22 d’agost 2007

Canvis

I segueixo aplaçant el meu relat de les vacances. I potser ho seguiré fent i no ho escriuré mai. Potser penjaré alguna fotografia perquè pugueu gaudir d'algun paratge realment preciós, però no em ve de gust parlar-ne. Perquè passen coses que trasbalsen el meu entorn i em fan pensar diferent cada hora i cada minut que passa. Les coses, els llocs, la gent, els moments... Tot canvia. A bé i a mal, quan tu vols o bé t'agafa desprevingut. però no suporto els mals canvis i a més a més imprevisibles. El dia s'ha aixecat gris però ha sortit el sol. Malgrat tot, inevitablement s'ha tornat a tapar i sembla que hi haurà tempesta.

I després d'una frustració en ve una altra. Quan sembla que alguna cosa ha canviat i que finalment, encara que hi segueixis en contra t'hi has resignat, apareix un altre entrebanc que encara t'aixafa més i del qual resulta difícil recuperar-se'n. I precisament ha canviat allò en el qual hi tenia més confiança, estav més animada i m'agradava més; allò que realment valia la pena i m'animava a recuperar-me de l'entrebanc anterior. però també ha canviat. sembla que res vulgui quedar-se on és, que tot sigui fugisser i instantani. I el pitjor és que ha canviat per culpa meva, per culpa de les meves limitacions, per culpa de no saber-ne més. I no puc saber-ne més d'avui a demà. Així que hauré de tornar a començar el procés de prendre consciència que allò ja no és el que era i que ha canviat. I que no hi puc fer res. I després de lamentar-me, enrabiar-me i enfonsar-me, em tocarà aixecar-me altre cop però menys feliç que abans, amb menys expectatives i menys il·lusió. Potser vaig ser jo qui vaig picar molt alt i volia arribar als estels quan m'havia de conformar en mirar-los des del terrat. Però m'agrada tenir il·lusió i somriure en veure com un petit projecte avança i pren forma. Un projecte només meu.

No m'agraden els canvis inoportuns. No m'agrada aquest canvi.

2 comentaris :

  1. A vegades hi ha canvis que no podem evitar, no et facis mala sang dient que és per culpa teva, ara ja està fet i per molt que et lamentis no canviarà res, aixeca't i intenta trobar una solució, que segur que la tens més a prop del que et penses!

    ResponElimina
  2. Sense saber gaire bé de què parles, et diré que els canvis de vegades ensenyen un millor camí. De totes maneres, és important conèixer les pròpies limitacions, però això no vol dir que no siguis capaç d'arribar on t'havies proposat, no se com vas decidir ser d'ambiciosa, però et remeto a un post recent de la Lluna, que parla de perseguir els somnis. Potser només has de lluitar una mica més, no ho deixis estar. Si ho volies arribar-hi, lluita. L'única lliçó vàlida és que ningú no ha dit que aquesta vida sigui fàcil.

    ResponElimina