28 de juliol 2007

Què seré quan sigui gran?

Divendres estava frustrada perquè no entenia tot allò de l'autoconsciència (ara ja sí! Gràcies Carquinyol i pd40 :D). Tenia calor, l'habitació de l'ordinador estava a 31º C, i amb la mala llet es va formar un còctel explosiu impossible de calmar. Quan la mare va arribar, vaig decidir anar a prendre alguna cosa, no perquè en tingués moltes ganes sinó per desfer-me de l'angoixa que portava a sobre. No sé si totes, però la meva mare i les seves reflexions/opinió/"consells" són capaços de frustrar-me encara més. I és que va qüestionar un aspecte de mi que jo feia ja molt de temps que no li veia forats. En canvi ella el veia com un colador, i va insinuar que potser m'estava equivocant.

L'una davant de l'altra en una taula d'una granja. Silenci sepulcral entre nosaltres, no a l'establiment. Tan sols sento el sorollet dels glaçons del seu refresc i noto com el cacaolat gelat em baixa pel coll lentament, com la lava fosa. I és que l'angoixa et fa un nus a la gola que costa de desembussar. I gairebé hagués estat millor que continuéssim d'aquella manera, sense dir res, jo mirant fixament el carrer sense tenir un blanc precís. Però el silenci al cap de l'estona resulta incòmode, així que ella el va trencar.

- I encara estàs enfadada perquè allò no et surt, Laia?
- Sí. M'ho deixaré per més endavant, li diré que no ho he entès i que m'ho torni a explicar.
- Però si només és això, rai.
- Ja, però és que se m'està fent pesat el treball, no tinc ganes de posar-m'hi. M'ha decepcionat molt.
- I tu què t'esperaves? Si t'haguessin deixat banyar amb els dofins, o assistir a algun entrenament ja t'agradaria el treball?
- No ho sé... Potser el problema és que el comparo amb d'altres treballs molt més pràctics, com el de l'Oriol (el meu germà va fer una web), el de la Sònia (un curt amb ninots de plastilina)...
- Jo crec que el problema és que ets massa competitiva. Ja t'ha passat d'altres vegades. No t'agradaria treure pas menys nota que d'altres. Estàs molt mal acostumada a treure bones notes i ara per dir-ho és com si et veiessis en perill.
- No, no es per això (vaig dubtar una mica i espero de tot cor que en el fons no sigui aquesta la raó... He de fer una sessió profunda de meditació...)

[més tard]

- Doncs potser t'hauries de plantejar això de la Biologia, perquè si fer un simple treball ja t'angoixa... Durant la carrera faràs coses d'aquestes sovint! I hi estaràs obligada igual que ara. Si no t'agrada el treball encara ets a temps de canviar...
- Sí home, ara canviar. A més a més m'agrada, ha estat un petit daltabaix. Ja ho faré, no et preocupis (aquesta última frase amb un to burleta :P)
- Però no val la pena que t'amarguis l'estiu per una cosa així... Pel matí vas al gimnàs o a la piscina una estona, i després et poses a l'ordinador, avances una mica el treball i la resta de la tarda estàs emprenyada. No sé si és perquè no vas fer allò de l'esplai, perquè voldries sortir i els altres no et truquen... Però no val la pena que passis un mal estiu.

[aquí la mare ha tocat la fibra... I continua]

- I per què volies fer allò de l'esplai (ser monitora)? Perquè vas fer el curs? O perquè alguns companys que coneixes treballen al Mc Donald's, o al restaurant aquell, per exemple, l'Elena, no? [Apunt: l'estiu passat, al juny, vaig fer un curs de dinamitzadora esportiva i tinc el Títol de Tècnic Esportiu Base. Estava subvencionat per la Generalitat perquè el meu institut s'ha adscrit al Pla d'Esport a l'Escola]
- Ho vull fer perquè m'agradaria fer-ho: estar amb els nens, fer activitats...
- I en canvi no t'has plantejat fer res de Biologia.
- És una feina d'estiu, mama. A més a més, de Biologia? Que vols que vagi a treballar al zoo netejant gàbies o que vols que faci?
- No vull dir això i ho saps. Però potser si t'agrada això d'estar amb els nens, Biologia no és la carrera més adequada...
- I què? Faig INEF? Magisteri? No, jo vull fer Biologia... Jo vull ser Biòloga.
- Doncs potser...

I a partir d'aquí no poso res més perquè el record és borrós i no vull posar mentides. I és que a partir d'aquell instant la Laia va deixar d'escoltar-la i es va tancar en banda. Li va fer molta ràbia que la qüestionés d'aquella manera, que pensés que volia treballar perquè els altres ho feien, que posés en dubte el que ella volia, que li estigués dient indirectament que era una immadura i que no tenia personalitat. Si ella ja sap com és la Laia: un dia està bé perquè tot va sobre rodes i en cinc segons pot estar practicant la lluita lliure amb els coixins. Però el que li va fer més mal és que li digués que potser la Biologia no era el que volia estudiar. I sí que ho és, des de fa ja un parell d'anys (d'acord, no és una vocació d'aquelles profundes, que des de ben petit ja dius: Quan sigui gran jo seré... I s'acaba complint). Però jo aquest any he disfrutat molt a Biologia i ho penso seguir fent més endavant: al segon de batxillerat i a la universitat. I això em va fer pensar en el que els altres veuen en mi. Potser sóc inexpressiva? Sembla que no m'agradi l'assignatura, el treball de recerca, el que faig? Bé, com veieu, un conflicte mental més. Però penso que aquest no és una simple collonada d'adolescent de setze anys. Coi, em plantejo la meva carrera, el meu futur! Jo no vull estudiar una carrera qualsevol i quan l'acabi dir: ai, no, aquesta no era la que jo volia... I llavors cinc anys més! A part que són masses anys estudiant (i cremen), ni crec que disposi tampoc de capital per fer-ho.

