11 de setembre 2007

L'última vuelta al cole

Renovació de calaixos. Bé, no, de calaix. Una cosa que potser ja hauria d'haver fet al juliol però que aquest any he decidit esperar fins a l'últim moment. El segon calaix de dalt començant per l'esquerra, el calaix del "cole". L'he obert i feia una mica de por (i mira que jo normalment sóc endreçada...) Papers per aquí i per allà, dossiers, llapis rodolant amunt i avall cada vegada que el tancava i l'obria, el resguard de les notes (ui, que l'he d'entregar demà!), una granota i un dinosaure d'origami fets amb paper reciclat, un parell de pilotes d'aquelles petites de goma que boten una barbaritat (per cert, què hi fan aquí?), el llibre que m'estic llegint ara, la conjura de los necios, i ja per acabar una altra pila interminable de llibres un pèl masegats, i a totes les portades hi posa "primer de batxillerat". Cal apartar-los, arxivar-los, deixar enrere el curs passat. Així que els he desat al bagul que ara mateix tinc al costat i m'he disposat a col·locar en lloc seu els llibres que duen escrit a la portada un "segon de batxillerat" amenaçador. Per curiositat n'he agafat un a l'atzar per fullejar-lo, i merda! havia de ser el de física... vectors, fórmules, números, imants, més vectors... L'he tancat de cop per evitar un possible síncope imminent. Un cop arrenglerats al fons del calaix no semblava pas que es tractés d'un nou curs. Tots són de segona mà, no en vaig haver de comprar cap excepte dos (i aquests els vaig comprar de segona mà perquè penso que no val la pena deixar-s'hi la pell i la butxaca, i a més a més inclouen dibuixets o gràfics originals que poden fer més entretingudes certes classes...). En resum: ma mare, més contenta que un gínjol, només ha invertit 27, 55 euros en total, tot un rècord tenint en compte que els de l'any passat sumaven aproximadament uns 180 euros.

Però jo estava immersa en un món paral·lel on no era conscient del que l'arribada del demà suposava. I he traspassat la barrera per tornar a aquest món quan he sortit a la galeria a recollir la tovallola, les xancletes i el banyador per fer-me la motxilla d'esport i la mare m'ha aturat pel passadís i m'ha dit: què fas? Li anava a respondre que m'anava preparar la motxilla per anar demà al matí al pavelló, però he callat després de reflexionar l'estupidesa que anava a dir. Així que demà al matí ja no podré anar a la piscina i m'hauré de conformar en anar-hi per la tarda, envoltada de nens de sis anys que remenen els xurros de gomaespuma com si fossin espases làser d'un cantó a l'altre i que no paren de cridar; i de iaios que se'm queixen quan els intento avançar, senyalant-me que estic al carril lent i jo remarcant-los que els que van pel carril ràpid no superen el mig metre per segon. I s'han acabat els passejos de la tarda, les estones de lectura sense preocupacions, les hores llargues que em passava davant els esquemes d'origami fent figuretes enrabassades que al final no em sortien i que acabava maleint...

Demà torna la Laia en potència, la que vol tenir-ho tot sempre a punt i saber on té els apunts de cada cosa, la que es posa nerviosa a cada examen encara que s'ho sàpiga tot de conya, la que s'estira dels cabells aferrissadament davant els problemes incomprensibles de física i que davant la desesperació ha d'acudir al seu germà que l'espera amb un somriure d'orella a orella i amb un to burleta li diu què és el que no entens avui?, la que es pot passar les hores que faci falta davant un llibre intentant entendre què li volen dir aquell grapat de fulls... Una Laia lluitadora i complidora que no es deixarà vèncer i que aconseguirà assolir el seu objectiu, la seva meta, que només sap ella i ningú més, i que perquè es pugui fer realitat ha de continuar estant en l'anonimat. Un cop assolida (creuo els dits perquè sigui així) ja podrà ser revelada, però mentrestant ha de continuar enterrada en els meus pensaments per ajudar a superar-me dia a dia. És com un secret: quan es diu ja deixa de ser secret, i jo noto que si ho revelo ja no serà el mateix. Tinc un secret, el meu secret, que em fa més forta i m'ajudarà a superar les adversitat que se'm presentin aquest curs. [D'aquesta declaració de propòsits i bones intencions espontània que acabo de fer, més pròpia de cap d'any, tot sigui dit, en podré fer una valoració més endavant i analitzar si tinc la llengua massa llarga alhora de fer coses d'aquestes o bé si sóc realista i conscient dels meus límits i possibilitats... Tota una reflexió introspectiva...]

