26 d’agost 2007

I un altre... I un altre encara...

Doncs bé, ja en tinc 17. Des de fa una estona. Des de fa unes horetes. I què canvia? Doncs res. Tot segueix igual que ahir o abans d'ahir. Noto que he canviat en els últims anys, sobretot aquest últim any (i no vull dir físicament, que l'únic canvi important és el meu tall de cabell, que ara el porto curt... Ni un centímetre d'alçada de més!) he canviat, sóc diferent. Em miro les coses des d'un altre punt de vista, he canviat les meves prioritats, i coses que abans semblaven que determinarien el meu món es tornen petites i inservibles, i jo mateixa me'n ric de la importància que fa tan poc temps els atribuïa.

Quan en tenia quinze estava boja per fer-ne setze. Però unes ganes boges, com si el món amb els quinze s'acabés per sempre i darrere del 26 d'agost de 2006 hi hagués un món multicolor i fantàstic. havien de ser prometedors: més llibertats, accés a certes discoteques, podria treballar... la fi d'una etapa per iniciar-ne una que, amb unes expectatives monumentals i alhora mig incoherents (no m'han agradat mai les discoteques!), havia de ser un canvi radical en la meva vida. I ves per on tot es va quedar en això. Expectatives. I ara passa el mateix, però ja no ho sento en al meva pròpia pell. Només ho capto a través dels sentits. A través dels ulls. veig com els companys d'institut esgarrapen els dies que els queden per complir-ne 17 com si estiguessin afamats, com llops famèlics que amagats durant mesos en una cova estan esquelètics i moribunds. Perquè els disset és una mitja-etapa. Una etapa de transició. Estan a 365 dies de la llibertat total, del "desenfreno" i la bogeria. Si ara ja fan el que els dóna la gana! Què faran? Anar a qualsevol discoteca? I què més? Alcohol i tabac ja en compren ara i no els demanen pas el DNI... Aquests són els seus únics interessos. Almenys de la colla que va amb mi a l'institut, dels COMPANYS de l'institut (que tothom confon companys amb amics... S'ha d'anar amb compte amb això).

A mi avui em falten 366 dies per tenir-ne 18 (eiiiiii que el 2008 és de traspàs!) i ni s'acabarà el món adolescent, ni tampoc marxaré de casa. El canvi tan esperat per alguns crec que es resumeix en poder conduir, votar i anar a la presó en comptes d'un correccional si en fas alguna de grossa. I ja que no sóc una delinqüent juvenil i en política no hi estic ficada ni és el meu al·licient, crec que el més profitós serà treure'm el carnet. En realitat em ve de gust aprendre'n per poder anar allà on vulgui sense necessitat de suplicar als altres que m'hi portin, com si em fessin el favor de la seva vida. I els encanta veure que els necessites i que els hi demanis gairebé de genolls, i que els subornis amb algun pastisset suculent (això sobretot el meu germà :P). A mi m'agradaria sortir més sovint, i ja que ells no ho suporten, si tingués el carnet podria anar amunt i avall quan em vingués de gust, i alhora per a mi és un petit pas que em faria sentir millor, segura de mi mateixa i per què no, un pèl més independent (ai, les fantasies d'adolescents són totes iguals...)


Ja en tinc disset, ni més ni menys. Un parell de samarretes d'aquelles llises del decathlon, un pareo perquè el meu se m'havia foradat i un top per anar al gimnàs. Ho tinc tot sobre el llit, encara ho hé de guardar (bé, les samarretes han de passar primer per la planxa...). També tinc alguns missatges al mòbil, no em puc queixar. M'han trucat alguns amics i d'altres que fa segles que no veig. És un consol que se n'enrecordin sobretot a l'estiu, quan no ens veiem des de fa uns dos mesos i tothom està perdut per aquests mons de déu.

