Draps bruts

Un drap t'ajuda a treure la pols de tots el racons de casa: les cadires, l'armari, la tauleta de nit, els calaixos... I s'ha de saber fer servir, no es pot agafar amb els mans brutes, fer-lo voleiar i ja està. S'ha d'agafar amb cura i fer-lo lliscar sobre el moble perquè absorbeixi bé tota la pols, i recórrer amb ell una per una totes les figueretes de la col·lecció de nines vestides d'època que tens a sobre la prestatgeria. I un cop tens la casa neta com una patena i el drap que fa llàstima (que en realitat només és un tros de samarreta vella ruixada amb un producte químic d'aquests que venen i que treuen la pols per art de màgia), et disposes a llençar-lo a la paperera. Total, és un drap brut, ja no serveix per a res... I de ben segur que en qualsevol racó en trobaràs un altre que et farà el mateix servei. Però aquest, qui el podria pas voler, ple de brutícia i masegat? Ja només és un drap brut.

N'hi ha alguns que segueixen el ritual de "usar i tirar" al peu de la lletra. Una samarreta vella descolorida pel pas dels anys i per les múltiples vegades que ha passat per la rentadora. Una samarreta que mai t'ha agradat, que sempre estava al fins del calaix, que te la posaves per canviar-li l'oli al cotxe perquè no t'importava pas si li passava alguna cosa. Unes tisores la fan a trossos i te'n surten uns quatre draps. Un per cada dia de neteja. Mai t'hi has fixat en la samarreta, i ves per on ara que s'ha convertit en draps li parem atenció. Agafes amorosament el drap i neteges les copes dels campionats anuals de tennis que has guanyat amb la colla. Però un cop està brut, a l'escombraria. Perquè ja li has trobat utilitat i no el necessites pas per res. Perquè ja no és ni samarreta ni drap. És un drap brut.

N'hi ha d'altres que li tenen més apreci i els dol haver de desfer-se de la samarreta. I un cop tenen els draps a les mans, deixen la casa ben neta i el drap ben brut altre cop. Però alto! El drap passa de llarg del cubell de les escombraries i se'n va de pet al cubell de la roba bruta. I l'endemà entra dins el cau fosc de la rentadora. I el refresquen, li netegen la cara i el mimen amb un suavitzant que fa olor als sabons que es feien servir abans. I torna a ser un drap net i suau.

Mentrestant, els primers s'ho miren des de darrere la porta i s'escandalitzen... "Què és això? Si només és un drap brut! Quina manera de malgastar el suavitzant... Cadascú té una funció en aquesta vida, i un drap només serveix per ser utilitzat quan ens dóna la gana, deixar-lo emmerdat de pols i llençar-lo a la paperera. És així com funciona".

I alguns miren la samarreta i hi veuen quatre draps a punt per poder-los fer servir i llençar-los un cop siguin bruts; i d'altres hi veuen alguna cosa que els acompanyarà dia a dia, que els portarà records, que els ajudarà a no passar fred i que els farà sentir nets i acollits dins seu quan estigui recent acabada de sortir de la rentadora.

No paro de fregar-me la pell tota l'estona, no em puc treure de sobre aquesta olor a netejador multiusos. Em sento un drap brut.