27 d’agost 2007

Fotografies



Sí sí! Sóc jo!

Quan s'és petit és tot més màgic i fantàstic, no sabem gaires coses del món exterior sinó el nostre propi món, creat per nosaltres mateixos. I és una bona etapa de la vida, on aprens les coses més bàsiques i on tot ens fa gràcia, on tot ha de tenir un "per què" i ens conformem amb poca cosa. I també quedem bé a les fotografies. Me n'he adonat avui, fetn enteja del calaix, quan he trobat un àlbum que vaig omplir fa cosa d'uns quatre anys. Hi vaig osar fotografies meves que m'agradaven, on robava que estava simpàtica. I és que en totes ho estic! Ja sigui al mig del bosc de la mà del germanet, o amb la palma de diumenge de rams, o disfressada de Minnie (amb el nasset pintat i les orelles de felpa), o al sofà de ca la iaia, o sota la pluja amb l'impermeable groc. Sempre somrient a la càmera: encara que m'hagués caigut una dent o que fent el burro al parc m'hagués caigut de morros (és que tinc fotos per a tots els gustos...). I m'agrado. Ara no m'agrada que me'n facin, de fotos. I és que no sé com posar-me. Si sé que me la faran, em poso de mil i una maneres, faig mil somriures forçats i queda una foto horrorosa. Potser seria millor que fos d'improvisada, però llavors surts o bé parlant, o amb una ganyota estranya als llavis, o vés a saber què, no se m'acut res més.

Bé, en resum, que he fet una fotografia a les dues que m'agraden més (no tinc escàner, què hi farem...) D'una a l'altra hi va ben poc temps, però la dels rínxols és anterior. I és que per art de màgia, després d'anar a la "pelu", em van marxar de cop. I no els he tornat a tenir mai més. Ni aquest cabell tan ros tampoc, ara és de color castany mig vermellós (és que me'l tenyeixo amb henna de tant en tant). Els ulls sí que els conservo de color verd, però fins i tot diria que se m'han enfosquit un pèl. Ah! I la disfressa és handmade, eh! Que ma mare era una artistassa! Totes les disfresses de quan era petita eren fetes a mà.

Apa, ara ja sabeu com era la mini-laia. L'actual... segueix sent un misteri :P

4 comentaris :

  1. Que maca!

    Em sembla que tens raó. Jo de petita també m'agradava molt a les fotos, però de gran...

    ResponElimina
  2. La lluna te raó , que maca!!

    No crec que hagis canviat gaire, el que passa moltes vegades es que amb els anys tenim més manies i per aixo no es veiem tant be, pero segur que ets com sempre, una nina.
    Vinga nikus

    ResponElimina
  3. que guaaaaaaapa!! a mi em sembla que tots els xiquets queden bé en les fotos. Potser quan creixem anem afegim duresa a la mirada, als gestos, a l'espontaneitat... no sé...
    A mi encara m'encanta que em facen fotos! :)

    ResponElimina
  4. Bé, veig que coincidiu amb mi!

    Zazpi, jo crec que sí que he canviat bastant! Són uns... 13-14 anys eh!

    Jo crec que la innocència que tenim de petits i l'alegria per fer coses i anar amunt i avall es reflexa en la mirada i en el somriure. I quedem força bé sempre. A mi particularment m'encanten aquestes dues! En d'altres també m'agrado però estic acompanyada, i ja hauria de passar a demanar drets d'autor al "germanet"!

    ResponElimina