03 de juliol 2007

Una petita gran il·lusió

Bé a partir d'avui us explicaré algunes curiositats sobre els dofins... Dic curiositats perquè són aspectes d'aquests cetacis que jo he descobert fa poc, ja que he hagut d'investigar-los per fer el meu treball de recerca. Però abans de tot: l'origen d'aquesta afinitat sorgida del no res que va tenir lloc fa uns dos anys.

Excursió de 3r d'ESO al Zoo de Barcelona durant el Crèdit de Síntesi (una setmana sabàtica pels professors on ens fan fer activitats per tenir-nos entretinguts amb l'excusa de les hores lectives i altres parafarnàlies). Bé, va ser un dia molt calorós: vam anar amunt i avall del recinte, ens van fer una visita guiada i també una xerrada. Recordo que eren dos quarts d'onze quan ens van deixar campar al nostre aire, i la majoria vam decidir anar a la sessió de les onze dels dofins al pavelló. Va començar l'espectacle i no vaig tancar la boca durant l'espectacle. La realitat és que no anava al Zoo des de ben petita, ja que no és gaire econòmic i la meva mare ben aviat se'n va cansar. Així que aquelles bestioles em van... captivar d'alguna manera. I la noia que estava amb ells havia de ser la persona més feliç del món envoltada d'aquells individus juganers durant tot el dia. després vam anara fer una volteta pel recinte i després de veure tots els animals vaig tornar a l'aquarama, a mirar els dofins a través dels vidres subaquàtics. Tota l'estona. Fins a l'hora de marxar. I les companyes intentant arrossegar-me del braç i jo, tossuda, allà plantada, fent arrels i tot. Encara conservo al telèfon mòbil una fotografia que vaig fer-li a un dofí: és preciosa, ja que l'animal, que tota l'estona neda pel tanc, es va col·locar davant el vidre, com si s'hi posés expressament per la foto. Li vaig fer sense dubtar i ara, que el telèfon està mig trencat, no me'l vull canviar perquè si ho faig no la podré conservar i per mi és una mica especial. Em fa recordar aquell dia.

Després d'aquesta llarga crònica, ja sabeu quan va sortir aquesta "vena dofinaire" que tinc. Al principi vaig decidir estudiar biologia una part perquè m'agraden les ciències i per altra banda perquè volia treballar en centres de delfinoteràpia, que ja us explicaré més endavant en què consisteix exactament. Però després de veure que només n'hi ha un a Espanya i està a Tenerife les coses van complicar-se una mica, i vaig decidir que potser intentaria treballar en un zoològic o com a mestra de Biologia en un institut també m'hi trobaria molt a gust (ensenyar també m'agrada molt). I, evidentment, éssent una estudiant de 1r de Batxillerat-Científic i amb el treball de recerca trepitjant-me els talons, no podia tractar un altre tema que no estigués relacionat amb ells. Investigant, llegint i traduint molt els he conegut més a fons i m'han sorprès dia rere dia. I ja que m'havia quedat una mica estancada en aquest bloc, he decidit explicar-vos tot allò que abans no coneixia i que d'aquí i d'allà, que anat recol·lectant fins a aconseguir una bona base per poder començar. I a partir d'ara, ja no serà només meva, sinó també de tots aquells que llegiu aquestes línies d'ara en endavant.


[ Per cert, aquesta fotografia és la primera que he fet jo! No és del Google eeh! Aquesta té drets d'autor ^^]

1 comentari :

  1. Jo ara he acabat 4t d'ESO i des de ben petita els dofins m'apassionen. Potser va ser això el que fa molt temps em va fer pensar en la possibilitat d'estudiar biologia marina. Ara he decidit que el meu treball de recerca de batxillerat tindrà a veure amb els dofins, i m'agradaria enfocar-lo cap a la delfinoteràpia.

    Em seria de gran ajuda tenir contacte amb gent que conegui el tema! per si vols ajudar-me, et deixo el meu correu electrònic:

    estel92cat@hotmail.com

    molt bonica la foto del zoo!:)

    ResponElimina