28 d’agost 2007

Enzims i bombolletes

- Que algú posi aigua oxigenada dins els tubs d'assaig. Prepareu-ne un per grup, és a dir, tres.
- Yo, yo!
- Té, té! Si que et fa il·lusió...
- Va, vosaltres talleu trossos de fetge i un cop ell hagi omplert els tubs, els poseu a dins.
- Sí hombre, yo no toco eso ni loco!
- Yo tampoco, qué asco!
- Apa, dóna-m'ho que si no ens estarem fins demà. Porta el ganivet.
- Buf, qué peste!
- Calla i acosta'm el tub, va.
- Bé, ja ho heu fet o no? Que només queda un quart d'hora perquè comenci el pati i d'aquí no marxa ningú si no està tot recollit, eh!
- Vengaaaa. Terminas ya o qué?
- Vols fer-ho tu?
- No!
- Doncs calla! Va que ja està.
- Bé, agafeu unes pinces i deixeu anar el fetge dins l'H2O2.

I milers de bombolles van sorgir dins els tubs d'assaigs, que van anar pujant de temperatura gradualment a les nostres mans. I com que els tubs eren bastant estrets i els trossos de fetge crus massa grans, van acabar vessant i la taula feta una bassa. Però ens havia sorprès molt, no ens ho esperàvem. D'on sortien totes aquelles bombolles? I l'escalfor? No ho havíem posat pas al foc. I per què quan ho vam provar amb fetge bullit no va passar res de res? Ni bombolles, ni escalforeta ni tubs vessant per aquí i per allà.

- Doncs bé, us presento els peroxisomes.

Així va acabar la classe. I va ser genial poder posar en pràctica els centenars de paraules que omplien dues pàgines senceres del llibre dedicades només a ells. Els peroxisomes. I és que més o menys tothom sap que el cos està format per cèl·lules eucariotes, que tenen tres parts principals: el nucli, el citoplasma i la membrana. I que al nucli hi ha l'ADN. I que la membrana delimita la cèl·lula i la relaciona amb les altres. I que al citoplasma, una mena de bassa d'oli, hi ha cosetes surant que es diuen orgànuls, i que els més coneguts són el reticle endoplasmàtic, els mitocondris, els lisosomes... (no sé per què però la morfologia cel·lular me la sé des que la vaig aprendre a 3r d'ESO... I no m'ha tornat a marxar del cap, ves per on). Però un cop al Batxillerat, en funció de la branca que esculls tot s'especialitza. I en el meu cas, la Biologia. Que m'encanta. Que m'impulsa. Que em sorprèn dia a dia. I em va sorprendre amb els peroxisomes. Perquè no els coneixia, perquè era un terreny per explorar que tal i com havia pogut observar, era la mar "d'explosiu".

Doncs bé, els peroxisomes són uns orgànuls que també suren al citoplasma cel·lular i que al seu interior hi tenen enzims (els enzims són unes partícules encara més petites que estan formades per proteïnes, i que duen a terme generalment les reaccions químiques que es produeixen al nostre cos). En aquest cas els enzims protagonistes són la peroxidasa i la catalasa. Doncs bé, resulta que els peroxisomes s'encarreguen de degradar substàncies tòxiques per al nostre organisme a través de reaccions d'oxidació. Però en les diferents reaccions metabòliques que tenen lloc dins aquest orgànul s'hi produeix una alta quantitat de peròxid d'hidrogen (H2O2), altrament conegut mundialment com a Aigua oxigenada, que a la vegada és una substància també molt tòxica per al nostre cos i que cal eliminar. I aquí entra en acció la catalasa, que silenciosament s'acosta a l'aigua oxigenada i la degrada, convertint-la en aigua i oxigen.

Poc a poc ens acostem a l'objectiu... A les bombolletes del fetge. Doncs resulta que el fetge és un òrgan que conté molts peroxisomes. I què ocorre si el submergim en aigua oxigenada? Que entren en acció! Tenen debilitat per declarar la guerra a l'aigua oxigenada i degradar-la quan en tenen oportunitat! Doncs és precisament això el que fan. I quan fan la reacció, què es desprèn? Oxigen [ 2 H2O2 --> 2 H2O + O2 ]. I com es manifesta? En forma de bombolles, com si es tractés d'una llauna de coca-cola utilitzada com a maraca. El sortidor és fantàstic, i el fetge redueix el seu volum, s'endureix i es queda esblanqueït. Però encara queda un altre misteri. Per què quan posem fetge bullit no fa sortidor ni res? S'agafen vacances les catalases? No, es desnaturalitzen.

