31 d’agost 2007

L'escarabat turquesa

El meu millor amic ha estat aquest estiu a Egipte i ahir ens vam veure. Portava un paquetet que vaig desembolicar de seguida, i a dins hi havia això:

A ell li apassiona la història i sap un niu de coses: tenir una conversa amb ell sobre certs temes fa que se't passin les hores volant. M'explica centenars de coses que gairebé no puc ni assimilar, però alhora són tan interessants i les explica d'una manera tan... No ho sé... captivadora! Que mentre parla no em ve res més de gust que escoltar-lo l'estona que faci falta. Doncs bé, la meva falta de coneixements en la cultura egípcia concretament em van obligara preguntar-li què coi era allò. Em va dir que era una espècie de recipient on els egipcis hi posaven les vísceres del faraó a momificar i que després es col·locava al costat del sarcòfag.

Em va xocar, no n'havia sentit a parlar mai. Bé, que als faraons els buidaven per dins durant el procés de momificació sí que ho sabia, i que els omplien amb herbes aromàtiques i sorra, resina i altres productes també. Així que em va picar la curiositat i vaig acudir a Mr Google (ho veus Lluna? :P)

En resum, que és un vaso canopo, i la seva funció és exactament la que el meu amic m'havia dit. Però he descobert que d'aquest recipient n'hi ha quatre tipus i que representen els Fills d'Horus, que impedien que els òrgans es destruïssin o que els déus del mal encantessin als difunts amb els òrgans (que abans d'emmagatzemar-los eren rentats i submergits en diferents solucions aromàtiques). Doncs mireu, són aquests:


D'esquerra a dreta són Amset, Hapy, kebehsenuf i Duamutef. El cap del primer té forma humana i s'hi guardava el fetge, el del segon és el d'un babuí i protegia els pulmons, el tercer tenia cap de falcó i guardava els intestins i per acabar, Duamutef tenia cap de xacal i emmagatzemava l'estómac del faraó en qüestió. Un cop el sarcòfag contenia el faraó ja momificat, era portat a l'interior de la piràmide juntament amb els quatre "vasos canopos". Un cop allà, els quatre Fills d'Horus eren col·locats de manera que estiguessin orientats al Sud, al Nord, a l'Oest i a l'Est respectivament.

Doncs ara ja sé que tinc ficada a casa una petita reproducció d'un dels fills d'Horus que protegia algun òrgan dels grans faraons. Però el meu no conté res d'això, és buit (o això em pensava): en obrir-lo hi vaig trobar un petit escarabat blau. Vaig mirar al meu amic que em somreia tímidament i em va dir: és un escarabat turquesa, un amulet llegendari a Egipte. Diuen que porta bona sort en els moments difícils, encara que originàriament era col·locat damunt el cor de les mòmies simbolitzant així el renaixement d'una nova vida. I mentre el tenia als dits no podia deixar de mirar-li el color blau turquesa que s'enfosquia depenent d'on el mirava, en un joc de llums i ombres captivador.

I en alçar altra vegada la vista ell m'estava mirant. I amb aquell somriure que mai se li esborra dels llavis va deixar anar un fes-lo servir que se'm va clavar.

Una nova vida? Més canvis? És això el que necessito?

4 comentaris :

  1. Sigui el que sigui el que necessitis, no t'ho donarà cap escarabat turquesa (ni mussol de la sort, ni bruixa, ni granoteta...). Com vols portar la teva vida ho decidiràs tu (i per donar un toc cruel, els bancs) ;)

    ResponElimina
  2. Molt interessant tot el que expliques, ja veig que a part de ciència també t'interessen altres branques del saber. No les sabia aquestes coses de la momificació, però no m'estranya que les mòmies facin por a les pel·lícules, si em separessin els organs en quatre recipients jo també em llevaria de mala hòstia.

    Per cert, jo no vull dir res, però això del 'fés-lo servir' del teu amic, no era una mica tirada de trastos?

    ResponElimina
  3. Jo mai n'he tingut, d'amulets, Pd40. La gent que en té els conserva i els porta a sobre perquè creuen que els ajudarà, que els portarà sort, encara que el que potser fa es donar-los la falta de seguretat en ells mateixos que els falta. I els atribuiran la seva bona sort, encara que el dia que alguna cosa els vagi bé, es palpin la butxaca i no el trobin, començaran a creure més en ells mateixos. Va ser un regal i jo en els amulets mai hi he cregut, així que suposo que me'l guardaré com un record més.

    Xexu, m'agraden les coses que trobo curioses i que desconec, encara que posar-m'hi a fons en segons quins temes no m'apassiona gens.

    Buff i tot allò fora del cos i dins d'aquells recipients devia fer una olor...

    Jo el considero un amic i a més a més té nòvia home! Ens veiem molt de tant en tant perquè no anem al mateix institut ni res.. Jo crec que m'ho va dir perquè li explico les meves paranoies sense fonaments i mira...

    ResponElimina
  4. Egipte és una de les meues boges passions, ja saps...
    Jo també et recomane que el faces servir. Mai se sap... ;)

    ResponElimina