25 de setembre 2007

Cansament

Fins i tot les picabaralles aquàtiques que em munto per entretenir-me em porten a algun aspecte científic. Sembla que torni a tenir tres anys i que vagi preguntant el per què de tot. Però ara ja no em conformo amb un perquè sí, o amb alguna resposta un pèl estúpida...

M'he creuat el professor de física a l'aula de profes després d'haver usurpat un mantecado d'aquells de Nadal i haver-me'l partit amb un company (mantecados al setembre? Bé això ja és una altra història...). Bé, retono al professor de física i al meu objectiu: saber per què Múscul-man es cansa la meitat quan va xupant de mi (recordeu: en l'argot de la natació!) i per què jo en canvi acabo rebentada i traient el fetge per la boca. Se m'ha quedat mirant així una estona i m'ha donat una resposta menys científica del que m'esperava però convincent, i ja que avui el Déu Mr. G. no m'ha ajudat gaire, doncs us passo aquesta "teoria".

M'ha dit que l'aigua és un medi elàstic, és a dir, que és com si estigués lligada: quan arrosseguem aigua amb la mà per esquitxar algú, no és que una part de l'aigua es desplaci endavant i l'altra es quedi on era, sinó que per dir-ho d'alguna manera totes les molècules estan com interrelacionades entre sí i es mouen conjuntament.

En primer lloc, el que ja sabia: que el de darrere va molt més descansat. Per què? Doncs resulta que quan nedem, "tallem" l'aigua, obrim un camí que facilita la feina al que neda darrere, ja que ha de fer menys esforç perquè s'ha format un corrent que l'impulsa i no li ofereix resistència. Podem trobar un símil en el món del ciclisme, ja que tothom ha vist com els corredors es van alternant per col·locar-se davant de tot, ja que el primer "talla" l'aire i obre un camí invisible, facilitant la feina als companys.

Però per què el del davant es cansa el doble? Si en teoria ja ha passat i no hi ha ningú davant que li remogui l'aigua o li crei un corrent en direcció contrària... Per què té aquest desgast d'energia tan gran? Tornem a remoure l'aigua amb la mà. Si féssim lliscar la mà per sobre la superfície de l'aigua crearíem un petit corrent, i si tot seguit hi col·loquéssim un vaixell de paper, aquest es deixaria portar pel corrent i no ho notaríem. Però si canviéssim el vaixell per un tros de fusta gruixuda, ens costaria molt més arrossegar l'aigua ja que en certa manera, com que hem dit que tota ella està "lligada", estem arrossegant una part del pes de la fusta. Així que quan Múscul-man se m'acobla darrere, he de malgastar l'energia que em proporciona la meva preciosa ATP en arrossegar també una part de la seva estimada massa muscular cultivada de gimnàs (a part de que jo menjo per a mi...)

Quan al maig es va fer allò del Mulla't per l'esclerosi múltiple, jo i el meu germà vam anar a nedar i vam acumular 8300 metres entre els dos. I per no esgotar-nos, vam fer allò dels ciclistes: una estona jo vaig darrere i després vaig davant. Quan em va tocar ser la capdavantera vaig aguantar molt més que no pas aquests dies i em vaig esgotar menys, i si ho relaciono amb el que he expicat té la seva lògica, perquè el meu germà ni de bon tros està tan musculat com aquell home i segur que tampoc pesa el mateix.

Si algú veu que he dit alguna burrada que em corregeixi siusplau! Ja me n'encarregaré de picar-li la cresta al profe... O de plantejar-li la segona opció i muntar un debat que pot durar dies (és bastant tossut...)!

10 comentaris :

  1. Hola, cirereta.

    Et conec pel http://alasanid.blogspot.com/

    Els tiros van molt per on dius, però has de saber que la mecànica de fluids és un dels temes més fotuts que et pots trobar. La "madre del cordero" és una ecuació que comporta unas mates força potents que es diu del Navier-Stokes.

    Però parlant dels nedadors o dels ciclistes, més que crear un corrent el que es creen són uns remolins que surten del cos del que van primer i quan passa s'intenten tancar als seus peus. Per tancar els remolins l'aigua ha d'anar cap endavant i el nedador que ve per darrere ho nota.

    A l'aire passa el mateix. Quan un ciclista va darrere d'un camió, ja no és que no tingui l'aire que ve del front, sinò que a la part de darrera del camió es forma una depressió que s'ha d'omplir d'aire i ve da darrera cap endavant.

    No sé si t'aclaro o no. Ah! i m'encanta el teu blog dels dofins.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Jo de física no en sé gens, així que no m'arriscaré a dir cap disbarat. Només diré una cosa, que cabrón en Múscul-man!

    ResponElimina
  3. interessant teoria, però tinc unes preguntes... per exemple, quan fan la cursa aquella per Nadal al port de Barcelona, els que van primer estan afectats pel pes de tots els que venen darrera ?

    I quan gent com en David Meca fa aquelles travessies tan llargues, els afecta el pes de les embarcacions que tenen pel costat i a vegades darrera ?

    ResponElimina
  4. Ohh gràcies omalaled, s'entén molt bé! D'això dels remolins no me'n va dir res... Segurament per treure-se'm del damunt! Moltes gràcies altre cop!

    Ja ho pots ben dir xexu! perquè mira que estava buida la piscina eh...

    Carquinyol, jo he fet la travessia de l'estany de Banyoles i mai no anava davant, això està clar (no per no arrossegar als altres sinó perquè n'hi havia moltíssims millors que jo!)I jo crec que anava més alleujada que els de davant. Sí, crec que això es nota i potser no arrossegues el pes de tota la cua però el d'uns quants sí.
    I això de les embarcacions ja no ho sé... però molts cops he vist que les embarcacions anaven davant a una certa distància (perquè la gravació es veia des d'aquell angle) i això en part també li facilitaria la travessia... No ho sé del cert eh!

    ResponElimina
  5. No hi ha res millor que una bona explicació.

    Ara no recordo qui va dir que si es veien equacions referens a dinàmica de fluids valia més allunyar-se'n. He estat buscant per Internet i realment semblen complicades.

    Laia crec veient les complicacions de la dinàmica de fluids val més que no fem hipòtesis nosaltres (mig responent al comentari d'en Carquinyol.

    ResponElimina
  6. Avui he anat a la piscina i quan sortia m'he trobat un musculitos que entrava.

    ResponElimina
  7. Perdona, he trobat un enllaç que ben segur que t'agradarà. Dona força explicacions amb dibuixos. El que surt a la dreta té els remolins dels que parlo. Està en castellà.

    http://perso.wanadoo.es/enapa/aero2.htm

    A veure si t'agrada.

    Salut!

    ResponElimina
  8. gràcies omalaled! Amb el que em vas explicar ja ho vaig entendre però amb la fotografia a més a més ja ho tinc del tot clar!

    ResponElimina
  9. Cada dia s'apren una cosa nova, a partir d'ara, quan vagi a nedar em posaré davant o darrera depenent del dia: massoquisme i força bruta per seguir endavant o millor vaig a un ritme normal, xinu xano, sense arrossegar ningú darrere meu!

    ResponElimina
  10. Mmm bon mètode... però si sóc jo la del davant ja saps què faré! ;)

    ResponElimina