25 de juliol 2007

Tot s'hi val

Pel que fa a la proposta del test de Rorschach anterior no hi han hagut gaires propostes, però de ben segur que cadascú hi veu una cosa diferent. A part de la barçamania d'en Pd40 i el punt de vista d'en Carquinyol (l'esmòquing no l'havia vist, i l'ós de peluix em sembla molt original encara que segueixo sense veure'l per enlloc!), jo he fet el test als de casa, i vaig riure una bona estona: tenim maneres de veure les coses que s'allunyen bastant (no sé si això té relació amb la personalitat o no...) Tal i com vaig dir, no penso pas buscar què signifiquen les meves interpretacions (encara que per fiar-me'n del tot hauria de consultar un professional), però no estic pas angoixada, ni malalta, ni estressada, ni depressiva, així que tampoc vull que em busquin les pessigolles i em trobin traumes infantils que resulta que poden tenir efectes col·laterals en un futur no molt llunyà.

Bé, sense més dilacions, l'enfrontament de visions casolà:

Quan a la làmina 1 jo hi veia un ratpenat, el meu germà hi veia un àngel decapitat.

A la següent jo hi veia dues persones, l'Oriol dos pollastres i la meva mare dos elefants tocant-se amb les trompes (com veieu, n'hi han per tots els gustos, però ells són més bèsties...)

A la quarta làmina l'Oriol hi veia un ós mirat des de sota, des de la zona ventral.

A la cinquena no ens vam allunyar gaire els uns dels altres: ratpenats, papallones...

Amb la meva opinió de la sisena no vaig rebre comprensió moral. I com podeu anar comprovant que el meu germà és bastant surrealista, ell hi veia un violí estil Dalí, esparracat cm si fos de plastilina.

A la vuitena la meva mare (i després el comentar de zazpi) m'han fet veure que també es pot interpretar com l'anatomia humana: clavícula, abdominals, braços...

I la més excèntrica de totes, la desena: jo amb el meu oceà particular (és que vaig veure la taca grisa i ben juro que em va semblar un escamarlà a primer cop d'ull...), l'Oriol amb un mag que duu un barret i uns sostenidors de color blau, i la meva mare em va fer veure un home pèl-roig grenyut, de bigoti verd i ulleres blaves (que reconec que un cop t'ho diuen es veu molt clar).

Bé, em feia gràcia mostrar altres visions d'aquest test. Espero que no l'hageu de fer mai... Voldria dir que esteu estirats en una butaca i amb un mal rotllo a sobre que no desitjo a ningú.

7 comentaris :

  1. barçamania jo ???

    Diria que era en pd40 !!

    ResponElimina
  2. ostres quina errada :S ja ho he canviat! Perdó, perdó... per cert, no havia vist encara la teva proposta i l'esmòquing està molt ben vist, no m'hi havia fixat! Jo de babylon 5 ben poc, per això...

    ResponElimina
  3. Barçamania jo? No pas XDD

    Per cert, ara que m'ho torno a mirar crec reconèixer en Zambrotta, en Touré Yaya, l'Abidal i en Thouram. No em diguis a quines làmines, però hi són.

    Es greu, doctora? ;)

    ResponElimina
  4. No sóc pas psicòloga però.. jo diria que comença a ser preocupant! Al final quan vagis pel carrer veuràs al teu voltant les cares dels jugadors de la plantilla i també del dream team per tot arreu!

    ResponElimina
  5. jajajjajajaja la Zazpi m'ha parlat de les teves làmines i no he pogut resistir mirar-me-les. Haig de passar més sovint per ca teva, maca.
    Em sembla que tinc el mateix problema que en Pd40... amb l'afegitó que hi he vist el recuperador físic d'enguany... XD

    un petonàs!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  6. Déu n'hi do amb el Barça! Bé, segueixo dient que no sóc pas psicòloga però el diagnòstic que li vaig fer a en Pd40 també serveix per a tu! I ves amb compte, que tots els nois de cabells llargs, arrissats i de color clar que vegis no són Puyol eh! I sempre seràs benvinguda per aquí!

    ResponElimina