06 de setembre 2007

L'etiqueta del mono

Avui he vist a la televisió a un químic que parlava de les etiquetes de menjar. Llegir-les és una mania que tinc, sobretot quan esmorzo sola i no tinc amb qui xerrar. Si menjo cereals, xocolata, melmelada... Tinc tendència a llegir-ne les etiquetes. Bé, tenia. No sé per què ara ja no ho faig, si perquè ja me les sé totes o perquè m'espantava només de llegir els "complements" artificials que porten alguns productes. I és que recordo que algú un dia em va dir: no si jo ja no menjo d'això perquè he vist tot el que porta i... uf! Recordo que li vaig respondre que no ho tornés a fer això de llegir etiquetes, perquè es moriria literalment de gana si seguia el mateix mètode. Doncs bé, resulta que aquest home li agrada col·leccionar-les. És clar que jo no m'ho miraré amb els mateixos ulls que ell: on jo hi vegi un edulcorant E-nosequè, ell hi veurà àcid ascòrbic o ciclamat.

Tot això bé a que l'home, un cop acabada l'entrevista, ha explicat un fet curiós sobre el famós anís del mono, que jo no coneixia però que potser molts de vosaltres sí (l'anís sí que el conec, em referia a tot el que ha dit el químic!) . I ja que m'ha fet molta gràcia i m'ha sorprès, us ho poso. I potser és una cosa famosíssima que la coneix tot déu, però jo fins avui no! (és que ho he buscat al google i m'ha sortit a la primera, per això penso que potser ja és de domini públic i em penso que he descobert la sopa d'all...)

Bé, en resum, que a l'etiqueta d'aquest anís hi ha un mono mig humà que en una mà hi té una ampolla i a l'altra un pergamí que diu: es el mejor, la ciencia lo dijo y yo no miento. I a sobre, la cara de l'home-mico aquest és la de Charles Darwin, mundialment conegut pel seu plantejament de la teoria de l'evolució i la selecció natural al llibre L'origen de les espècies. Es veu que el comerciant Vicent Bosch li va fer aquest homenatge l'any 1872, tretze anys després de la publicació de la seva teoria, i dins una regió on les idees de progrés científic sonaven a maledicció satànica o alguna cosa així.



















[reflexió del dia: Porto més de trenta i pico fulls del treball i la paraula dofí hi apareix 164 vegades exactament. Per què després d'haver-la escrit tants cops encara no sóc capaç d'escriure-la bé quan no miro el teclat? Cada vegada escric dofñi i ho he de rectificar... Quina ràbia! ]

5 comentaris :

  1. I tan que ho coneixia !! No es pot ser un bon badaloní si no es saben aquestes coses !! ;)

    La fàbrica de l'anís del mono està a tocar de la platja, tot i que ara és museu. Ara no fa gaires anys, quan encara funcionava, donava gust passar pel costat fent footing per la platja, no se que passava que de sobte et trobaves menys cansat hehehe...

    ResponElimina
  2. Doncs jo no la sabia aquesta curiositat. En Darwin devia beure molt anís del mono per fer la teoria que va fer, en aquell moment, amb les eines que tenia, només devien funcionar les drogues per tenir idees brillants... això i anar mirant pinsans...

    ResponElimina
  3. alguna cosa havia escoltat sobre això... quan treballava a Vilassar passava cada dia per la fàbrica de Badalona però mai m'havia fixat, la veritat!

    ResponElimina
  4. No sabia pas que la fàbrica era a Badalona. Doncs encar serà veritat que això de fer esport t'aixeca l'ànim i et fa sentir bé, no carquinyol? Res de begudes isotòniques...

    Sí que va tenir una idea brillant en aquella època, xexu, però potser beure anís no li hagués anat massa bé! O potser sí qui sap... però ja és més possible que la gent pensés això de que estava borratxo, perquè aquestes idees al principi no eren gaire acceptades...

    nimue, doncs jo ho trobo ben curiós que se li faci un tribut en una etiqueta que hagi perdurat a més a més al llarg dels anys. Molts productes canvien les etiquetes de tant en tant per aparentar una innovació quan en realitat t'estan venent el mateix... Igual que els llibres de text! els canvien la portada i de dins són ben bé iguals! Ara, de ja tenir-lo a haver de pagar 30 euros per un amb una portada nova...Hi va un tros!

    ResponElimina
  5. Males llengues deien que la cara del mono era la d'un ex-soci del senyor Bosch, que va desapareixer amb uns quants diners de l'empresa.

    ResponElimina