15 de setembre 2007

Paral·leles o secants?

Ben mirat amb aquest títol això sembla una futura lliçó de geometria... Però prometo que no ho és pas. tenia un post pendent que me va proposar la Boira, però abans m'ha agafat un rampell. I és que hi ha coses que et fan rumiar i hi comences a donar voltes, i voltes...

Les coincidències que van sorgint de mica en mica en una relació a distància. Dues persones que no es coneixen pas i que un dia topen per casualitat, però no físicament: segueixen sent dos anònims als ulls de l'altre. Eren dues línies paral·leles, que vivien en món diferents, també paral·lels entre ells, i que un bon dia Miss Coincidència va decidir creuar. Des de llavors ja no van tornar a ser línies paral·leles, ni tampoc secants. Són com les línies que deixen les parelles d'esquiadors a la neu, que són dues esses que s'entrecreuen, formant una cadena que queda gravada a la neu. Els esquiadors creuen els seus recorreguts en un punt determinat constantment: doncs en el cas anterior, cada punt és un nova coincidència, una nova cosa en comú... I cada vegada les corbes són més tancades i les esses es creuen més, i les dues persones descobreixen que tenen més en comú que el dia anterior. Però la distància física pot fer-te dubtar moltes vegades... I vas pensant que t'ho diu per dir, que no existeixen tantes coincidències, que potser se'n fot de tu i et va donant la raó com els tontos, donant-te pistes d'una persona invisible que en realitat no existeix però que segueix tenint esperit perquè tu te'l creus i no pots comprovar la seva falsedat.

I què passa si un dia és seva la iniciativa, si no és ell qui et diu és veritat a mi també em passa o jo també sóc això o també m'agradà això, sinó que és ell qui et diu alguna cosa, i per dins se't remou tot en veure que allò a tu també et passa, t'agrada o et caracteritza? Si tot això estigués escrit en un diari de fa uns quants anys fins i tot rumiaria una possible reencarnació (encara que no hi cregui...)

I aquestes coincidències constants... Perfilen un individu llunyà, una figura sense consistència que m'encantaria que fos al meu costat, per compartir-hi un munt de coses que se'm fan difícils d'enumerar de tantes que són. Però tal i com he dit, segueix sent una ombra utòpica a l'altra banda de la pantalla de l'ordinador....

6 comentaris :

  1. Per que has descrit crec que són coincidents ^^

    Has descrit una sensació... que he arribat a sentir més d'una vegada en les profunditats del meu cervell.

    Joan

    ResponElimina
  2. Parles de la gent dels blogs? Crec que tots ho pensem tard o d'hora. Quan llegeixes alguna cosa d'algú és fàcil descontextualitzar-la una mica i portar-la al nostre cas, i llavors veiem coincidències totals, on només són parcials, i que en la realitat, potser són situacions que no s'assemblen de res. O si, mai se sap. El que és clar és que els que escrivim a internet tenim coses en comú ja només començar, això ja ho he parlat amb altra gent. Segurament som un perfil de persona amb coincidències, i després cadascú té la seva manera de ser i fer. Hi ha coses que ens acosten, i coses que ens allunyen, però el que està clar que aquella gent que més llegim, aquells que més ens agraden i acabem portant al cor, són els que ens fan sentir coses amb el que escriuen, coses que ens evoquen a la nostra pròpia realitat, i que per tant, se'ns assemblen més.

    Crec que t'he fotut un rotllo i no sé si m'he sabut explicar, però en tot cas, és un bon post i una bona metàfora la de les línies dels esquiadors.

    ResponElimina
  3. Completament d'acord amb el que t'ha dit en XeXu. Jo sovint llegeixo aquí i allà i tinc la sensació que allò mateix ho podria haver escrit jo. Suposo que, al cap i a la fi, tots som persones, i tots tenim algun tipus de sentiments semblants.

    I sí, hi ha gent amb la que ens assemblem més que amb d'altres, i en el món dels blogs hi he trobat unes quantes persones de les que diria "ostres, és que jo sóc igual". Però sé que, d'una forma o una altra, segurament faig el que diu en XeXu: tinc tantes ganes de trobar algú que s'assembli a mi, que si algú s'hi assembla mínimament ja penso que ens assemblem molt.

    És allò de les coincidències, que sempre ens fixem en les coincidències positives, però mai ens fixem en les diferències. Per exemple, jo en el que escrius hi veig la Lluna de fa uns anys, però també sóc conscient que hi ha moltes diferències. Jo no volia fer biologia, per exemple :-)

    Ara no sé si m'he embolicat encara més o si m'he explicat bé...

    ResponElimina
  4. respecte del post d'ahir, tu tranquil·la, que la selectivitat és la part més fàcil, de veritat. Si aproves el curs, la selectivitat és només un examen més i no t'has de posar més nerviosa que quan fas qualsevol examen (que ja sé que en el teu cas serà molt) La majoria de profes que insisteixen tant en la selectivitat és perquè encara tenen la mentalitat de quan s'estudiava BUP i COU. Pensa que ara tota la gent que fa 2n de Bat. no està pensant en fer una carrera ni en presentar-se a la selectivitat. Hi ha qui ho fa per accedir després de un cicle formatiu que és una altra bona opció actualment. En el meu institut, el curs passat només 10 persones van presentar-se a la selectivitat al juny.

    Pel post d'avui... les coincidències no existeixen. Tot passa per algun motiu. Encara que no sempre el veiem a temps! ;)

    ResponElimina
  5. me n'alegro que hagis tingut aquesta sensació màgica Joan.. és gratificant i molt intrigant alhora, no?

    Sí que t'he entès Xexu! La veritat és que vaig escriure el post "a raig" tal com diu la Tirai, i després encara hi rumiava una estona. és veritat que tan sols et fixes en allò que t'atrau més que lògicament és amb el que et sents identificat... I també com diu la Lluna, suposo que tinc certa tendència a trobar coincidències, però crec que és perquè em manquen en el meu entorn i m'agradaria que hi fossin...

    No, si a mi nimue no m'espanta gaire, tothom ho desdramatitza i diu que no és com la pinten. A més a més tampoc necessito una nota gaire alta... Però l'any passat potser eren més benvolents i ara s'han tornat bastant inflexibles... però res que no es pugui dur a terme, segur :D

    Potser sí que tot té un motiu, però m'agradaria saber-lo, de debò!

    ResponElimina
  6. Tal com diu Xexu i Lluna, és habitual trobar coses que podríem haver escrit nosaltres en blocs que llegim... serà que tenim una mena d'afinitat misteriosa cap a individus similars ? Però també és veritat que ens recordem de les semblances, però no pas de les diferències...

    Ni li facis cas a Nimue... els profes de la sele són dolent i és mengen als nens!! A la Razón diuen que són "indepes" catalans !! xDD

    ResponElimina