18 de setembre 2007

Sublime

Tot allò que ens envolta està fet de matèria. I aquesta pot estar en quatre estats físics: sòlid, líquid, gas i plasma. I lògicament, en funció de la temperatura a la qual estigui sotmesa la substància pot canviar d'estat. L'exemple típic i més clar és l'aigua, ja que en l'àmbit quotidià la trobem en els tres estat físics típics: el gel (sòlid), l'aigua normal i el vapor d'aigua (gas).

I cada canvi d'estat físic té un nom concret: de sòlid a líquid, fusió, i de líquid a gas, evaporació. I també a la inversa, si cada vegada la temperatura disminueix: de gas a líquid, condensació, i de líquid a sòlid, solidificació. Fàcil, no? Però és menys habitual i més curiós pensar que un element pot passar de ser sòlid a gas i a la inversa, sense passar per un estat líquid enmig. Si és el primer cas s'anomena sublimació, i si el pas és de gas a sòlid es diu sublimació inversa. Les pràctiques de laboratori típiques mai inclouen una sublimació, però la professora de química ens va explicar com s'havia de dur a terme el procediment per poder-ho fer a final de curs, i també ens va ensenyar una sublimació ja feta que hi havia guardada a dins l'armari del laboratori (al qual recomano accedir-hi amb una mascareta de metge o amb la samarreta davant el nas per no acabar anestesiat de certes olors que desprenen certes substancies químiques... visca la ventilació!). I ens va deixar amb la mel als llavis, ja que al final no ho vam fer.

Però és interessant així que allà va: sublimació de iode (però han de ser cristalls de iode, no el de les ferides perquè no és iode pur i a més més és líquid!)

Doncs bé, primer de tot es col·loquen els cristalls de iode dins un vas de precipitats i a sobre, com si fos una tapa, hi posem un mirall de rellotge invertit, d'aquests que són còncaus (de manera que quedi en forma de barca, amb la panxa cap avall), i a sobre del vidre hi posarem uns glaçons de gel. El vas de precipitats l'haurem d'escalfar pel cul, de manera que el iode s'anirà escalfant a poc a poc i passarà d'estat sòlid a gasós. Ja haurem fet la sublimació, però per comprovar l'efecte contrari hem col·locat el gel: un cop el iode gasós entri en contacte amb la superfície freda del vidre, se sublimarà altre cop i passarà a ser sòlid, disposant-se a la superfície del vidre en forma d'agulletes (i crida molt l'atenció!). El resultat és molt espectacular, però fer-ho seria encara millor!

[A les 19:10, múscul-man ha fet la seva aparició, puntual. I altre cop s'ha col·locat en un carril paral·lel al de la Laia, encara que ella avui estava sola. I ha tornat la picaresca: la Laia ha posat el turbo i l'ha superat clarament, fent honor a la seva joventut dedicada a la natació. Però no ha estat tan emocionant com ahir: avui no hi ha posat ganes ni ímpetu, s'ha deixat avançar sense més enfonsat encara en la profunda depressió de la seva derrota d'ahir...]

[Bé: Laia - 2, Musculitos - 0]

9 comentaris :

  1. I ara química? Això és més preocupant. No veus que no en trobaràs pas de dofins en un laboratori de química? Bé, en un laboratori de bioquímica tampoc, això és cert... però molt bé la teva divulgació científics, cada dia s'aprèn per aquí.

    ResponElimina
  2. Ho sigui, que el musculitos (sòlid) en un medi aquós (líquid) s'ha subliminat al costat de la Laia (s'ha fet aire)

    era aquesta la lliçó, profe ?

    xD

    ResponElimina
  3. t'anem a dir Cirereta-Dofineta si continues apallissant així al musculitos. T'imagines que té un blog? i va explicant: Avui ha tornat a passar. Ha aparegut ella i m'ha tornat a apallissar... :P

    Vaja, m'acabe d'enterar que hi ha quatre estats. El plasma no el tenia controlat, confesse.

    ResponElimina
  4. Visca! Ahir li vas tocar l'ego de musculman, i avui s'ha fet el longuis, per dissimular...jajaja.

    ResponElimina
  5. Oh, qui sap qui sap... En aquells armaris hi ha tantes coses amagades que vés a saber què hi guarden ;) Encara que hauria de ser un dofí nan o alguna cosa així... Oh, però segur que tu això ja ho sabies xexu :D

    Jajaja! Molt bé carquinyol, veig que has enganxat el missatge subliminal! a casa seva deu relaxar-se i assumir la depressió, sublimant-se altre cop ;)


    Mmm doncs m'agradaria deixar-li un "comentari" al seu bloc... Animant-lo a que hi torni cada dia, així és més divertit! (és clar, fins que algun dia m'agafi de bajón i em guanyi a mi... però no passarà!)

    És que l'estat de plasma es troba a l'espai (estrelles, etc.)i mai el tenim present... però ens envolta per tot arreu, allà fora!


    Boira, això li passa per oposar resistència el primer dia... A veure què tal avui el tercer assalt!

    ResponElimina
  6. Laaaaaaaaaaaaaaaiaaaaaaaaaaa
    Laaaaaaaaaaaaiaaaaaaaaaaaaaaa!!!
    Molt bé mosseta! un crac en ciències i nedant! mira que travessar l'estany de Banyoles... té mèrit eh?

    Un petonàs campiona!!

    ResponElimina
  7. Hi anàvem tots els del club, a principis de setembre... crec que encara es fa la travessia, no?

    ResponElimina
  8. Amb el iode recordo que l'únic que vam fer va ser demostrar la seva apolaritat (diria que era iode). Amb aigua no va quedar bé, com era d'esperar, i després ho vam fer amb... tetraclorur de carboni?? pot ser? Però sens dubte no supera aquesta imatge.

    El foc no és plasma? ara no n'estic segur

    A juntament amb la temperatura la presió hi té un paper important en els canvis d'estat.

    Felicitats a veure si demà li fas el 3 a 0.

    ResponElimina
  9. Doncs sí maca, aquest diumenge passat la feien, el mateix dia que vaig fer la foto :)

    ResponElimina