23 de setembre 2007

Un morrió especial

Una setmana amb dofins per tot arreu, que surten de sota les pedres, que me'ls creuo pels passadissos, que els sento a la ràdio... Doncs no puc acabar la setmana sense un post sobre dofins :D.

Un pas més per poder parlar d'una cultura dels dofins seria trobar en ells algun tipus de raonament que apliquessin per resoldre un problema. I si a més a més per fer-ho fan servir algun tipus d'instrument, això ja és lo más. Doncs avui us parlo de com els dofins d'una població de la badia de Shark Bay a Austràlia (que són els dofins més estudiats i que presenten un comportament bastant sorprenent, ja que dominen tècniques de caça molt específiques) fan servir les esponges de mar d'una manera molt peculiar.

Resulta que arrenquen les esponges del fons marí i després se les col·loquen al morro, per evitar així ferir-se'l quan estan caçant. En aquella zona hi predominen peixos que es caracteritzen per enfonsar-se a la sorra i així passar desapercebuts; però els dofins els localitzen amb el seu sistema d'ecolocalització (el sonar) i enfonsen el morro a terra, fent-hi un forat. El fet de fer servir algun tipus d'instrument per poder caçar millor mostra un nivell de complexitat de comportament bastant elevat, però aquí no s'acaba tot. I és que després de biopsiar els dofins de la badia i identificar-los a tots, es va veure que només feien servir les esponges 13 de les 141 femelles adultes i 7 cries de dofins (també femelles), que eren filles de les femelles que feien servir esponges. Aquest descobriment va fer que els biòlegs es plantegessin si aquest comportament es transmetia per aprenentatge i imitació (és a dir, culturalment) o bé per via genètica.

En primer lloc van descartar que l'ús d'esponges fos causat per algun factor ambiental, ja que la zona habitada per aquestes 13 femelles i les seves cries també era freqüentada per d'altres femelles i mascles.

I ja en segon lloc, calia descartar qualsevol tipus de transmissió per herència per poder afirmar que el comportament en qüestió es transmetia culturalment.

Primer es va obtenir una seqüència d'ADN mitocondrial de les femelles adultes, ja que en podria ser una possible via de transmissió genètica. I què és això? Tothom creu que l'ADN només està al nucli de la cèl·lula, però també en tenim als orgànuls encarregats de la respiració cel·lular, els mitocondris. Quan un espermatozou fecunda un òvul, els mitocondris del gàmeta femení també formen part de la nova cèl·lula diploide (el zigot), i és per això que si en aquest ADN mitocondrial hi hagués un gen que codifiqués la informació de l'ús d'esponges, també es transmetria a la nova cèl·lula que originaria un dofinet. però es va descartar aquesta teoria. Per què? Doncs perquè com ja es va veure, hi havia 12 femelles que feien servir esponges i només un mascle; i com que el sexe de la cria el determina l'espermatozou (que pot ser X o Y), en teoria hi hauria el 50% de possibilitats que la cria fos mascle o femella, i per tant no només les femelles farien servir esponges.

D'altres hipòtesis genètiques també es van descartar: per exemple, aquesta informació tampoc podia codificar-se en el cromosoma sexual Y, ja que llavors només es manifestaria en mascles i això va en contra totes les observacions fetes. I si el gen només es trobés en un cromosoma femení, com s'explica que un mascle fes servir aquesta tècnica també?

Tot apunta a que les cries aprenen aquesta tècnica de les seves mares, i s'avança poc a poc cap a una possible cultura dels dofins que ens permet apropar-nos al seu nivell de complexitat individual i social. Queda un interrogant obert encara, i és el per què només les femelles utilitzen esponges i en canvi els mascles no. Es diu que caçar és una activitat que les femelles duen a terme individualment, només amb les seves cries, i que les fortes aliances que uneixen els mascles entre ells no són l'ambient més propici perquè aquesta tècnica es faci servir. Però la hipòtesi és bastant ambigua encara i caldrien més estudis per confirmar-la.

Així que en agafar la forquilla per atacar els macarrons, penseu que no som els únics que fem servir instruments per fer-nos la vida més fàcil...



7 comentaris :

  1. No sé perque als humans ens sorprèn que hi pugui haver qualsevol altre animal amb inteligència, està sobradament demostrat, per fets i estadístiques, per la història de la nostra decadència que som els més inútils i sòmines dels animals que habiten la terra.
    Potser el fet de que pràcticament el 100% dels nostres gens són com els dels ximpancès, ens faci rumiar una mica més i obrar amb conseqüència.
    M'agraden els dofins, són llestos.
    M'agraden tots els animals anomenats irracionals, només perquè la seva lògica, la seva raó, no és igual que la nostra. No ens ha favorit gens creure'ns éssers superiors.

