30 d’agost 2007

Epizoòtia imparable

Tenia ganes d'escriure un article sobre dofins ja fa dies que no en faig cap. Però pensava fer-lo sobre la investigació en la qual estic treballant actualment en el meu TR. Malauradament no va d'això aquest post.

Ahir vaig llegir un article a La Vanguardia digital que datava del dia 28 d'Agost, és a dir, del dimarts (podeu llegir-lo aquí). Hi diu que aquest any s'ha tornat a detectar un altre brot de morbillivirus en els cetacis, concretament en el dofí llistat (una espècie molt freqüent al Mediterrani amb uns 12010 exemplars estimats l'any 2003, que sovint es confon amb el dofí comú). Aquest virus es propaga vertiginosament i origina una epizoòtia (una epidèmia però en els animals), i milers de dofins n'esdevenen víctimes i moren. Tan sols som conscients d'aquells que han arribat a les nostres costes (29 dofins a les costes valencianes i 4 a la costa catalana), però a les profunditats marines també en moren centenars.

Però el que m'ha sobtat més de la notícia és que ja va haver-hi una epizoòtia idèntica l'any 1990, que es va propagar de la mateixa manera, durant la mateixa època de l'any i a la mateixa regió geogràfica, però que va provocar motles més víctimes que el brot d'enguany. No sé si n'és aquest el motiu, però he sentit que de vegades algunes malalties els provoquen danys en el seu sistema d'ecolocalització i que això els desorienta, fent que perdin el rumb i s'acostin massa a la platja, quedant-hi encallats.

Fa17 anys van ser recollits 52 dofins a les costes de València i 31 a les de Catalunya, i els encallaments massius més espectaculars van tenir lloc la segona quinzena de juliol a València, i un mes més tard Catalunya, és a dir, a finals d'agost. Deu anys més tard la població s'havia recuperat i algunes espècies eren immunes al morbillivirus, però com hem pogut comprovar a les noves generacions els ha agafat per sorpresa.

Vaig començar a lligar caps. Tot això dels encallaments massius em sonava d'alguna cosa.

Farà un o dos anys, la Vanguardia va proposar un concurs anomenat El dia que tu vas néixer, que consistia en buscar a la seva hemeroteca digital el diari que es va publicar el dia que havies nascut, escollir-ne una notícia que et cridés l'atenció i fer-ne una redacció. M'hi vaig engrescar però al final no la vaig enviar, no m'agradava res del que havia escrit. Però la versió digital de La Vanguardia del 26 d'agost de 1990 sí que la vaig consultar. I em vaig sorprendre de veure-hi el nom de Sadam Hussein i d'altres coses. Però ves per on, en un racó d'aquells on es publiquen notícies breus hi deia això:

La mare sempre ha fet conya pel que fa a la notícia: mira, ja saps d'on et ve aquesta febre que t'ha agafat per aquestes bèsties! Ahir jo sabia que havia llegit alguna cosa al respecte. Per això tot em conicidia: fa 17 anys... dofins a les costes catalanes... encallament massiu a finals d'agost... Malgrat tot, no recordava haver llegit res de cap morbillivirus, i és que la notícia parla de substàncies tòxiques i no de cap malaltia vírica. No haurien detectat el virus encara, suposo.

Bé, una coincidència, però no d'aquelles que et fan gràcia i que te fan pensar que el món en realitat és ben petit. Una trista coincidència. El virus contraataca.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada