03 d’agost 2007

Discoteca submarina

Des de que a TV3 van donar la sèrie de la BBC “El Planeta Blau” ara fa alguns anys, em vaig quedar fascinada de la vida als oceans. Deixant de banda els meus dofins (que mereixen una atenció especial i un post per ells solets), pingüins, tonyines, estrelles de mar i tota mena d’espècies que us pugueu imaginar, a mi em va xocar molt conèixer aquelles espècies que viuen a les profunditats. Pocs recursos, aigües molt fredes i sobretot, una foscor absoluta. Per diferents motius (ja sigui atreure les preses o una femella o mascle per aparellar-s’hi, o bé defensar-se dels depredadors) alguns peixos abissals disposen de bactèries que són capaces de produir llum mitjançant un fenomen anomenat bioluminescència, encara que n’hi ha d’altres que poden produir llum per ells mateixos. Aquest procés comporta un desgast important d’energia a l’organisme. Aquí trobareu en què consisteix el procés de producció de llum (no em veig en cor d’explicar-ho jo). Un cop s’han dut a terme totes les reaccions i processos metabòlics, es produeix una llum fantasmagòrica que revela alguns dels secrets més amagats dels oceans, com ara cares tan curioses com aquestes.


N’hi ha que emeten una llum blavosa, en altres espècies va tirant a groc, però el meu preferit és un tipus de medusa que en anglès s’anomena Comb jelly (Pleurobrachia pileus) que té unes prolongacions llarguíssimes i veure-la és com admirar una discoteca vivent concentrada en un sol individu. Grocs, vermells, blaus i verds s’alternen en un festival de llum increïble. Quan la miro em resulta inimaginable que cap organisme pugui, per ell mateix, produir un espectacle d’aquesta magnificència. Però no us confongueu, sempre ben de lluny que jo a les meduses no els hi tinc por, sinó pànic, basarda, terror i si sabés més sinònims no dubteu que els posaria. I mira que no me n’ha picat mai cap, però n’he vist de lluny i en un tancar i obrir d’ulls ja era fora de l’aigua


Bé, recomano i qualificaria d’imprescindible veure aquests vídeos, que em sembla que no és la medusa aquella que he dit abans sinó una altra espècia també magnífica. Veureu que no exagero quan parlo d’un veritable espectacle lumínic subaquàtic


http://es.youtube.com/watch?v=Yo5k6K3gxeI

http://es.youtube.com/watch?v=ubIg-WtjUg0&mode=related&search=



2 comentaris :

  1. Ara ja sé en què es van inspirar els de Matrix per fer aquelles bèsties dolentotes que ataquen la Nebuchanednezzar.

    ResponElimina
  2. Mmm podria ser... La natura amaga molt secrets... per exemple, el sonar? Ja existia en els rat-penats i els dofins! (ja han hagut de sortir aquestes bestioles jejeje, no ho puc evitar...)

    ResponElimina