt complicat fer una bona pesca. Així doncs, quan arriba l'època de les migracions dels peixos, poblacions de dofins apareixen a aquests països, tot arrossegant els peixos cap a la costa. Llavors, els homes entren a l'aigua i obren les seves xarxes, i com que els peixos estan esvalotats i salten contínuament, desorientats, la pesca és fructífera. Resultaria ingenu pensar que el dofí recorre uns quants quilòmetres només per beneficiar a l’home si ell no en tragués pas profit d’aquesta associació: per sí sol és capaç d’alimentar-se, però un banquet d’aquests és sens dubte molt més productiu i ja se sap que la vida al mar és imprevisible: mai saben si hauran de recórrer molts quilòmetres per poder trobar menjar; per tant cal aprofitar les oportunitats.

Així doncs, ja veieu les diferents tècniques que utilitzen els dofins salvatges, molt més complicades i laborioses que no pas trobar-se cada dia el peix ja mort a la boca sense haver mogut ni un dit (bé, ni una aleta :D).

Totes aquestes tècniques són molt espectaculars vistes en vídeo, així que si aconsegueixo sel·leccionar fragments del DVD i extreure'ls us els penjaré (de moment he aconseguit treure-li el copyright i ja el tinc al disc dur, ueee!)



4 comentaris :

  1. doncs sí... a mi la que més em sobta és de la cooperació amb humans...
    Els dofins en captivitat són menys intel·ligents? La "comoditat" els impedeix desenvolupar-se com als lliures o tenen altres habilitats que d'una altra manera no tindrien?

    ResponElimina
  2. Jo vaig llegir no se on ni fa quan que no sé quina espècie de balenes (m'agrada quan dono una informació tan específica xD) el que fa és crear una mena de cercle de bombolles per que el krill es concentri al mig i llavors venen des de baix i el capturen.

    PS: Si ja tens el video desencriptat al disc dur, amb el virtual dub podràs treure els trossos que t'interessin.

    ResponElimina
  3. Nimue, la morfologia d'un dofí captiu és la mateixa que la d'un dofí en llibertat, però suposo que tot es pot entrenar. Així doncs, potser els dofins captius no neden tan ràpid com els salvatges, per exemple (és un supòsit eh!). El que sí passa és que en llibertat tenen unes necessitats instintives que en captivitat no tenen, com ara la de cacera; però sí que conserven la capacitat d'aprenentatge i imitació, que és principalment en el que es basen a l'hora de definir "intel·ligència" (que aquest ja és un tema moooolt més enrabassat). L'aplicació, però, és diferent: en llibertat aprenen a caçar, a controlar els clics, a fugir dels depredadors... tot imitant a la mare quan són petits. En canvi, aquesta facultat en captivitat es desenvolupa mitjançant els entrenaments, i aprenen a fer determinats moviments per poder ser inspeccionats en les revisions mèdiques, a més dels salts i tombarelles dels espectacles.

    ResponElimina
  4. Ui carquinyol, que no t'havia vist! :P Aquesta que dius és la balena geperuda. N'he buscat el nom científic i és aquest: Megaptera novaengliae. És molt curiós això també, realment el món de la caça és molt complex!

    Gràcies per això del Virtual dub, el provaré! per cert, vaig trobar la solució a aquell link que em vas passar! Amb això i allò altre que em vas ajudar de l'autoconsciència, hauré de fer una llista d'agraïments al treball i posar-t'hi! :D

    ResponElimina