Encara no entenc el per què d'aquell discurs. Bé, val més que ho deixi estar i que no hi pensi més, encara que tampoc sé per què però hi penso sovint, se m'ha quedat gravada la conversa. En fi, només puc dir una cosa.

Jo vull ser Biòloga.

5 comentaris :

  1. Primer de tot, me n'alegro d'haver-te sigut d'ajuda.

    De segon, si tu tens clar que vols ser biòloga, endavant. No hi ha res pitjor que fer una cosa que no t'agrada.

    Tot i així, has de tenir en compte que trobaràs coses que t'agradaran més i d'altres que t'agradaran menys. A mi m'apassiona la informàtica, però certs aspectes de la carrera (disseny de circuits) no m'agraden gens, en canvi altres (Intel·ligència Artificial i Bases de Dades) m'encanten.

    Als estudis els hauràs de fer tots, després ja veurem que passa. Així que preparat per a tasques molt pesades i per a altres molt gratificants. El truc? Gaudeix de les gratificants i mira de fer les pesades el millor i més ràpidament possible !!

    ResponElimina
  2. Jo només puc parlar per la meva experiència, però fa 11 anys jo tenia la mateixa discusió amb mon pare. Ell no volia que estudiés el que vaig estudiar, i no feia res més que dir-me que estudiés alguna altra cosa, cada dia em sortia amb una idea diferent, perquè no estudiés el que jo volia.

    Finalment vaig estudiar el que jo volia, i vaig saber que era l'opció correcta. Ara el meu pare està content de que estudiés allò. I jo contenta d'haver-ho fet.

    Jo crec que si vols estudiar biologia, estudia biologia. El que li vaig dir al meu pare va ser: "i si estudio una cosa que no m'agrada per tenir feina, i llavors acabo i no tinc feina?"

    Jo he tingut la sort de que feina no me n'ha faltat. Un mes després d'acabar la carrera ja treballava, i he hagut de dir que no més d'un cop. No saps el que et depara el futur, així que fes el que creguis més convenient!

    (Si ta mare llegeix això, em matarà!)

    ResponElimina
  3. Crec que molta gent està equivocada amb la idea de la carrera Biologia. Et parlo per experiència, creu-me. Pel que sembla ets una fanàtica dels difins (en el bon sentit). Si pretens dedicar-te a l'estudi d'aquestes bèsties, oblida't de fer-ho durant la carrera. Fins a tercer o quart l'animaló més gran que veuràs serà un eriçó de mar. Bé, si, et portaran al zoo algun dia a mirar primats i alguna bajanada d'questes, però res de res, la carrera et decebrà.

    Això no és un intent perquè te'n desdiguis (ta mare no m'ha pagat res), fer Biologia està bé, és una carrera romàntica i que està a l'abast de tothom. Tinc la impressió que tu ets força crack, endavant, fés la carrera, et resultarà tremendament fàcil, i segurament et començarà a interessar a partir del quart any, quan ja s'acabi. Però aconseguiràs el teu objectiu, i un cop l'acabis, podràs dedicar-te al que vulguis realment, especialment si tens bones notes, així que si t'he de donar un consell, és que et posis les piles des del primer moment, que és fàcil perdre la mitja final per un mal primer any.

    Potser et semblo molt pessimista. No és per tant. Però sé de què parlo. És clar que jo no vaig estudiar a la UAB, però no crec que la història canvii massa. Si et puc ajudar d'alguna manera, ja saps.

    ResponElimina
  4. Carquinyol, sé que hi ha de tot, perquè he vist alguns noms d'assignatures obligatòries i no he pogut evitar fer una ganyota. Però tal i com dius, és millor gaudir al màxim del que t'agrada, perquè et compensa els mals moments. per cert, el meu germà fa enginyeria informàtica! I ha de recuperar Legislació al setembre... Tampoc li agrada tot!

    Tranquil·la Lluna, he intentat allunyar aquest bloc dels meus familiars i amics i ho estic aconseguint! És un espai mig secret, i la meva mare no el llegirà pas ;D I moltes gràcies pels ànims!

    Benvingut Xexu! Ja m'ho imagino que d'animalons en veuré més endavant, no m'esperava entrar i ja fer experiments i pràctiques de laboratori el primer any. I sé que és molt difícil trobar feina d'això de dofins.. Places? Mínimes! Però no m'importaria pas ser professora d'institut de Biologia, m'agrada també ensenyar i no se'm dóna del tot malament. I no ets pessimista, les coses són així, no s'hi val fer-se falses il·lusions i somiar en coses com aquestes. I gràcies pel piropo, però de crack no ho sóc pas! M'ho "curro" bastant i bé, de moment tinc resultats!

    Gràcies als tres pels vostres consells i ànims! Escriure al bloc és una de les millors coses que estic fent aquest estiu!

    ResponElimina
  5. T'entenc perfectament, jo també faré 2n de Batxillerat i també vaig tenir problemes l'estiu passat amb la família perquè no els acabava de convèncer el que havia triat.
    Per sort vaig fer cas només de mi mateixa i estic força orgullosa del que faig.
    Així que, a mode de consell, escolta't a tu i només a tu quan tractis temes que només t'afecten a tu.
    Un petó!

    ResponElimina