16 de setembre 2007

La casa-armari

L'altre dia la Boira parlava d'una comunitat de veïns molt diferent de la meva on va viure en arribar a Barcelona. Hi havia gent de tota mena, i el fet de viure en una comunitat tan peculiar em va fer analitzar la meva. Hi ha més de trenta habitatges dins el meu bloc de pisos, i a la majoria de veïns els podria reconèixer si me'ls trobo pel carrer. Però hi ha una dona que és coneguda pel barri sencer i per la meitat de l'altre, jo diria que és el tret més distintiu i extravagant de la meva comunitat. Tot un personatge.

És una dona gran, molt petita i esquifida, que sembla que un petit cop de vent l'hagi de deixar estesa a terra. Camina molt a poc a poc, fent passes curtes, però sense perdre el ritme. No la conec gaire, tan sols de vista, però sens dubte el que en puc veure amb els ulls és el que més m'impacta i el que l'ha fet popular pel meu barri i rodalies.

Surt de casa com a mínim uns cinc o sis cops al dia, normalment amb una gossa blanca de no sé quina raça (jo de gossos no hi entenc) però que de vegades li tiba tant de la corda que sembla que s'hagi d'endur arrossegant a la pobra dona. Un dia estava aturada a la plaça, al costat de la "rotonda per a vianants" que li dic jo (on hi ha uns quatre arbres i uns rosers plantats) i no parava de cridar una tal Rita tota l'estona. La gossa era allà al costat i no li feia pas cas, i fins que no m'hi vaig apropar una mica no vaig veure que la dona duia una tovallola rosa al braç i que a la gespa hi havia una tortuga de dimensions considerables "campando a sus anchas". Així que vaig descobrir que tenia un parell de mascotes, i que de tant en tant treia a la tortuga Rita perquè fes una volta a la rotonda. Però per a mi personalment el fet que tingui una tortuga i la tregui a passejar no és el fet més rellevant de la dona (encara que déu n'hi do, em va xocar bastant això de la bèstia... I el nom...). I és que els pisos dels baixos són una mica més petits que el meu (que no és gaire gran), i jo no sé on deu dormir la dona si la casa és plena d'armaris. Ho ha d'estar. Segur. Per força. I si no, no sé pas on deu guardar l'ampli repertori de jaquetes, samarretes, pantalons, faldilles, barrets i joies amb les que es guarneix faci fred o calor.

He dit que sortia uns sis cops de casa cada dia. Però cada vegada va vestida de manera diferent, amb una samarreta i uns pantalons diferents, amb unes sabates que no són les que duia i amb un collaret encara més gran que el que portava dues hores abans. Això sí, sempre ben aconjuntada: samarreta groga? La faldilla també, i les sabates, i la gorra, i la bossa. Amb els anells que duu a les mans no m'hi he fixat mai, però si es tragués de sobre la quincalla pesaria un quilo menys i encara seria més susceptible al vent. A cada dit en porta un, i a això li podem sumar les arracades, els collarets, els braçalets... Només de pensar l'estona que s'hi deu passar col·locant-s'ho tot a sobre... Sigui l'estació que sigui, el dia de la setmana que sigui, ella no surt de casa sinó va ben empolainada (això també: els llavis sempre ben vermells o rosats i maquillada fins a les celles). I realment crida molt l'atenció, ja que no dubta en vestir-se de colors llampants o amb abrics i barrets exuberants per sortir a donar una volta. I la meva teoria sobre la casa-armari és que encara no recordo haver-li vist el mateix conjunt, la mateixa samarreta o els mateixos pantalons dues vegades. L'element que sí ha fet servir més d'un cop (i que et crida l'atenció des de l'altra vorera) és un barret d'aquells enormes, peluts, com els típics russos, que va lluir incansablement pels carrers de la ciutat l'hivern passat.

I ara he quedat jo com una xafardera que es passa el dia rere la finestra... Però és que me la trobo quan surto a les vuit per anar a l'institut, a les dues menys quart quan arribo, a les sis quan vaig al pavelló i després quan en torno també és allà...

Doncs heus aquí el veí que jo considero més peculiar. És tot un personatge, una dona estranya a qui sens dubte li agrada, li encanta la roba, i no li fa pas mandra canviar-se dos cops al dia si és necessari, amb un sentit del gust per combinar la roba amb el qual jo discrepo de cap a peus. Però ella es deu agradar davant el mirall, empolainada, amb els seus models característics i la bijuteria a sobre. Suposo que tal com diuen, para gustos los colores.

7 comentaris :

  1. Genial, la dona! M'agrada quan expliqueu coses dels vostres veïns. Dec ser tafanera de mena, els meus són força insípids i, encara que no ho fossin no tinc gràcia parlant de segons què

    ResponElimina
  2. jajajaj, quin riure amb la veïna fashion! :)

    ResponElimina
  3. Quina friki! Però bé, suposo que elements estranys n'hi ha a tot arreu. Jo perquè passo força dels veïns, però pel barri hi ha cada element...

    ResponElimina
  4. Al meu cas gairebé tots els veïns del barri són estranys, ummm pensant-ho millor més de mitja ciutat... encara que suposo que per a ells l'estrany seré jo !!

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt, Laia. Jo també tinc molta curiositat per la gent que m'envolta. No! que no! que no és tafaneria!!

    ResponElimina
  6. Doncs jo no en tinc ni idea de les vides dels meus veïns, però ha de ser tan divertit...jeje

    ResponElimina
  7. Jo una mica tafanera sí que ho sóc Tirai, però no et pensis ara que tots els meus veïns són així! Que la resta tampoc tenen res d'especial.. però és que aquesta dona... És massa!

    Ja t'ho vaig dir Boira que era estrafolària! Jo és que he fundat al teoria de la casa-armari perquè no hi trobo cap altra explicació...

    Jo crec que aquesta dona és la friki del barri per excel·lència Xexu, i del del costat també! Molts companys de l'insti la coneixen i ja estic catalogada com la que viu "on aquella"... XD

    És que Badalona és també molt més gran i molt a prop de Barcelona carquinyol, suposo que hi ha més varietat i més frikis també...

    Jo crec que al principi és curiositat txari, però després ja és tafaneria... Que de vegades estava netejant l'habitació i me la quedo mirant a veure amb quin modelet surt a donar una volta! I des d'un vuitè no se'm veu tant :P

    Home jo la vida no li conec a la dona, linwë! Només sé que físicament destaca bastant! però alguna cosa em van comentar que havia treballat a la tele... vés a saber si és veritat!

    ResponElimina