03 de setembre 2007

Reflexions pre-tornada a les aules

Tothom torna a la feina a inicis de setembre. Alguns amb ganes, energies i projectes. D'altres amb una ganyota sense gaire entusiasme. I jo fins el dia 12 res de res. Bé, aquest estiu he estat amb el treball i no es pot dir que no hagi fet res, que he "treballat" també (que per cert, abans d'ahir vaig saber que l'he de presentar amb allò de "interlineado 1,5" que surt al Word, així que si porto uns 35 fulls escrits amb una separació entre línies normal, vol dir que en realitat ja en tinc... 45! Visca!). I el dia 12 torno altre cop a l'institut, a fer acte de presència i estudiar, fer treballs i retrobar-me amb els companys que no he vist durant l'estiu. I no em desagrada pas. La majoria desitjarien un estiu interminable, i precisament jo de vegades tinc la sensació que l'és, i l'odio. Aquest cop però no ha estat així. M'he avorrit poques estones ja que he sabut trobar-me diferents activitats a part de les que ja havia de fer obligatòriament (com l'origami, o ara mateix hi ha un puzzle de 1500 peces damunt la taula del menjador que ja li queda poc).

Però he de dir que m'agrada anar a l'institut, i tinc ganes de tornar-hi. Ja he dit que molts dels meus companys voldrien fer pànxing uns tres mesos més encara, i si llegissin això s'escandalitzarien. No entenc el per què. Ja no estic a la ESO, el Batxillerat no és una etapa educativa obligatòria, així que qui no vulgui estudiar ja sap què ha de fer. Semblen criatures quan hi ha deu exercicis de física d'un dia per l'altre, quan s'amaguen dins el petit balcó que hi ha a l'aula perquè el professor no els vegi, quan riuen del nen de tretze anys que darrere del vidre fa ganyotes als de la seva classe. Ningú pot entendre que si una flor no la regues no creixerà pas? No s'alimenten de l'aire les flors! Si vols tenir una planta ben maca has de tenir-ne cura, i si no estàs disposat a fer-te'n càrrec doncs planteja't el fet de tenir una planta, que val més que la cultivi una altra persona a la qual sí li agradi que no pas que tu la cuidis un mes, te n'oblidis i la matis. T'estalviaràs un disgust. Per cert... Què faig parlant de flors?

Ah, sí. Que m'agrada anar a l'institut, aprendre i descobrir la Biologia sobretot (aquest any toca genètica i processos metbòlics, ueeeee). Sóc estranya, rara? No me'n sento pas. M'agrada saber-me bé les lliçons abans de l'examen, i tot i saber-m'ho al peu de la lletra seguiré posant-me a cent quan tinc el full davant. Sóc així. I bé, m'agrada (excepte posar-me nerviosa... Si sabés com fer-m'ho encara seria més fantàstic). Però he de reconèixer que desitjo que aquest curs passi el més ràpid possible, perquè la idea d'anar a la universitat l'any que ve em fa venir salivera a la boca i encara em motiva més.

Una nova carpeta a l'escriptori: curs 2007-2008. Amb les lliçons comprimides en fitxers .zip, una subcarpeta que posa TR i tot de fitxers .pdf baixats d'Internet que posen PAU, que ens haurem d'anar preparant. Un curs més intens que no m'enfonsa ni em deprimeix començar. Perquè no m'ho pren com una obligació, sinó com una experiència.

8 comentaris :

  1. No vull desanimar-te, però a la universitat, la majoria dels teus companys seguiran desitjant tres mesos més de vacances, potser tu en voldràs més i tot. O no, qui sap. Està bé que t'agradi aprendre, i espero que acabis a biologia, que no serveix massa per res, però per això hi vaig acabar jo, perquè m'interessava el tema, no perquè pretengues guanyar-me la vida amb això (deien que no podia ser, de moment m'està colant). Però jo seguiré fent campanya per portar-te cap a la llum, la secta bioquímica t'espera, ja veuràs, quan facis processos metabòlics ja estarà decidit, hauràs vist la llum i voldràs ser bq.