    Un petonàs científica. M'ha encantat aquest post :*******

    ResponElimina
  2. Però d'on treus totes aquestes històries?? La veritat és que en saps molt, i no només de dofins, encara que t'ajudi el senyor Google (Déu pels amics), estàs aprenent molt fins i tot de genètica i de biologia molecular). Herència mitocondrial, quin gran tema... Bé, molt espavilats els dofins, si senyor. Però els micos també fan moltes coses rares, tenen comportaments sorprenents. Ens falta tant per saber sobre els animals... però és clar, ells no estan interessats en nosaltres (de moment almenys), potser hauríem de deixar-los una mica tranquils i no intentar sempre saber com funcionen. Millor dedicar-nos a preservar la seva existència.

    ResponElimina
  3. estic al·lucinant amb tot el que expliques. La veritat és que no sé massa sobre el tema i ho trobe molt interessant. Vaig llegir-te anit abans d'anar a dormir i he somiat amb dofins i esponges...

    ResponElimina
  4. no en tenia ni idea de lo de les esponges, però al cap i a la fi no és tant estrany (de mamífers n'hi ha un bon grapat d'espècies que utilitzen eines!).

    i moltes gràcies per tots estos deliciosos posts!

    ResponElimina
  5. Ja diuen que son els animals mes intel·ligents, i crec que no els unics.
    Si paro a pensar molts ens donen mil voltes, nomes els falta parlar.
    Crec que si ho fessin ens deixerien per inutils.
    En fi cirereta, un niku*

    ResponElimina
  6. El fet que pocs dofins utilitzin aquest mètode fa pensar força. També m'ha fet pensar en les pobres esponges que de ben segur deuen quedar ben destrossades però suposo que en condició de porífers no hi tenen gaire a dir.

    T'has preguntat si fa gaire que útilitzen aquest mètode o si és una "tradició" centenària?

    PS: Me'l vaig començar ahir a la nit però no estava en condicions d'acabar-me'l del tot.

    PPS: Quan parlaves d'ADN i mitocondris m'has fet recordar les classes de biologia de l'any passat.

    PPPS: T'ha quedat molt bé i cada dia em sorprens més.

    ResponElimina
  7. Gràcies elur! El meu tutor em va recomanar que la paraula intel·ligència no la col·loqués, perquè podria trobar-me amb algun membre del tribunal que em volgués buscar les pessigolles i entrar en un debat d'aquests filosòfics sobre la intel·ligència... però jo d'entrada volia parlar de la intel·ligència dels dofins. I ho he hagut de modificar per la paraula cultura. però tracto els mateixos temes així que ja m'està bé :D I m'agrada que t'agradin els dofins! Ja ets de les meves!

    Doncs la veritat és que aquest post és com l'esbós del TR. Us explico a vosaltres tot el que hi vaig posant per fer-me a la idea de com ho puc estructurar :P I en aquest cas és un article d'una revista científica i sí, "Déu" em va ajudar a trobar-lo! El que passa xexu és que les mans són un element molt important i que proporciona molts avantatges a la vida quotidiana, i és per això que en els dofins l'ús d'instruments encara el trobo més sorprenent que en els micos (el mateix passava amb allò del mirall)

    Jo molts dies hi somio amb dofins, nimue! és molt relaxant... Tinc un CD de sons de dofins (ja només faltava això :P) i molts cops m'he aixecat a les tres de la matinada i tenia el CD apagat al costat.

    Me n'alegro que t'hagi agradat Jacme! Però com li deia a en Xexu, crec que això de no tenir mans, urpes o algo semblant encara fa més interessant la situació, no?

    Ai, zazpi, si poguessin parlar! la de coses que aprendríem! Precisament ahir en vaig veure un documental: un home i un dofí es trobaven cada dia a l'oceà (era un dofí aïllat d'un grup o població, i jo crec que no verbalment sinó amb el cos, es deien meravelles!

    Alasanid, vaig llegir que segurament el primer avantpassat era bastant recent, però era massa complex l'estudi genètic perquè jo el pogués entendre :S

    PS: me n'alegro que t'agradi!
    PPS: m'ha fet molta gràcia això de tants post scriptum!

    ResponElimina