22 de juliol 2007

Una nit assolellada

Bé, avui ha estat un dia gris, ple de núvols. I jo sóc molt influenciable pel temps. Els núvols m'han confós les idees i fins i tot, quan queien quatre gotes a fora al carrer, podia sentir-les dins meu. I el resultat d'aquesta tempesta interior ha estat el post anterior, que té un aire estrany i rebuscat, poc apropiat. Preocupar-se per coses que en realitat no tenen la importància que els acredito s'està convertint en el meu esport preferit últimament, però no m'agrada fer-ho perquè només em porta més maldecaps. Però poc a poc vaig aprenent a mirar-les des d'un altre punt de vista i a desdramatitzar-les i col·locar-les al lloc que els pertoca. Així que el post anterior quedarà arxivat com un mal moment d'un 22 de juliol. He de reconèixer que un cop he recapacitat volia eliminar el post però ben pensat, he desistit. Cada escrit que faig és per alguna cosa: per explicar fets que m'han sorprès, coses que sento, que m'agraden... Cadascun d'ells té una essència especial, l'essència del moment que queda reflexada en cada lletra, en cada paràgraf. La mateixa idea escrita quan estic contenta produeix un text completament diferent. Les sensacions queden gravades de manera invisible a cada lletra, i en canvi quan es llegeix el text es poden veure perfectament. Per tant, el post anterior forma part del meu bloc, de la meva vida, del que sóc jo. I tot s'ha d'acceptar, ja que les coses bones perduren com a bons records, i els mals moments s'arxiven en el passat i s'obliden per poder continuar sense entrebancs.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada