17 de juliol 2007

Ni comptant ovelles

Avui em ve de gust altre cop parlar dels dofins. Ja he escrit unes quantes pàgines més del meu treball i de moment m'agrada força, i encara més: cada dia aprenc coses noves. I del que volia parlar és del son. Tots necessitem dormir, ja sigui més o menys, ja que recarregar les piles per al dia següent és indispensable per a la nostra salut. Tots hem passat una o dues nits sense dormir però a la tercera segurament caiem baldats, no ens aguantem gairebé drets, i les ulleres ens arriben fins a terra. Doncs els dofins són especials perquè juntament amb l'equidna (un mamífer que posa ous) són els dos únics mamífers del món que tenen una manera de dormir bastant especial. Però per entendre bé del tot el perquè de tot plegat una breu introducció sobre com dormim nosaltres.


Quan ens estirem al llit ens costa una estona aclucar els ulls i adormir-nos, i de ben segur que no recordem en quin instant hem perdut la consciència, per dir-ho així. I és que fins que realment podem dir que un individu s'ha adormit han de tenir lloc una sèrie de canvis en el nostre cervell dels quals no en som pas conscients (a més a més de la pèrdua del to muscular). Durant el període de vigília (és a dir, quan estem desperts) l'activitat cerebral del nostre cervell està composta principalment per un tipus d'ones anomenades ones beta. Aquestes cada vegada s'alenteixen més (ones alfa i theta), i quan apareix el complex K i els pics del son podem dir que ens hem adormit (el complex K és una ona de gran amplitud i el pics del son són ones de freqüència elevada). Una hora i mitja més tard, i quan ja estem profundament adormits, apareix el famosíssim son REM, durant el qual els nostres ulls es mouen de dalt a baix en uns moviments molt ràpids iguals que els que fan mentre estem desperts. Durant aquesta fase somiem, ja sigui amb alguna peli, platges paradisíaques o el veí (o veïna) de dalt. A més a més, el nostre cos té un sistema inhibidor que ens paralitza els músculs, de manera que no reben impulsos nerviosos i no es mouen gens.


Després d'aquest petit repàs, entren els dofinets en acció. En què es diferencien de nosaltres? Doncs ells tenen una activitat cerebral diferent a la nostra i mai dormen completament ni profundament. Això és degut a que el seu sistema respiratori és voluntari i no pas involuntari com el nostre, de manera que si s'adormissin s'ofegarien i moririen (per aquest motiu tampoc es poden anestesiar). A més a més, tampoc tenen son REM i per tant no somien (pobrets, no poden fantasiejar amb una dofineta del Pacífic...). Mai podrien tenir-ne, ja que comporta una relaxació muscular total i l'espiracle dels dofins es contrau i relaxa com un múscul! A més a més el son REM sempre apareix quan estem profundament adormits, mai semi-adormits. I és que els dofins no dormen mai completament pel motiu de la respiració i per vigilar els depredadors.


Però com s'ho fan? Doncs resulta que el seu cervell, dividit en dos hemisferis com el nostre, té un model de son unihemisfèric: quan una de les dues bandes descansa, l'altra està activa; i com que l'encreuament del quiasma òptic (el "punt de trobada" dels nervis òptics) és total, quan l'hemisferi dret dorm l'ull esquerre està tancat i a la inversa. Per tal que els dos hemisferis puguin descansar, en un interval de dues hores més o menys el dofí fa un canvi: l'hemisferi "adormit" es desperta i l'altre "s'adorm". D'aquesta manera no dorm profundament, i qua descansa sol estar a la superfície o bé neda lentament, seguint una trajectòria fixa i surt de tant en tant a respirar.

Algunes de les curiositats més sorprenents d'aquesta manera tan peculiar de dormir és que quan neix una cria, com que aquesta no sap encara respirar independentment, la mare l'ha de vigilar constantment i no dorm durant els primers tres dies; després es detecta que mica en mica va tancant els ulls i conforme passen els dies, el registre augmenta. Però com a bona mare, sempre neda al costat del seu fill i mai tanca l'ull de la banda a la qual està el nadó.


Hi ha moltes més coses sobre aquest tema però trobo que el post ja és prou llarg. Així que ja que nosaltres sí podem dormir profundament, espero que tingueu feliços somnis i que dormiu de gust. I si no és així, sempre ens quedarà el recurs de comptar ovelles! (jo prefereixo comptar dofinets :D)

5 comentaris :

  1. No coneixia això dels dofins, un post molt interessant. Realment quan més els coneixem més fascinants són.

    ResponElimina
  2. Jo no coneixia res del tema, ni dels dofins ni dels humans (bé, que somniem amb el veí de dalt sí que ho sabia...).
    Molt interessant. Està bé descobrir coses noves.
    Perque és veritat que els peixos no dormen mai??
    Jo d'animals i dormir només sé que alguns cavalls (perquè no puc assegurar que tots) dormen de peu.

    ResponElimina
  3. pd40: cada vegada em sorprenen més! El treball m'ha aportat molts coneixements i són fantàstics. Un altre dia us ensenyaré un altre aspecte molt interessant i alhora graciós sobre ells que jo desconeixia totalment...

    Valqui, en general, el son tal i com nosaltres el coneixem només és present en animals de sang calenta. El que passa és que el sistema nerviós dels peixos és molt més primitiu i no s'ha identificat una activitat pròpia del son, però sí certs comportaments com estar immòbil al fons d'un aquari i alhora estar alerta, o també disminuir el propi ritme metabòlic. Bé, no en domino gaire el tema, és només el que he llegit.

    ResponElimina
  4. molt interessant, no coneixia res del tema, la veritat.

    Però ara tinc clar una cosa... jo no tinc pics del son, jo tinc altiplà del son, sempre vaig mig adormir !!

    I respecte el REM i somniar amb la veïna de dalt, millor no dormo :P

    ResponElimina
  5. que bonic quan expliques coses de dofins...

    Fa un parell d'anys feia classe en segon de batxi i una de les meues alumnes favorites va fer el treball de recerca sobre dofins. Em fas pensar en ella!

    ResponElimina