Queda un diumenge per endavant, que es resumirà en sortir a dinar por ai amb els pares i el germà i no crec que gaire cosa més. tampoc vull una super-festassa, ja m'està bé, però una mica més d'alegria i un ambient no tant carregat (és que fa un parell de dies que hi ha mala maror per aquí... I mira que no hi ha platja...) no estarien de més. Volia fer demà un berenar amb els meus amics però no podrà ser. Alguns fora, d'altres no. I no val fer cinquanta berenars, així que m'espero a que hi siguin tots.

El dia que faig disset anys. Ben pensat, un diumenge bastant normal.

11 comentaris :

  1. la veritat és que tens raó... això de fer anys... en fi, que d'un dia cap a l'altre no et canvia la vida ni molt menys. Els canvis es noten quan han passat uns quants anys més i són més globals. Però de totes maneres vull felicitar-te!! espere que l'any nou vinga carregat de moltes coses bones, molts projectes, molts viatges, moltes alegries i moltes galetes! ;)

    T'he enviat la recepta. Ja contaràs!

    ResponElimina
  2. Doncs abans de res, moltes felicitats! Et veig molt reflexiva el dia del teu aniversari, i això està bé, crec que denota una maduresa superior a l'edat que compleixes. Molts dels teus plantejaments segur que ens els haurem fet molts de nosaltres fa temps, però és que fa tan de temps... disfruta d'aquesta edat, totes tenen les seves coses bones, troba les dels disset.

    ResponElimina
  3. Per molts anys!
    A mi encara em queden dos mesos i poc, i espero que aquesta edat sigui per tu una de les millors, és cert que les coses no canvien d'un dia per l'altre, però com diu en Xexu cada edat té les seves coses bones i has de saber trobar-les.
    Que en gaudeixis molt!

    ResponElimina
  4. Per molts anys, amb un dia de retard!!!

    Em recordes una mica a mi fa 10 anyets (o 12...) A mi tampoc m'agradaven (m'agraden) les discoteques.

    El tema regals... jo ja fa anys que em dedico a comprar-me jo coses (si passes pel meu blog, veuràs la de cosetes que m'he arribat a comprar, totes es poden considerar regals d'aniversari!)

    I... doncs res, que per molts anys!!! I ja només et queden 365 dies per poder-te treure el carnet :-) (jo també ho esperava moltíssim, això del carnet, i més perquè jo no tenia cap tipus de transport públic a menys de 5 quilòmetres de casa, i era totalment dependent...)

    ResponElimina
  5. Gràcies a tu també Lluna. I és fantàstic també això de fer-se regals a un mateix. Sempre l'encertes i no has d'esperar-te a un dia concret!

    Em fa molta gràcia sempre que em dius que jo et recordo a tu fa alguns anys. Perquè m'agrada llegir-te i conèixer el poc que pugui saber de tu a través del teu bloc, i m'agrada. I si t'assemblaves una mica a mi, puc somiar i dibuixar deu mil cares que puc tenir d'aquí a alguns anys. I potser alguna d'elles s'assembla a tu ara. I en algunes coses no em faria res assemblar-me a tu, perquè m'agraden les petites coses que sé de tu. És màgic perquè alhora és mig desconegut, però de vegades em sembla que fa anys que llegeixo què escrius. Que fa anys que et "conec" a mitges. I és divertit. I m'agrada.

    Bé, moltes abraçades i gràcies!

    ResponElimina
  6. Ui! Arribo tard! Bé, moltes felicitats! Els disset poden arribar a ser molt especials! Disfruta'ls

    ResponElimina
  7. No deixa de ser un dia més, però si es pot celebrar pq perdre-s'ho? ;)
    Moltes felicitats!!

    ResponElimina
  8. Tot i que amb una mica de retard, MOLTES FELICITATS! (que no només han de ser per a un dia sol, sinó que han d'anar molt més enllà).

    ResponElimina
  9. Gràcies Tirai, Pd40 i Èlsinor! No hi fa res que sigui amb retard, deixar empremta és el que compta!

    ResponElimina
  10. Tot i que amb retard, felicitats...

    PS: SI et felicito avui és perquè avui els faig jo també i no fa massa que vaig veure aquest escrit...

    ResponElimina