Abans he dit que els enzims són proteïnes. I les proteïnes són biomolècules delicades, que no toleren certes temperatures ni un Ph molt extrem i diferent al qual estan acostumades. Si s'excedeixen els seus límits es desnaturalitzen, és a dir, deixen de ser funcionals i ja no poden fer cap tipus de reacció (en el cas que siguin enzims).

Doncs si el fetge té molts enzims, i el fem bullir... Tots aquests es desnaturalitzen i ja no reaccionen amb l'aigua oxigenada.Per això ni bombolletes, ni sortidor, ni res.

El mateix passaria amb un tros de carn, el fetge no és l'únic òrgan que reacciona. Però no és tan espectacular. En surten unes quantes, de bombolles, però ni de bon tros vessa l'aigua. Si no es fa merder, no val :D

Bé, com sempre, és una classe de ciència macarrònica i molt per sobre. I crec que més o menys era així, però ostres... Si hi ha algú que ho llegeix i hi entén una mica (ehem... xexu?) i veu que he ficat la pota, que m'ho digui :P Que no tinc edat per jugar a mestres com quan era petita!

7 comentaris :

  1. Segur que no has estudiat la carrera ja i ens estàs fotent el pèl? La teva explicació està molt bé i ho expliqeus de manera que tothom ho pot entendre (si ho llegeix amb interès), i en definitiva aquest és l'objectiu de la divulgació científica, que la gent ho entengui. A tu t'haurem de fitxar per la Comunitat del Fosfat, el meu altre blog, que ja fa temps que no xerrem de bioquímica per allà.

    La biologia cel·lular és molt interessant, i crec que el teu destí universitari està molt clar. Sé que t'agraden els dofins, però potser si comences la carrera t'acabaràs interessant per altres branques, i aquesta podria ser una. Tindràs temps de pensar-ho.

    Pel que fa als peroxisomes i aquestes cosetes (peroxidasa i catalasa, quant temps sense sentir aquests noms...), et diré que no calia torturar trossos de fetge, encara que la reacció és certament sorprenent per alumnes a aquest nivell, tot això és el motiu que quan ens posem aigua oxigenada en una ferida, faci certa efervescència. Ja ho sé, no és tant espectacular, però és el mateix.

    ResponElimina
  2. glups! estic al·lucinant! jo vull que tots els meus alumnes siguen com tu!

    ResponElimina
  3. Ostres, quina explicació més bona!

    Ara, jo vaig fer biologia fins a COU i MAI vaig fer cap experiment que se li assemblés el més mínim. Només vam entrar al laboratori a fer algun experiment de física, però res espectacular: un parell de boles baixant, per estudiar la gravetat...

    Quina enveja!

    ResponElimina
  4. Uooo gràcies a tots! necessitava fer un post de ciència dels meus...

    Home Xexu no és una explicació de bioquímic això, però moltes gràcies! I al Comunitat del Fosfat ja la conec... Vaig veure al teu perfil d'usuari que escrivies en dos blocs i vaig tafanejar :D Els posts de bioquímica ja me'ls he llegit encara que anònimament! Em sembla haver-ne llegit algun d'un colibrí i un en que remugaves de la desconsideració envers els becaris :P

    I els meus dofinets m'encanten però és que tota la Biologia en general també!(Bé... ecologia no és el meu fort...). I tens raó en allò de les ferides, però home, si es pot fer una mica de merder molt millor ;D

    Segur que tens un xiquets molt aplicats, nimue! Per cert, quina és la teva especialitat :D?

    Això depèn molt del professor Lluna. N'hi ha que tenen ganes de fer coses amb els alumnes i d'altres que ja venen arrufant el nas, entren, donen la classe i cap a casa. He tingut molta mala sort que se l'enduguin aquest any a la meva professora de biologia :(

    ResponElimina
  5. Jo sóc de lletres, i ho he llegit amb atenció i més o menys ho he entès, però... em sap greu, però no ho sé si ho podré retenir al cap gaire temps.
    Tot i així, està molt bé que escriguis sobre aquestes coses. Primer perquè a tu t'agrada i segon perquè així els altres sempre podem aprendre coses noves.

    ResponElimina
  6. Doncs si que has tafanejat per la Comunitat, el del colibrí era molt gran! T'agraeixo que t'ho miressis, però ja veus que ara ens dediquem a altres coses que no són gaire científiques, però ja en caurà algun altre, segur.

    Ah, i si no t'agrada l'ecologia, no ho dubtis, tens fusta de bioquímica. Que no és el mateix que biologia cel·lular, però qualsevol de les dues disciplines té molt d'interès (encara que la pasta està a bioquímica i biologia molecular, això si..).

    ResponElimina
  7. jo sóc profe de català. Així que no fem res en el laboratori! Però m'agraden molt les coses científiques, sobretot si me les expliquen bé. :)

    ResponElimina