14 de setembre 2007

Ritmes

Han passat un parell de dies, però sembla que el cos encara demana una mica més de marge per adaptar-se i recuperar el ritme de fa tres mesos. La Laia se'n va a dormir relativament d'hora, més d'hora que aquests últims dies d'estiu però a la mateixa hora que abans d'iniciar els tres mesos sabàtics i calorosos de cada any. Però el cos encara està mig adormit, no ha canviat el xip i el cervell no para d'enviar impulsos nerviosos sense parar a la mà dreta perquè s'aproximi al ventre i així estar literalment "rascant-se la panxa". No ha entès encara que s'ha acabat, que ja no s'hi val fer el dropo i que la rutina dels últims cinc anys ha tornat a fer la seva aparició triomfal.

El sistema nerviós es manté alterat a les nits, els ulls no es tanquen fins que el rellotge del menjador ja ha tocat la una i mentrestant, el cos va d'un cantó a l'altre, seguint el compàs de la coreografia del ball mundialment titulat com "la croqueta". I al cap de sis hores i escaig, no recorda que ja ha arribat l'hora, i el cos pesat es vesteix, esmorza, i emprèn un viatge curt de cinc minuts fins a l'institut. Allà, a un ritme constant de badall per minut, els pavellons auditius tot just comencen a obrir-se i les mans es van fregant lentament els ulls i eliminant-ne totes les lleganyes. La musculatura del cos encara esdevé dèbil davant les dificultats a les quals s'enfronta la Laia estudiant: per prendre apunts durant tres quarts d'hora les falanges de la mà dreta ja se'n ressenten, i les lumbars criden als quatre vents que deixi la motxilla a terra d'una vegada (el contingut de la qual sol ser: cinc o sis llibres d'uns 250 fulls cadascun, l'estoig, l'agenda, la llibreta, la calculadora, el moneder i les claus per poder entrar a casa i no quedar-se tirada al carrer afamada).

Les orelles però semblen adormides al cap d'un parell d'hores, o potser la Laia pateix un trastorn auditiu que li provoca un eco intern i per tant sent les paraules repetides milers de cops. En les tres primeres hores n'hi ha una que li retomba dins el cap sense parar: selectivitat, selectivitat... Ah, no, no és pas cap problema auditiu, simplement que aquesta és la paraula de l'any. Potser hauríem de fer un recompte de la quantitat de vegades que aquesta paraula apareix en els monòlegs dels professors i de ben segur que la llista arribaria al miler, pensa. Però d'altra banda és lògic, no? És aquesta la finalitat del curs i l'única paraula màgica que aconsegueix que en ser pronunciada tothom calli en un parell de segons. És millor que un silenci cridat amb totes les forces. És una paraula poderosa, que imposa respecte.

Cridòria a l'aula: 33 boques no paren de dir bestieses i murmuregen qui sap què, creant un núvol que neutralitza qualsevol so pronunciat per la professora. Faré els exàmens iguals que els que us podreu trobar a la selectivitat, se sent de sobte. I automàticament les 33 boques callen, i les respectives cares es miren les unes a les altres. Tot és nou, i tot allò desconegut espanta. No estem acostumats a sotmetre'ns a nous canvis. Els canvis i les novetats ens espanten fins que no ens hi hem acostumat. I la selectivitat l'any passat quedava massa lluny des dels ulls d'un aspirant a estudiant de Batxillerat. Ara és un fet imminent que se t'acosta cada vegada més i que imposa respecte. I a més a més, s'ha convertit en una arma que supera a qualsevol crit o xiulet: és capaç de domar a 33 bèsties d'una revolada i arrencar un somriure d'orella a orella al professor.

Poc a poc la lletra passarà de ser horrorosa i initel·ligible a fer-se coherent i entenedora, les falanges de les mans deixaran de queixar-se després d'un matí de feina, ja no espantarà veure l'agenda més blava de tinta que blanca i el cos es llevarà automàticament tres minuts abans que soni el despertador.

Però amb calma, que només han passat dos dies...

5 comentaris :

  1. Em passa exactament el mateix tret del fet que tu, a diferència d'un servidor, agafes apunts. És una cosa que no he pogut fer mai.

    Aquest any també he començat 2n de BAT. Dius que sou 33, nosaltres cintífic més tecnològic en som 13 i acaba de començar el curs.

    T'he de felicitar per aquests llargs escrits ben redactats que jo personalment sóc incapaç d'escriure.

    Joan

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan! Però en som 33.. tot el segon de batxillerat! Aquesta any han tingut la "brillant" idea d'ajuntar-nos a tots a les assignatures comunes... I és bastant depriment! Encara em queden les classes de biologia (on en som 4) per respirar tranquil·la...

    ResponElimina
  3. Ja t'hi acostumaràs, dona! Segur que molt aviat ja t'aixeques abans que soni el despertador!

    I això de la selectivitat, mira-t'ho pel cantó positiu: si et fan els exàmens com els de la selectivitat, perfecte: seran molt més fàcils! Jo vaig treure molt millors notes a la selectivitat que als exàmens regulars de COU... i això que era difícil...

    Un institut molt petit, només 33 persones fent segon de batxillerat, no? Al meu institut érem uns 160 només comptant els alumnes de COU...

    ResponElimina
  4. Ufff... jo és que m'aixeco cap a les sis i poquet però despertar-me despertar-me crec que a les deu o així...

    Sembla mentida el que fa el sistema nerviós de forma automàtica xDD

    ResponElimina
  5. Laia a nosaltres va estar a punt d'ajuntar-nos... Per sort no ho han fer suposo que fer les comunes amb els altres seria un calvari si més no per mi.

    PS: A biologia 4... Aquest any l'he deixat i a química som 5.

    ResponElimina