06 d’agost 2007

Tancat per vacances (ei jo encara no eh!)

"Tancat per vacances". És per tot arreu: a les botigues de tot a 100 (mm.. ara seria tot a 100 cèntims no?), a les perruqueries, bars, botigues de roba, de regals (i si tinc algun conegut que fa anys que, eh?)... L'altre dia vaig anar al mercat a comprar quatre coses i feia por i tot: tres quartes parts de les botigues eren tancades, i suposo que per estalviar una mica alguns dels fluorescents tampoc funcionaven. I com que la majoria ha tancat, tampoc hi va gent a comprar (encara que no sé si és a l'inrevés i tanquen a l'agost perquè la gent no els hi va a comprar), per la qual cosa em trobava que estava caminant entre els passadissos delimitats per les barraques amb les persianes avall, sentint com les meves sabates, cada cop que repicaven a terra produïen un eco eixordador, i com les poques àvies que eren per allà com jo, em seguien amb la mirada, encuriosides, mentre caminaven arrossegant un carro massa feixuc per a elles (ara ve quan penso: has vist masses pel·lis...Et penses que trauran una arma mortífera del carro d'anar a comprar i et començaran a perseguir o què?). Però per sort la meva botiga preferida (la de les ensaïmades i croissants deliciosos) estava oberta, i vaig poder berenar com una reina.

Bé, que me'n vaig del tema. En fi que el famós cartellet llueix per tot arreu i fa que el poble sembli mig abandonat, sense vida. Però la frase no s'acaba aquí, ha traspassat els límits de la realitat i s'ha apoderat del paradís virtual blocaire. Ara que havia trobat una activitat genial amb la que distreure'm a l'estiu, ara va i mica en mica també se'n va de vacances. Encuriosida he escrit "tancat per vacances" al Google i ves per on, com a mínim les vint primeres entrades que apareixien eren de blocs. Hauríem de fer una treva i marxar tots alhora, així no ens trobaríem a faltar els uns als altres; però ara que hi penso, llavors les vies i els llocs d'estiueig es col·lapsarien... Res, res, idea desestimada. Però no pas tots, que encara n'hi ha alguns que es queden, o que tenen un portàtil i se l'enduen amb ells i que poden anar escrivint de tant en tant al bloc, deixant les seves sensacions, o bé què han fet durant el dia des d'allà on són. I ara ve lo bo, perquè jo diumenge precisament marxo durant una setmaneta amb la família, i no hi seré per escriure (el meu ordinador és dels normals, amb la torre i tots els cables embolicadíssims al darrere, així que no me'l puc endur. Hauria de penjar el cartell de "tancat per vacances" també? Intentaré no fer-ho, intentaré pensar alguna frase més enginyosa perquè quan la llegiu no penseu: "oh, una altra que se'n va i ens deixa? Tant criticar aquesta que la gent tanca per vacances i mira-la ella... "Jo intentaré marxar amb algun post o frase més enginyosa (si al meu cervellet li dóna per brillar i tenir un flaix d'aquells genials).

Bé, però queda una setmana i molt per fer, així que escriuré cada dia i intentaré no avorrir-me gens, perquè ahir va ser un dia que déu n'hi do... Feia setmanes que no m'avorria tant! Pel matí vaig mirar una estoneta la tele, després vaig llegir fins l'hora de dinar; per la tarda vaig mirar una peli cutre de l'oeste a la tele, més tard, al balcó fent el ronso amb un got d'orxata d'aquella líquida que no té gust a res, i finalment el moment paranoic en el qual desitjava que el dia s'acabés d'una vegada per totes mentre feia la croqueta pel sofà i la mare em mirava amb cara de circumstàncies. Abans de que em digués res la vaig fer callar, perquè sé què em dirà i no ho vull sentir, perquè en realitat és veritat que jo, tants mesos d'estiu sense fer res se'm fan eterns, i desitjaria tornar abans a l'institut (ara si llegissin això els de la meva classe se'm tirarien a sobre com lleons.. A ells se'ls fan curtes les vacances!)

Ah! Però dissabte... Em vaig acabar el llibre El nombre de la rosa! Me'l van regalar pels Jocs Florals de Sant Jordi l'any passat, l'havia començat i el vaig deixar, i ara que ho penso no sé per què... Es que aquesta segona vegada em va enganxar! (les parts de discussions filosòfiques i descripcions interminables les llegia una mica ràpid i m'enterava de la missa la meitat, però bé.. és igual). Bé, que és la meva gesta personal del cap de setmana :D.

Tantes coses diferents en un bloc maregen.. Apa, adéu a tots!


1 comentari :

  1. Doncs és força interessant la teva reflexió. Igual que passa amb les botigues, moltíssims blogs estan tancats, però el problema el tenim els malalts que seguim oberts, ja que no només ens quedem sense lectura virtual, sinó que també ens quedem sense lectors virtuals.

    Fer el dropo una estona no està malament, pero t'hauries de buscar activitats per fer fora de casa, t'hauria de tocar l'aire una mica. Això és el que et diria ta mare, oi? És que ja tinc una edat...

    ResponElimina