21 d’agost 2007

Vidres mullats

Tal i com vaig dir avui tenia pensat contar alguna coseta més de les meves vacances, però he preferit deixar-ho de banda. I és que avui he fet una cosa que feia mesos, i fins i tot anys que no feia. Si més no, no ho recordo pas. M'agradava molt fer-ho de petita com tots els nens. Però no recordo l'última vegada que, darrere d'un vidre xop per la pluja i embafat per l'escalfor que desprenia el meu cos, feia lliscar el dit índex de la mà dreta pel vidre i hi dibuixava. I després, observava la petita obra mestra fins que desapareixia.

Avui he estat fora durant tot el dia. Un dia que a casa s'ha aixecat amb un sol que mig s'amagava de tant en tant entre els núvols i que, a mesura que ens acostàvem a Girona, es tornava tímid i vergonyós fins que s'ha amagat del tot i no s'ha deixat veure més en tot el dia. I poc a poc els núvols grisos i amenaçadors han ocupat tot el cel i han començat la simfonia del xim-xim, que s'ha convertit en tot un concert de pluja i trons. Dins la caseta de la tieta l'ambient estava animat, però jo estava absent d'aquell món. Mig emprenyada pels comentaris que havia hagut de sentir de tant en tant, m'he anat arraconant en mi mateixa i m'he convertit en un individu trist i apartat de tothom. Gairebé no he obert la boca en tot el dia, m'he limitat a escoltar els demés i a escoltar la pluja rere la finestra de tant en tant. Al principi estava emprenyada, però poc a poc he notat que allò volava i que en mi perdurava una tristesa sense fonament, una tristesa capritxosa que desitja tot allò que veu al seu voltant i que no té.

Avui ha estat un dia trist. I a l'hora de marxar, s'ha posat a ploure encara amb més força. Tothom entrava corrents dins l'auto per tornar a casa, i jo hi anava tranquil·lament, deixant que la pluja em mullés la samarreta i els cabells que mica en mica se m'anaven enganxant a les galtes i al front, pensant que no val la pena tanta parafernàlia si tan sols és aigua. I un cop dins, amb l'auto ja en marxa, m'he col·locat els auriculars a les orelles i he escoltat música a la ràdio durant tot el trajecte, i seguia absent i sense parlar. Les finestres eren tancades perquè l'agua no entrés a dins, i poc a poc l'escalfor que desprenien els nostres cossos, l'alè que els altres alliberaven al parlar, tot, ha fet que els vidres s'embafessin poc a poc. Quan me n'he adonat, el vidre era ben moll i translúcid, i automàticament el dit ha anat a tocar-lo. Era fred, com jo avui. I hi he fet un dibuixet. I m'he quedat una estona mirant-lo fins que me n'he adonat que, sense haver tocat el vidre amb el rostre, jo tenia les galtes un pèl molles. Jo sempre dic que tinc un pèl de fusta d'actriu dramàtica perquè sé plorar a voluntat sense posar-me gotes als ulls ni res, però avui no ho he fet expressament. Ha sigut així i no sé ni tan sols per què.

I tot ha marxat de sobte quan de sobte, enmig d'un cel ja ennegrit per l'absència del sol i pels núvols de tempesta, han aparegut els llums del peatge de la roca. M'han enlluernat i he hagut d'apartar la mirada del vidre. Després de sortir-ne, el meu dibuixet havia desaparegut: el conductor del vehicle havia obert la finestra per pagar, i amb l'aire fresc de la vesprada el baf i l'escalfor acumulada a l'interior s'havia esvaït. I sense baf no hi havia dibuixet. I sense dibuixet tan sols podia seguir mirant com les gotes de pluja seguien lliscant pel vidre fred i indiferent.

Així que el dibuixet en un vidre mullat que feia anys que no feia ha volat sense deixar res d'interessant: tan sols un vidre i un rostre mullats.


3 comentaris :

  1. Un relat magnífic, Laia, ja que encara que sigui la dura realitat, ho descrius d'una manera preciosa. Sap greu que les coses més maques surtin de vegades de les experiències més tristes. Esperem que demà surti el sol, i tant ell com el teu somriure torneu a brillar radiants.

    ResponElimina
  2. Ummm... Escrius molt bé, noia! La tristesa no és tant dolenta, després en fa gaudir més dels moments bons!

    ResponElimina
  3. Gràcies als dos! Avui sí que ha sortit el sol... Una bona becaina i et despertes d'una altra manera :D

    ResponElimina