08 d’agost 2007

Estalviar és de savis

Avui ho he fet bé. feia un parell de dies que feia el ronso amb el treball, que no anava ni endavant ni endarrere, i que quan em posava l'odinador feia qautre cosestes i al final em feia tanta amndra posar-me a escriure al word que ho deixava estar. Però el dia s'ha aixecat gris i plujós, queien quatre gotes. I he sabut que avui ho faria bé, que ja era hora. Així que he esmorzat, li he passat el drap de la pols per l'habitació i després he encès aquest trasto. He fet una ullada al correu i després als blocs, però només una ullada ràpida. Perquè avui he decidit que ho faria bé, que venceria les meves temptacions i que primer, abans de comentar altres blocs i escriure alguna coseta al meu, tiraria el meu treball endavant. I així ho he fet, tot és posar-s'hi. He escrit ben bé un parell de pàgines i entre que seleccionava informació, extreia alguna anotació dels vídeos i ho redactava tot, han passat ben bé dues o tres hores. Bona feina, he pensat, i després he llegit més atentament els blocs que havia mirat amb una revolada abans. He escrit quatre comentaris per aquí i epr allà i m'he disposat a actualitzar el bloc. Què m'ha passat? Què he fet avui? I ahir? Gaire cosa a explicar. Tinc el cap una mica espès, i és que m'he aixecat a les tres i mitja perquè hi havia un temporal de llamps, trons i aigua que déu n'hi do (i jo amb la finestra oberta de bat a bat); i després també m'he llevat a les cinc (aquesta segona vegada no sé per què). la qüestió és que no tenia cap cosa a destacar del que hagi pogut fer avui, així que com que porto unes hores mirant, pensant i escrivint sobre els dofins, doncs avui us porto una nova curiositat.

Els dofins són animals que tenen unes habilitats excepcionals com molts sabeu, i una d'elles és que són capaços de comprendre conceptes abstractes, com ara "dreta" i "esquerra", o també alguns han estat ensinistrats perquè aprenguin a distingir entre "poc" i "molt". Si s'ha arribat a aquest nivell, això podria tenir implicacions a nivell biològic que podrien oferir avantatges a l’espècie, com per exemple, si poguessin establir una relació entre el nombre de peixos per unitat de temps (és a dir, a través del concepte abstracte de quantitat), la seva alimentació resultaria molt més efectiva. I precisament aquesta capacitat es va observar al Marine World Africa EEUU (Califòrnia), on un entrenador va establir un sistema per tal que els dofins netegessin la piscina de les escombraries que anaven caient a l’aigua. Va ensinistrar als dofins perquè recollissin la brutícia, i per cada element lliurat els recompensava amb un peix que ell guardava en una galleda. Aviat es va adonar que un dels dofins anomenat Mr. Spock aconseguia la majoria de peixos, així que va decidir vigilar el tanc a través d’una finestra subaquàtica mentre un dels companys estava a la plataforma amb la galleda de peixos, perquè així els dofins percebessin que era allà i li donessin les escombraries. L’entrenador va veure com Mr. Spock tenia un amagatall sota la plataforma, on hi guardava tot de bosses de paper que entregava d’una en una per aconseguir la recompensa. El dofí tenia consciència del temps i de la quantitat de peix, és a dir, sabia que tindria una recompensa posterior per tot allò que guardava, i alhora que per cada bossa aconseguiria un peix; per tant era millor emmagatzemar-los per assegurar-se una recompensa més tard i no pas lliurar-los tots de cop o no emmagatzemar-los i arriscar-se a que un altre dofí les agafés per rebre la pròpia recompensa.

M'ha sorprès que un dofí fos capaç de fer aquest raonament, de tenir una visió de futur i guardar-se les bosses en lloc d'empatxar-se amb totes les recompenses. Només espero que els altres dofins no trobessin el seu amagatall!


2 comentaris :

  1. Que cabró el Mr Spock aquest! Sí, és clar, és un prodigi de la natura, el més espavilat de la classe, però pobrets els altres, no? Si els puteja d'aquesta manera en tot...

    Ara que, si els dofins són tant intel·ligents, potser tenen altres tipus de sentiments, i segur que com ens passa amb algunes persones, en Mr Spock els deu fer molta ràbia.

    ResponElimina
  2. Home, però ela altres igualment reben la seva ració de peix diari, no passen pas gana! Això era com un caramelet... I ja que ha tingut aquesta idea... però suposo que els altres dofins també investigarien tota la piscina i li trobarien l'amagatall aviat...

    ResponElimina