Així que demà comença per a mi l'última "vuelta al cole" a l'institut. I sé que el que més trobaré a faltar són les dues hores setmanals d'Educació Física que m'han tret... Quan descarrego l'estrès acumulat de prendre apunts com una burra, jo ara?

8 comentaris :

  1. Ostres, a mi el que més em va agradar és que em treièssin les hores d'educació física, ho odiava!! Jo treia l'estrés d'altres maneres... quin estrés, jo no prenia apunts!! jeje

    Gaudeix d'aquest últim any, l'any que ve ja serà tot molt diferent.

    ResponElimina
  2. Ànims... d'altres ja fam dies que hem tornat "al cole" xD

    Per cert, respecte "Quan descarrego l'estrès acumulat de prendre apunts com una burra, jo ara" jo et recomanaria llegir Libertad Digital... no hi ha com una bona emprenyada per descarregar nervis !! xD

    ResponElimina
  3. De la tornada a l'escola no cal comentar res perquè cada any és igual, llevat de que aquest serà l'últim. Però no pots dir que tens un secret pel qual amagues la teva identitat, i pretendre que no et preguntem res, em sorprèn que no t'hagin preguntat ja... no diràs res d'aquest secret tan inconfessable? Ens deixaràs amb la intriga??

    Ah, i per cremar l'estrés, parla amb la Lluna i t'apuntes a fer esport amb ella, si és que li pots seguir el ritme, que ella està molt posada!

    ResponElimina
  4. Noooo, les hores de gimnàstica són sensacionals, Valqui! Ara que en tinc alguns a classe que em sembla que van cremar el xandall a la foguera de sant joan...

    Sí, jo aquí fardant que he tingut uns dies de festa més que vosaltres, carquinyol :D Oh, però és el que toca :P

    Ui no, que sortiria del foc per caure a les brases amb les bajanades que diuen! A mi les emprenyades m'alteren els nervis... jo el que necessito és esgotar-me :D

    No és que el secret amagui la meva identitat Xexu, sinó el meu objectiu, la fita que m'he marcat per aquest nou curs. I seguirà sent inconfessable fins que l'assoleixi (en el millor dels casos)o ja no sigui viable (que potser comportaria una petita emprenyada momentània)...

    Si jo no hi puc anar pel matí hi aniré per la tarda, a la piscina i al gimnàs, però no hi ha res com sortir d'una classe de català o castellà i en comptes d'anar a petar a una altra aula, alliberar-te i córrer o practicar algun esport!

    ResponElimina
  5. A mi em passa igual, últim primer dia d'escola, dues hores d'Educació Física que es converteixen en una hora d'Història i una altra de noséquè més... aquest curs serà duret, però segur que te'n surts perfectament.
    Molta sort!

    ResponElimina
  6. Molta sort a tu també, Linwë, però ja veuràs com ens en sortim ;)

    ResponElimina
  7. Què tal el primer dia? La tornada al cole?

    Estic amb en XeXu: això de dir que tens un secret, que és un objectiu, i que no el vols dir fins que no l'hagis aconseguit, no es fa! D'acord, jo també ho faig, quan alguna cosa m'importa i m'ho proposo de veritat, no ho dic a ningú, però... coi, que aquí tots som xafarders!!!

    Ah, i jo em vaig alegrar moltíssim de deixar de fer gimnàs. Que coi, si ens haguessin fet córrer o practicar algun esport d'equip... però no: tot era volteretes, verticals, rodes, saltar el potro... Vaja, tot allò que jo odiava!

    ResponElimina
  8. Ai, doncs reprimiu la febre xafardera una miqueta :P

    Jo és que he fet de tot: hanbol, futbol, bàsquet, volei, esports alternatius, ballar, excursions d'esport d'aventura cada any... Jo ho trobaré a faltar, t'ho asseguro!

    ResponElimina