    ResponElimina
  2. Jo no estic tan animada com tu, em fa gràcia trobar-me amb nous reptes i noves assignatures, però la idea de tornar a la rutina i tornar a veure tota aquella gent no m'atrau massa, i menys després que ahir em diguéssin que tindré el mateix tutor que l'any passat...
    Bé, espero que aquest curs vagi tan bé com l'anterior, un petó!

    ResponElimina
  3. jeje... te comprenc... a mi també em miren amb cara rara quan dic que tinc ganes de tornar a l'institut. Clar que jo no he de fer examens sinó corregir-los però... :P

    Ah! i tinc la sensació que continaràs posant-te nerviosa sempre que hages de fer un examen! jo ja tinc 32 anys i em fique histèrica sempre que he de fer un examen.

    I la universitat serà el que tu vulgues fer d'ella. Per a mi, una de les millors èpoques de la meua vida. Però has de saber fer-te-la.

    Bona tornada! Els meus xiquets ja venen avui a triar les optatives i tindrem les aules plenes ni que siga per una estoneta! :)

    ResponElimina
  4. Entenc el teu desig de tornar, però jo signaria ara mateix per un estiu etern en el que poder dedicar energies a tot allò que m'agradaria fer i que no puc per falta de temps !! ;)

    I respecte als teus companys de batxillerat, sento dir-te que et trobaràs comportaments similars a la universitat. Sembla que molts hi vagin obligats.

    ResponElimina
  5. Xexu, La secta biquímica? Vols dir que pot ser bo això? :P Però la veritat és que cada vegada estic una mica més convençuda que tants dofins dins el cap són una utopia, però això només vol dir que vull fer Biologia però no sé quina branca. Per cert, a bioquímica s'hi accedeix a partir de Biologia, no? Vull dir que primer has d'acabar el primer cicle d'una per convalidar amb els dos anys de l'altra llicenciatura... O algo així. Es que vaig estar xafardejant una carpeta que em van donar a la visita guiada de la UAB :P

    Espero que a tu també et vagi bé aquest últim curs, Linwë! A mi tampoc em motiva trobar-me amb la gent que hi ha per allà, però he après a fer bastant la meva

    ostres nimue, doncs hauré d'aprendre a fer ioga o coses d'aquestes de relaxació, perquè a mi es que em tremola el pols i m'aturo uns segons per calmar-me de vegades!

    Potser m'equivoco i m'emporti una decepció, però és que n'espero tantes coses de la universitat... I prefereixo mantenir encara la il·lusió que no aixafar-la, perquè si topo de nassos a terra doncs ja m'ho prendre d'una altra manera. Però mentrestant... només queda un any!

    Suposo que dintre d'uns anys potser jo voldré el mateix carquinyol, però si de moment tinc el "gusanillo" per tornar, doncs que sigui benvingut!

    Ja sé que certa gent no canvia, però què hi farem... Sé que els primers dies seré una nena amb sabates noves a la facultat, i que potser al tercer any ja n'estaré una mica farta... Però no crec que mai ho deixi estar. Sé que puc fer-ho i crec que m'agrada massa.

    ResponElimina
  6. Origami i puzzles? ;-)

    Bé, he de dir que a mi mai m'ha costat que tornés al setembre, ni tan sols quan anava a la universitat. Ni ara. Ni mai. I començar un curs nou hauria de ser això: energia i ganes! I llavors ja te'n cansaràs, si cal, però el principi sempre hauria de ser amb il.lusió, encara que sigui el mateix que l'any anterior.

    Jo també m'hi trobava, que a la gent no li agradava tornar de vacances. Però cada any és un nou repte, nova gent, noves coses. I si tot és nou, per què no agafar-s'ho amb energia i il.lusió? Ja tenim temps per avorrir-nos d'allò que acaba essent una rutina!

    Ho sento, em sembla que estic massa eufòrica...

    ResponElimina
  7. És fantàstic que estiguis eufòrica..així també me contagies a mi una mica! Ostres, i cada vegada em sorprèn me´s allò de "em recordes a mi fa alguns anys"... M'agrada perquè coincidim en algunes coses! :D

    ResponElimina
  8. Laia, així que tenim una nova bioquímica...? Mmmm...

    ResponElimina