23 de juliol 2007

Viu o no?

Ara no n’és el temps, però quan arriba l’hivern i el fred tots patint per no agafar la grip i haver de fer llit. Tots coneixem el mal de cap, la suor freda, els esternuts... Però la grip en sí què és? Un ésser viu, no? O potser no? Però si ens ataca i ens posa a 39 de febre segur que està ben viu...

A primer cop d’ull sembla una pregunta una mica estúpida... Com no ha d’estar viu, un microorganisme que és capaç de provocar-nos una malaltia tan freqüent com aquesta? Doncs perquè la grip és causada per un virus, i encara avui en dia hi ha debat en el món científic sobre si els virus són éssers vius o no. La principal característica dels éssers vius és la cantarella que quan anem a primària ja ens ensenyen: un ésser viu és un organisme que fa les tres funcions vitals: nutrició, reproducció i relació. Però els virus són uns organismes tan diferents de la resta que són difícils de classificar.


Un virus és molt diferent de les cèl·lules del nostre cos: no té ni membrana, ni nucli, ni orgànuls ni res de res. Només té material genètic i una espècie de càpsula proteica que s’anomena càpside. Per tant, si no té res de res no pot realitzar cap funció per ell sol: no sintetitza ni proteïnes, ni glúcids, ni lípids... Si no disposa de biomolècules tampoc pot reproduir-se ni nodrir-se. Totes aquestes carències fan que quan no parasita cap cèl·lula, sigui un organisme inert, que no realitza cap procés metabòlic ni fa res. Els virus tampoc poden desplaçar-se perquè no tenen ni cilis ni flagels que li permetin fer-ho, per tant només podrà parasitar les cèl·lules que, per dir-ho d’alguna manera, “passin per allà”. És com quan volem agafar l’autobús, que només té parada en un lloc determinat, no pots anar a l’altra banda del carrer i dir-li que s’aturi. Bé, doncs el virus estaria permanentment a la parada de l’autobús i hi pujaria quan aquest s’aturés. Llavors se n’aprofitaria i baixaria a una altra parada. Un cop allà, com que no es pot moure, hauria d’esperar a un altre autobús (de la línia que fos, els virus ho parasiten absolutament tot) i hi tornaria a pujar per parasitar un altre cop. Doncs bé, baixem de l’autobús i ens plantegem la següent qüestió. És un ésser viu? Quan està en fase inerta no fa res del que un ésser viu teòricament fa! És veritat que quan parasita es reprodueix, però mai es nodreix ni es relaciona! I si donés la casualitat que la parada d’autobús ja no estigués a la ruta i per allà no hi passés cap autobús? El virus seria com una pedra permanentment!


Deixo estar el transport públic que al final acabaré parlant del que no toca...


Llavors fins aquí arribem a la deducció que els virus són paràsits obligats: sense un bacteri o una altra cèl·lula no poden viure. Però com s’ho fan per reproduir-se si no tenen mecanismes per sintetitzar glúcids (que formen part de l’ADN) o proteïnes (que formen la càpside)? Doncs la veritat és que no sé pas com però aconsegueixen que la cèl·lula parasitada els ho fabriqui tot i a sobre gratis! No! Encara pitjor! En la majoria de casos, la cèl·lula mor quan el virus en vol sortir, ja que rebenta la seva membrana perquè ell i tots els seus fills surtin a l’exterior. Doncs resulta que un cop dins dóna ordres al nucli cel·lular perquè li fabriqui les biomolècules que ell necessita (ja que ell té les instruccions de com es fa tot al seu material genètic). Jo diria que és com si el virus autobusero fos un atracador amb pistola. Quan puja al bus, es treu la “pipa” de la butxaca i és clar, la gent al veure-ho es caga de por i li dóna tot el que ell vol. Alguna cosa així deu ser...


Ja ha tornat a sortir l’autobús... M’he de concentrar més...


Bé, un cop ja ha tingut minivirus (que s’anomenen virions) i surten a l’exterior, tornen a estar inerts fins que passi la pròxima cèl·lula. Però hi ha casos molt curiosos sobretot en els fags (els que parasiten bacteris), i és que pot ser que entrin dins la cèl·lula i no l’obliguin ser la seva esclava, sinó que s’enganxin al seu material genètic i s’hi passin un bon temps allà. I un bon dia surten i tornen a actuar, i a sobre sense avisar. Vist així no és tan greu, es posposa l’hora de la mort i punt... Però el bacteris es reprodueixen, i molt ràpid per cert! Per fer-ho es divideixen per la meitat, ben fàcil. I si el material genètic del virus s’ha incrustat al del bacteri, quan aquest es divideixi també repartirà el material genètic viral entre els dos bacteris fills. I si cadascun d’aquests bacteris es torna a dividir, ja tindrem quatre bacteris amb un virus inert que pot esclatar en qualsevol moment. És com si barregéssim plastilina de dos colors: tothom sap que és impossible separar els dos colors si ho hem barrejat bé. Doncs ara, d’aquesta pasta bicolor en fem dues parts, i de cada part dues més i així successivament. Tindrem un munt de boletes de dos colors. I si per casualitat la plastilina blava es tornés radioactiva o prengués vida o jo que sé, atacaria l’altre color (vermell, groc... és igual) i el faria desaparèixer. En aquest procés (el del bacteri i el virus, no el de la plastilina), el virus s’anomena pròfag i el bacteri passa a ser una cèl·lula lisògenica.


Bé, amb aquests exemples macarrònics espero haver explicat alguna cosa de profit, que en realitat tot això dels virus és una lliçó d’aquest any. Em va agradar molt com ens la va explicar la meva professora de Biologia (lògicament sense aquests exemples macarrònics), que l’any que ve no serà amb nosaltres, i fa uns dies nimue m’hi va fer pensar. El meu homenatge personal.


Bé, bon dia i salut!


4 comentaris :

  1. Molt bona l'explicació, i tot i que no sé jo encara si el virus són vius o no, tinc clar que en una altra denominació polèmica com és la de "vida intel·ligent" no hi entren uns quants dels meus veïns... :P

    ResponElimina
  2. Carai, quin post... per un moment pensava que estava llegint al Dan. En realitat tots som virus, necessitem dels altres éssers vius per sobreviure, no?

    ResponElimina
  3. Sí, i alguns dels meus tampoc... S'hauria de tenir més cura a l'hora d'escollir les paraules que es volen fer servir. Per exemple jo en el meu treball sé que la paraula "intel·ligent" en els dofins tampoc la puc fer servir.


    Ai, és que llegir al Dan influencia molt! Moltes gràcies, és tot un elogi. En alguns aspectes potser sí però no som an paràsits, no? Encara que en aquest món hi ha de tot...

    ResponElimina
  4. jejeje, no em facis respondre a aquesta pregunta... no sin mi abogado :P

    ResponElimina