19 de setembre 2007

Sexe, sexe, sexe!


El sexe és un dels aspectes que més inquieta i alhora atreu a la societat. Els passos previs al que podria desencadenar una aventura amorosa cada vegada es resumeixen més, fins que gairebé esdevenen unes quantes paraules i de seguida es va per feina. El festeig, seduir, insinuar... Tot això es va perdent mica en mica, i cada vegada es triga menys a deixar de ser verge: l'intères dels joves envers el sexe cada vegada és més gran, i atrets per la curiositat de què se sent i encoratjats per ser uns herois l'endemà, hi posen el seu granet de sorra per acabar d'enfonsar la tècnica de l'enamorament i robar-li tot l'encant a allò de el primer cop.

D'altra banda, ja de més grans aquesta febre es manté, i tan si es té una parella fixa com si no, s'intenta fer sexe i cobrir una freqüència mínima, ja sigui per gust i plaer o necessitat. Una necessitat que en realitat no existeix, que la pròpia persona s'imposa com a fita, pressionada pel conjunt de la societat en què vivim. Se li dóna molta importància al sexe però no com a símbol d'afecte i amor, sinó per ser algú i no pas anònim, per tenir alguna cosa a explicar, per aconseguir algun rècord absurd i fer juguesques.

És un peix que es menja la cua. Tothom vol fer sexe: n'hi ha que tenen una activitat sexual millor que d'altres, i mútuament s'influencien (sobretot els primers als segons), de manera que l'obsessió creix. I el conjunt de la societat dóna suport a fer sexe, el promociona en pel·lícules i anuncis publicitaris de manera que acaba situant-se dins les prioritats de molta gent. I això ens fa tornar altre cop al principi: tothom vol fer sexe (fins i tot aquells que estimen tant a Déu) .




L'àmbit publicitari és un dels que més ens transmet aquesta sensació: noies i nois ben plantats, vestits provocativament amb roba ajustada, faldilles curtes i camises mig descordades, en postures compromeses...... Tot per intentar caldejar l'ambient. Però de vegades la insinuació no és tan clara, i subliminalment aconsegueixen transmetre missatges que encara que la gent no els percebi, hi són. Sovint ens ho han de dir i llavors els veiem clarament i diem allò de ostres, i tant, però excepte per aquells que en part s'hi dediquen, passen davant els nostres ulls sense adonar-nos-en.


En cap moment he volgut tirar per terra fer sexe (que em sembla genial, l'activitat sexual és molt sana i allibrerem endorfines a grapats), però no li sé veure aquest afany que sembla que a alguns els falti l'aire si no arriben al cupo setmanal. Penso que s'ha de fer sense presses, gaudint-ne sense pressions i sobretot quan et ve de gust. Segurament algú em tiraria plats pel cap i pensaria que no tinc raó, i d'altres ne canvi coincidiran amb mi en algun aspecte. Suposo que encara em queda molt per aprendre...

[Tercer assalt: avui finalitza la meva crònica de la batalla Laia vs. Múscul-man. Avui, 19/09, el meu contrincant no s'ha presentat. Sotmès en una terrible depressió, no ha tingut coratge de venir a la piscina. M'hagués agradat acabar amb un 3-0, però no ha pogut ser. Ha penjat el banyador i les xancletes. definitivament? Qui ho sap? Jo per si de cas estaré a l'aguait i sempre a punt per acceptar un nou repte... Una revenja, si ell ho vol ;)]

6 comentaris :

  1. Com puja la canalla! Vas forta, ja veig. El sexe no sé si és sa, però si que et diré que és una cosa natural, i així s'ha de prendre. Donat que els éssers humans no tenim instints, però si impulsos, fer sexe no és cap cosa mecànica ni una necessitat, però si que el desitg creix més i més, i no només per la pressió social, a mesura que passa el temps sense fer-ne, especialment si ja ho has provat, i després deixes de tenir oportunitat de fer-ho.

    Abans de començar, la curiositat fa que se'n tinguin moltes ganes, però no és necessitat, ja que no saps el que t'esperarà. Potser si que quan s'és jove busques fer sexe com a mesura d'acceptació social, per impressionar, però jo recordo que no ho vaig ventilar pas quan ho vaig fer per primer cop (aix, fa tant de temps...), ni en vaig tenir cap necessitat. Ho vaig fer sense buscar-ho desesperadament, amb calma, amb qui volia i quan vam voler.

    Molt de sexe, és un consell, però amb calma i seguretat, sobretot.

    ResponElimina
  2. En una societat que cada cop viu més ràpid és normal que passi això. Volem mitjans de transport més ràpids per arribar abans als lloc (encara que no es pugui correr), mitjans de comunicació més ràpids per informar-nos en menys temps i menjars estranys per alimentar-nos més ràpidament... i que fem amb tot aquest temps que estalviem?

    Jo la veritat prefereixo aquelles doctrines que diuen que el millor de tenir una meta és el camí per arribar-hi, és aquest camí el que t'ensenya coses i on aprents. L'arribar al destí només ha de servir per haver trobat només metes. S'ha de gaudir del camí, s'ha de viure del camí.

    Al Camí de Santiago (que per cert acabava originalment a Finisterre) l'important no és arribar a Santiago, l'important és aprendre i gaudir del camí.

    I amb això i una túnica vaig a veure si fondo alguna mena de monestir... ;P

    ResponElimina
  3. No es el principal de la vida pero com diuen per aqui, son noves sencacions ja que cada persona es difernet.
    Per tant vas aprenent de cada un i pots perfeccionar, i un cop ho fas será per gaudir-ne el máxim.
    Per moltes vegades que ho fem, sempre descobrim coses noves.
    Com diu el lema:
    FES L'AMOR I NO LA GUERRA.

    ResponElimina
  4. Ui Laieta quin tema! :) Que et puc dir? Cadascú es pren el sexe com vol, com li surt, i no crec que sigui qüestió d'acceptació social. Com diu el Xexu, jo tampoc ho vaig anar dient quan ho vaig fer per primer cop. Aiss, que fa molts anys cony! Que em sento vella. Però bueno, també et diré que les dones amb el temps guanyem desig sexual, és normal que ara vegis les coses així, però ja veuràs que a mesura que et vagis fent gran, i vagis acumulant experiències ho veuràs d'una altra manera. No és que sigui una necessitat, és més aviat un desig, en alguns casos irrefrenable. Nena, quin tema! M'has fet sentir com una vieja verde! Aquí dient-te que amb el temps...jajaja :D

    ResponElimina
  5. el sexe és una de les millors coses que podem fer en general però no, efectivament, no és una carrera. O no hauria de ser-ho, vaja!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots i perdó pel retard! Jo penso com la majoria de vosaltres però partint de la base que encara en sóc una inexperta, és a dir, que per a mi encara és un món i una experiència a investigar.

    De la gent que jo conec de la meva edat, de tots aquells que ja han "traspassat la barrera" per dir-ho d'alguna manera i ja saben què se sent (encara que no en siguin experts i la seva experiència es resumeixi en unes cinc o sis vegades), per a ells és un motiu de satisfacció personal i ho expressen com si es tractés d'una necessitat, per això ho deia.

    Carquinyol, m'ha agradat molt això de gaudir el camí. És important gaudir-ne...

    ResponElimina