19 d’agost 2007

De tornada

He arribat fa unes horetes i no he parat de desfer bosses, ordenar pots i roba, fer rentadores i centenars de coses més. Després d'esmorzar, carregar les coses al cotxe, estar asseguda mirant la carretera monòtona durant més de quatre hores, treure'm i posar-me roba no sé quants cops (a Fiscal feia calor, més endavant m'he posat una samarreta perquè el dia s'ha tapat, a Lleida i Guissona tornava a fer un sol de justícia, però on he dinat ho he fet en màniga llarga perquè l'aire condicionat tenia el programa de "fred glacial", i un cop al Bages, m'he tornat a abrigar perquè plovisquejava i de Montserrat només se'n veia el peu de la muntanya) i més coses que ara no recordo ni sabria explicar, estic cansada i només escric per anunciar que el segrest (això sí, voluntari) s'ha acabat. He visitat poblets del Pirineu Aragonès, he fet alguna excursió curteta per la muntanya i alguna de més llarga, he fet ràfting pel riu Esera (per cert, l'objectiu principal del meu viatge) i he fet el badoc per aquí i allà. Potser demà entraré en detalls, després d'haver recollit tota la roba estesa de totes les rentadores que s'han hagut de fer avui. I amb l'esperança de poder conservar l'anonimat que el meu bloc encara té dins l'àmbit familiar deixo d'escriure per avui, perquè tal i com he dit abans, hi ha roba estesa.

4 comentaris :

  1. Doncs bentornada, encara que no hem estat massa dies sense tu, i a veure si ens expliques més cosetes de l'estada, i a seguir amb le ritme d'escriure que portaves.

    ResponElimina
  2. ben tornada!

    segur que tens un bon grapat de bons records després d'aquest viatge! ja ens explicaràs...

    ResponElimina
  3. Gràcies als dos!

    Intentaré seguir escrivint un post diari (com a mínim :D) encara que potser aquesta setmana em serà una mica difícil...

    Ei nimue, que m'han deixat anar i encara no he tastat les teves galetes de xocolata! Se les deurien menjar totes les segrestadors.. quina llauna!

    ResponElimina
  4. Cirereta, bé descubreixo el teu bloc, singular i dolc com las cireras ja t'anire llegint desde el Bages.

    ResponElimina